Gaza es dessagna mentre espera l'atac per "aire, mar i terra" d'Israel

JerusalemGaza espera. Sota les bombes i dessagnant-se, espera. L'exèrcit israelià es prepara des de fa dies per a un assalt a la franja de Gaza, que encara no ha arribat, però que serà cruent. I ho serà segur per als palestins, però probablement també –tot i que en menys intensitat– per als soldats israelians. El divendres passat, a mitjanit, Israel va donar 24 hores als habitants del nord de Gaza per abandonar casa seva, com a primer pas per llançar una invasió massiva sobre l'enclavament. Aquest dissabte el govern ha estès l'ultimàtum fins a la tarda. I al tancament d'aquesta edició, ben entrada la nit, les tropes israelianes encara no havien entrat a la Franja. Mentrestant, a Gaza, els cadàvers continuen apareixent entre les runes, i els hospitals es queden sense combustible i material mèdic. I desenes de milers de persones fugen cap al sud i troben el pas barrat a la frontera amb Egipte. I milers de gazatins ploren els seus morts. Mentre esperen. Esperen quelcom pitjor que el que ja han viscut.

En un comunicat, l'exèrcit israelià ha anunciat aquest dissabte al vespre que encara prepara un "ampli ventall de plans operatius ofensius" que inclouran un "atac conjunt i coordinat per aire, mar i terra". En el mateix missatge, Israel ha indicat també que està ultimant l'enviament d'equipament per a l'ofensiva als centenars de milers de reservistes que ja són a la frontera amb Gaza. I que els seus batallons "estan desplegats per tot el país i estan preparats per augmentar la preparació per a les pròximes etapes de la guerra, amb èmfasi en una operació terrestre important". Quan li han preguntat pels detalls sobre l'operació, el cap del Consell de Seguretat Nacional d'Israel, Tzachi Hanegbi, ha dit als periodistes que el govern no pot informar "l'enemic", a través de la premsa, "sobre el que vindrà", però que sí que pot dir que "Hamàs no serà el governant, el sobirà, a Gaza després dels combats".

La darrera vegada que Israel va entrar a Gaza amb tropes sobre el terreny va ser l'any 2014. Més de 2.200 palestins, la gran majoria civils, i 71 israelians, la majoria soldats, van morir en un període de set setmanes entre els mesos de juliol i agost. L'aviació israeliana va fer més de 6.000 atacs aeris, en què va destruir 18.000 llars palestines i va deixar molt malmeses 73 instal·lacions mèdiques. La xifra de soldats desplegats va ser d'uns 80.000.

Aquest 2023 les tropes que esperen l'ordre per entrar a Gaza superen els 100.000, i més de 300.000 reservistes han estat cridats a files. Les xifres de morts també són superiors a la guerra de fa nou anys: l'atac de Hamàs i els combats posteriors han deixat més de 1.300 morts, entre civils i militars; i els bombardejos d'Israel i la contraofensiva de l'exèrcit, més de 1.900 morts a Gaza. Unes 3.200 persones.

Atrapats a la Franja

Mentre l'atac no arriba, el pas fronterer de Rafah és ara l'última porta d'entrada i sortida de Gaza, tant per a les persones com per a l'ajuda humanitària. L'accés, però, està tancat a efectes pràctics. La part gazatí està molt malmesa pels bombardejos israelians. Mentre que els egipcis diuen que mantenen obert el pas, però esperen "l'autorització de seguretat dels israelians per permetre que els camions [d'ajuda] creuin sense l'amenaça d'un altre atac aeri", segons fonts jordanes consultades per la CNN. En aquest sentit, Egipte és reticent a deixar passar ajuda humanitària, mentre segueixin els bombardejos. I tot apunta que també és poc favorable a permetre el pas als refugiats gazatins.

El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, va dir dimecres que l'administració Biden està en converses amb Israel i Egipte per crear un corredor humanitari a través del qual els civils palestins puguin creuar a la península del Sinaí. Però Egipte està inquiet davant la perspectiva que centenars de milers de refugiats gazatins creuin cap al seu territori. Tampoc Israel seria partidària de permetre el pas. "Crec que hi ha una preocupació legítima d'Israel que Hamàs pugui explotar l'obertura del pas fronterer de Rafah per part d'Egipte per treure de contraban els seus alts funcionaris i líders", ha dit l'analista de la Foundation for Defense of Democracies (FDD) Joe Truzman, en un missatge a X.

Actualment, més de dos milions de palestins viuen a la densament poblada Gaza. L'enclavament es troba en estat de setge, no hi entra menjar, ni electricitat, ni combustible. I l'aigua potable comença a escassejar, segons ha indicat la UNRWA. Tampoc hi ha gairebé internet. Els bombardejos continuen, i aquest dissabte han matat dos comandants de Hamàs, segons l'exèrcit. També 22 dels dos centenars d'ostatges que reté el grup terrorista, segons ha indicat Hamàs.

La situació als hospitals és desesperada. Especialment al de Shifa, el més gran de la ciutat de Gaza, on els metges palestins alerten d'un brot imminent de malalties infeccioses a causa de l'amuntegament de persones. "Hi ha milers, si no desenes de milers, de persones que han acudit a l'hospital", ha declarat a Al-Jazeera el cirurgià Ghassan Abu Sitta. Metges Sense Fronteres ha demanat a Israel que "mostri humanitat", que permeti un corredor humanitari, que deixi de bombardejar Gaza i que no obligui més d'un milió de persones a marxar del nord de la Franja.

Netanyahu visita el sud

Una setmana després de l'inici de les hostilitats, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha visitat els quibuts de Be'eri i Kfar Aza, dues de les comunitats frontereres amb Gaza més afectades per l'atac de Hamàs. El cap de l'executiu ha caminat entre les cases en runes i s'ha entrevistat amb els soldats, a qui ha animat a lluitar.

"¿Esteu preparats per a la següent fase?", ha dit Netanyahu, segons un vídeo difós a les xarxes socials del primer ministre. La visita no ha estat anunciada fins que Netanyahu ha tornat al seu despatx de Jerusalem, i ha arribat el mateix dia que familiars dels israelians segrestats per Hamàs es manifestaven a Tel-Aviv demanant la seva dimissió. "Al final hi haurà un acord d'intercanvi. A què espereu? Per què perdeu el temps? La nostra gent està capturada a Gaza. Netanyahu a la presó!", ha dit un manifestant.

La protesta s'ha produït davant l'oficina del ministre de Defensa, Yoav Gallant, on centenars de persones han reclamat respostes al govern i han demanat que rescatin els seus familiars. Un dels manifestants, Avichai Brodetz, ha anunciat que acamparà davant l'edifici governamental fins que els ostatges tornin a casa. Ell va aconseguir fugir de l'atac al quibuts de Kfar Aza, però la seva dona Hagar i els seus tres fills, Ofri, Yuval i Oriya, van ser segrestats pel grup terrorista. "El primer que s'ha de fer és alliberar les dones i els nens... Crec que no hi ha cap disputa ni per la nostra part ni per la seva part que això és el primer que s'hauria de fer. No he estat mai una persona polititzada. Només vull que tornin tots els captius i no em tornaran a veure mai més", ha dit Brodetz.