Gaza, un laboratori de la guerra urbana per als exèrcits occidentals
Centres d’investigació especialitzats en defensa i exèrcits occidentals observen de prop l’evolució de l’ofensiva a Gaza per extreure lliçons de cara a possibles conflictes a Europa
El CaireEuropa i els Estats Units cada cop estan més militaritzats per si la guerra amb Rússia surt de les fronteres d'Ucraïna. En aquest context, segueixen de prop l’ofensiva d’Israel a Gaza per entendre la guerra urbana. La Franja i Hamàs presenten algunes particularitats úniques i Israel ha estat acusat de perpetrar crims de guerra, però n’hi ha que creuen que se’n poden extreure lliçons estrictament militars aplicables en altres contextos.
Una de les primeres té a veure amb la reducció a runes d’extenses zones urbanes de Gaza a causa de l’agressiva campanya aèria i d’artilleria de l’exèrcit israelià. Segons un informe recent de l’Institut Reial de Serveis Units (RUSI), el centre d’investigació sobre defensa més antic del món, aquesta vasta destrucció ha arribat a ser contraproduent per a la mobilitat de tancs i ha complicat la coordinació de tropes terrestres. Es complica la identificació de punts de referència i objectius, cosa que ha provocat accidents i foc amic.
Pel que fa a l’ús d’artefactes explosius, Hamàs no ha minat les principals vies terrestres de Gaza, com preveia l’exèrcit israelià, però ha utilitzat artefactes improvisats per infligir baixes rivals a l’interior d’edificis i defensar l’accés a túnels i la seva infraestructura subterrània. Aquests factors, apunta RUSI, han conduït l’exèrcit israelià a integrar enginyers de combat en totes les operacions, per desactivar explosius, detectar túnels i obrir bretxes en edificis per facilitar moviments impredictibles.
La clau dels túnels
L’extensa xarxa de túnels de Hamàs és un dels elements que més diferencia Gaza d’altres contextos, però maniobres subterrànies menors també han tingut lloc en ciutats ucraïneses com Mariúpol i Bakhmut. Per a la resistència palestina, la sofisticada xarxa de túnels és clau. I si bé l’exèrcit israelià va començar operant a Gaza de forma seqüencial sobre la superfície i en el subsol, els riscos d’emboscades constants els han portat a combatre ara en els dos espais simultàniament.
El braç armat de Hamàs, al seu torn, ha mostrat una notable capacitat d’adaptació tàctica. En un primer moment va plantejar la defensa des de posicions clau en els eixos pels quals preveia que atacaria l’exèrcit israelià i poc després va apostar per atreure forces rivals per atacar-les. Però en quedar palesa la superioritat militar israeliana, Hamàs ràpidament va optar per concentrar els esforços de les seves files en atacs de desgast realitzats per grups petits i dispersos de combatents contra forces rivals relativament aïllades i vulnerables.
Sovint, els combatents de Hamàs duen a terme aquests atacs un cop els soldats israelians ja es troben dins d'una determinada zona a la qual tenen accés des de la seva xarxa de túnels, i efectuen l’atac amb franctiradors o granades propulsades per coets. També operen a la inversa: amb membres que es desplacen separadament i com a civils i que es reagrupen en un punt on hi ha armes amagades amb les quals ataquen abans de replegar-se als túnels.
L'estratègia de l'exèrcit israelià, qüestionada
Un dels canvis més transcendentals de l’ofensiva a Gaza va produir-se a partir de finals de l’any passat, amb la retirada de la major part de les forces terrestres israelianes. Hamàs ho ha aprofitat, primer, per reorganitzar-se en zones sense soldats enemics amb l’objectiu de restaurar al màxim possible les capacitats de les seves unitats. I, després, per regenerar-se amb el reclutament de nous membres i la fabricació d’armes, tal com ha documentat l’Institut per a l’Estudi de la Guerra (ISW). L’èxit de Hamàs en algunes parts de Gaza ha forçat l’exèrcit israelià a tornar repetidament a zones on havia declarat victòria.
L’informe de RUSI també planteja dubtes sobre l’estratègia de l’exèrcit israelià de dividir Gaza en compartiments dels quals s’ordena marxar la població civil. Més enllà d’haver acabat atacant rutes d’evacuació i zones designades com a segures i de no haver acompanyat les ordres d’un pla humanitari, l’estratègia ha presentat errors evidents que han costat moltes vides de civils que no podien desplaçar-se o que no coneixien bé els límits de les caselles. Hamàs, a més, també ho ha aprofitat a favor seu.
Potser l’element de l’ofensiva israeliana que serà més rellevant de cara al futur, però, és l’ús d’intel·ligència artificial per processar grans quantitats de dades i identificar objectius a molta velocitat. Aquesta manera de generar blancs d’atac, però, ha acabat sent sovint molt més ràpida que el procés de planificació per determinar objectius militars. I, sumada a una manca de verificació humana d’aquestes conclusions automatitzades, ha causat un gran nombre de morts civils i una enorme devastació d’infraestructures injustificada.