Gaza: i ara, arriben les epidèmies

BarcelonaLes coses encara poden empitjorar a Gaza. En aquests més de deu mesos de guerra, la Franja s’ha convertit en una gran gàbia sense cap lloc a recer dels bombardejos, on escassegen el menjar, l’aigua potable i les medicines. La població, esgotada i famèlica, viu amuntegada en escoles i campaments i, a més de tot això, ara comencen les epidèmies. Amb tones de deixalles que ningú ha pogut recollir acumulades als carrers, les aigües residuals que es filtren al sòl sense cap tractament perquè les plantes han estat destruïdes, a més de 30 graus de temperatura, sense sabó ni lleixiu per a la higiene bàsica i amb la majoria d'hospitals fora de servei, ja han començat els brots de malalties contagioses. Aquesta setmana s'ha confirmat el primer cas de pòlio.

Es tracta d'un nadó de deu mesos –va néixer pocs dies després del 7 d'octubre– que no estava vacunat, que pateix una paràlisi en una cama a causa del poliovirus de tipus II. Feia 25 anys que la malaltia es donava per erradicada a la Franja. Les primeres alarmes ja van sonar al juny, quan es van detectar restes del virus en mostres d'aigua residual. La pòlio, que es transmet a través de l'aigua fecal i contaminada és altament infecciosa, afecta el sistema nerviós, pot provocar paràlisis, desfiguració, és potencialment mortal i afecta sobretot les criatures menors de cinc anys. No té cura, però sí que es pot prevenir amb vacunes. El problema és que pràcticament cap de les criatures que han nascut a Gaza en l'últim any estan vacunades. I la combinació de falta d'immunització, destrucció massiva dels sistemes de tractament d'aigua i dels hospitals ha convertit Gaza en una bomba de rellotgeria sanitària. Per això el secretari general de l'ONU, António Guterres, ha advertit que "centenars de milers de criatures a Gaza estan en perill". Dels 36 hospitals que funcionaven a Gaza abans de la guerra només en queden 16 de parcialment operatius. Dels 105 centres d’atenció primària només 45.  

Població amuntegada

"Les ordres d'evacuació i els bombardejos han obligat la gent a concentrar-se en zones molt petites, on viuen amuntegades i sense cap condició higiènica. No hi ha aigua neta, no hi ha sabó, ni lleixiu... no en trobes als mercats", explica a l'ARA des de Deir al-Balah, al centre de la Franja, el traumatòleg Mohamed Shaheen. Els combats són molt a prop del centre i alerta que els "falten les coses més bàsiques: equips d'esterilització, medicines i instrumental quirúrgic".

A més dels bombardejos, la recollida de brossa tampoc és possible perquè Israel bloqueja els camions que haurien de treure-la de Gaza. Segons un informe de l’ONU del juny a Gaza, que té un territori com el Maresme, hi ha més de 330.000 tones de deixalles acumulada als carrers, l’equivalent a més de 150 camps de futbol.

La conversa s'entrebanca perquè respon des de la tenda on viu amb la seva família. "Quan vam detectar el cas del nen vam enviar les mostres a Jordània i es va confirmar que era pòlio. Si no hi ha una vacunació massiva, ens trobarem amb un problema molt gros". "La població està feble i malnodrida, sobretot les criatures o la gent gran o que tenen algun problema de salut afegit; la gent és més vulnerable als contagis", explica el traumatòleg. I admet que el personal mèdic està exhaust: "Fas tot el que pots a l'hospital i després te'n tornes a la tenda i t'has d'assegurar que la teva família tingui menjar i aigua, i molts ens hem hagut de desplaçar per les ordres d'evacuació". El metge explica que al seu hospital no hi queda cap epidemiòleg.

El món no ha aconseguit aturar l'agressió sobre Gaza, per la qual Israel està acusat de genocidi davant els tribunals internacionals, però sí que ha mobilitzat vacunes, sabent que la propagació dels virus no entén de fronteres. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja ha facilitat 1,6 milions de dosis de vacunes, i l'exèrcit israelià assegura que ja ha enviat a la Franja 2,8 milions de dosis més. La vacunació hauria de començar el 31 d'agost.

Els dubtes de la vacunació

La vacunació massiva sense un alto el foc serà impossible: cal mantenir la cadena de fred i assegurar que els equips de vacunació puguin arribar a tot arreu. La vacunació s'ha de fer en dues dosis amb un interval d'un mes, i s'administren oralment. Cal combustible, un sistema eficaç de comunicacions i sobretot garanties de seguretat tant per al personal mèdic com per a la gent que es desplaci a les instal·lacions sanitàries. Pascale Coissard, coordinadora d'emergències de Metges Sense Fronteres que acaba de tornar de Gaza, apunta: "Han començat a arribar les vacunes, però ja hi ha hagut el primer cas i mentre continuïn els desplaçaments massius de població serà molt difícil contenir un brot. Si cada cop que obres un punt de vacunació has de marxar pels bombardejos és impossible".

I la poliomielitis no és l'única amenaça. L'hepatitis A ja s'ha escampat per tot Gaza, i les malalties de la pell (sarna, erupcions) i respiratòries, així com el tètanus o la diarrea, també estan a l'ordre del dia. Ja s¡han diagnosticat 100.000 casos d'hepatitis A, quan la mitjana anual a la franja era de 85. Amal Sharif, una infermera que s'ha refugiat a Khan Yunis, al sud de Gaza, ho té clar: "Si no ens maten en un bombardeig, morirem més lentament per una malaltia. Criatures i adults es passen el dia remenant piles de brossa per trobar alguna cosa que ens ajudi a sobreviure, entre mosques i rates. I de nit són els mosquits. Una insalubritat que ara causa malalties a la pell, i que més tard seran més greus, per la contaminació de l'aigua", alerta.

L'epidemiòleg israelià Manfred Green, professor de la Universitat de Haifa, ho resumeix així: "Si poses més d'un milió de persones en tendes en una zona amb accés limitat als serveis, el menjar, l'aigua de beure i de rentar-se, sense clavegueram i amb una calor extrema, estàs creant una gran placa de Petri on pot créixer qualsevol mena de patogen o malaltia. És una recepta per al desastre".