Gaza agonitza mentre Israel admet errors de seguretat davant l'atac de Hamàs

JerusalemEn la seva primera compareixença pública des de l'inici de la guerra, el cap de l'estat major d'Israel, Herzi Halevi, ha reconegut aquest dijous errors durant l'atac sorpresa de Hamàs contra territori israelià, el dissabte passat. "Les Forces de Defensa d'Israel són responsables de la seguretat del país i dels seus ciutadans, i dissabte al matí, a la zona que envolta la franja de Gaza, no ho vam gestionar bé", ha dit el tinent general. Halevi també ha promès que s'investigarà què va fallar, tot i que no ara mateix: "Ara és el moment de la guerra", les mateixes paraules que vint-i-quatre hores abans havia dit el cap del Partit de la Unitat Nacional, Benny Gantz, que ha entrat al govern d'unitat nacional després de pactar-ho amb el primer ministre, Benjamin Netanyahu.

Gaza, assetjada i bloquejada, agonitza mentre espera una resposta encara més dura de Tel-Aviv que, molt probablement, tindrà forma d'ofensiva terrestre. La ciutat, víctima de constants bombardejos, també compta les hores perquè s'esgoti tot el combustible a disposició d'hospitals i altres centres de primera necessitat, i tant l'aigua com els aliments escassegen. De fet, aquest dijous el ministre d'Energia hebreu, Israel Katz, ha assegurat que Tel-Aviv condiciona la fi del setge a l'alliberament dels ostatges, que de moment no s'ha produït.

El govern de Netanyahu tem que, a la llarga, l'ofensiva inèdita de Hamàs, que va derivar en massacre, li acabi passant factura. Des de l'inici de les hostilitats, polítics, periodistes i membres de la societat civil han criticat obertament l'exèrcit i el govern israelians pels errors que haurien permès l'atac. Entre altres elements, subratllen que l'exèrcit tenia informació prèvia sobre la possibilitat d'un cop dels islamistes. Fins i tot, que Benjamin Netanyahu havia rebut un informe del govern egipci en què l'alertava de l'operació, cosa que el primer ministre ha negat. Aquest dijous Halevi també ho ha rebatut: "No hi va haver cap advertiment", ha dit.

En aquest sentit, Halevi ha declarat que l'exèrcit té "un contracte amb els ciutadans d'Israel", que han mantingut durant molts anys, i ha reconegut que actualment estan "en un punt baix dramàtic". "Farem tot el possible per restaurar aquest contracte i recuperar la seguretat i la confiança", ha assegurat.

Fins ara, el consens general ha estat suspendre les crítiques fins que l'amenaça de Hamàs hagi passat del tot, però cada dia són més les persones que reclamen la dimissió del govern. "Aquell dia va fallar tot. I el que més va fallar va ser el servei d'intel·ligència més elemental. És de bojos. Els serveis d'intel·ligència d'Israel estan preparats per a accions grandioses i no van detectar el més elemental", opina, en conversa amb l'ARA, el professor de la Universitat de Tel-Aviv Alberto Spektorowski.

"Homes morts"

De moment, la prioritat de l'exèrcit hebreu continua sent acabar amb Hamàs. I així ho ha deixat clar Halevi en la compareixença d'aquest dijous. "Yahya Sinwar, el governant de la franja de Gaza, va decidir portar a terme aquest horrible atac i, per tant, ell i tota la jerarquia sota les seves ordres són homes morts. Els atacarem, els desmantellarem, desmuntarem el seu sistema", ha afirmat el cap de l'estat major. Halevi ha promès venjança contra "les bèsties humanes" de Hamàs –paraules també utilitzades pel ministre de Defensa, Yoav Gallant, quan va anunciar el setge a la Franja, dimarts–, i ha descrit l'atac i les massacres al sud d'Israel com una acció "animal" i "inhumana". En aquest sentit, el militar ha dit que les seves tropes "estan lluitant contra terroristes despietats que han comès actes inimaginables", i ha promès que després de la guerra "Gaza no serà igual". Ahir, de fet, es va bombardejar les bases de la força Nujba, la unitat militar d'elit de Hamàs que va orquestrar l'ofensiva de dissabte.

Mentrestant, avions israelians han llançat pamflets al nord de la franja de Gaza per ordenar als residents que abandonin casa seva "immediatament" i es dirigeixin als refugis. Segons ha informat la cadena Al-Jazeera, el missatge que es pot llegir als pamflets, en àrab, deia: "Qualsevol que estigui a prop dels terroristes de Hamàs o les seves infraestructures posa la seva vida en perill. Les cases utilitzades per organitzacions terroristes seran bombardejades". Els residents de la zona nord de la Franja asseguren que ja havien estat bombardejats abans de rebre aquest missatge, i l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina (UNRWA) declara que com a mínim deu refugis han rebut projectils des del principi dels bombardejos.

Les Forces de Defensa d'Israel han informat que, fins ara, han portat a terme atacs contra uns 3.600 objectius a la franja de Gaza. El ministeri de Salut de Gaza ha xifrat el nombre de víctimes mortals en 1.537, tot i que també hi ha més de 6.200 ferits. Molts d'ells en estat greu. Per la part israeliana, ja s'han comptabilitzat més de 1.300 morts, la majoria civils, la xifra més alta des de la Guerra del Yom Kippur, l'any 1973, quan Egipte i Síria van declarar les hostilitats a Israel. Hi ha també més de 3.300 ferits, i es calcula que almenys 200 persones, entre civils i militars, israelians i estrangers, podrien estar retingudes com a ostatges a Gaza.

Funerals a banda i banda del mur

Els funerals per a les víctimes de la guerra se succeeixen dia i nit a banda i banda del mur. A Palestina, més acostumats a aquesta estampa, abunden. Una dada ajuda a agafar perspectiva: l'exèrcit israelià ha fet públic que, des de dissabte, ha llançat 6.000 bombes sobre l'assetjada franja de Gaza. També se'n celebren molts a Israel, que enterra cadàvers de tot tipus, especialment morts el dissabte passat: soldats, homes i dones, nens i vells, jueus i àrabs. Hi ha qui va morir defensant les poblacions i quibuts del sud, o, més tard, en les escaramusses amb Hezbol·lah al nord del país. I també hi ha qui va ser massacrat sense haver oposat resistència.

A mesura que es van celebrant els funerals, també creixen les crítiques al govern per no haver tingut representants oficials en els enterraments militars, un requisit a Israel. Fonts de l'executiu, però, han defensat aquesta situació dient que aquesta norma se suspèn en temps de guerra, segons ha informat la televisió local Kan. Una excusa que no ha servit a Ori Shai, germà de Yaron Shai i fill de l'exministre d'Economia Izhar Shai, que va criticar durament el "govern de la vergonya" durant l'enterrament: "El meu germà petit va ser assassinat per terroristes plens d'odi, i qui els va obrir la porta, amb les seves accions ruïnoses, va ser el govern d'Israel".