Gantz abandona el gabinet de guerra i posa més pressió a Netanyahu
L'exgeneral i cap del partit líder a les enquestes trenca per la negativa del primer ministre a definir el pla de futur per a Gaza
El CaireEl líder de l’oposició israeliana, Benny Gantz, va anunciar la nit de diumenge la seva dimissió del reduït gabinet de guerra i del govern d’emergència del país després d’haver vençut la data límit que havia fixat al primer ministre, Benjamin Netanyahu, per definir una estratègia política que acompanyi l’ofensiva militar a Gaza. La decisió de l’exgeneral israelià no té conseqüències immediates per al govern, que continua tenint majoria parlamentària, però deixa Netanyahu encara més aïllat políticament i amb només amb socis a l’extrema dreta.
Durant la compareixença per anunciar la dimissió, Gantz, que lidera el Partit de la Unitat Nacional, primer les enquestes al país des de l’octubre però per un marge que s’ha anat reduint les últimes setmanes, ha declarat que Netanyahu "està impedint avançar cap a una veritable victòria" a Gaza. Gantz, que va expressar el seu suport al projecte d’acord d’alto el foc i d’intercanvi d’ostatges anunciat fa poc més d’una setmana pel president dels Estats Units, Joe Biden, ha demanat al primer ministre que convoqui eleccions anticipades per frenar la fractura social que viu el país. Un altre membre del partit de Gantz, Gadi Eizenkot, també abandonarà el gabinet de guerra, del qual era observador.
Netanyahu ha respost ràpidament a les declaracions de Gantz amb un missatge difós a les xarxes socials en què ha declarat que "no és el moment d’abandonar la campanya" sinó "d’unir forces al camp de batalla". També ha reiterat que continuarà amb l’ofensiva militar fins a assolir tots els objectius, inclòs l’alliberament de tots els ostatges i l’eliminació de Hamàs, i ha apel·lat al mantra que Israel "es troba en una guerra existencial en diversos fronts".
Arran de la dimissió de Gantz del gabinet de guerra, que estava format només per dos altres membres de ple dret, Netanyahu i el ministre de Defensa, Yoav Gallant, no queda clar si el primer ministre optarà per reestructurar-lo o per dissoldre’l i delegar les decisions de l’ofensiva militar a Gaza a un altre òrgan. El ministre de Seguretat Nacional, l’ultra Itamar Ben-Gvir, partidari de reocupar la Franja, ha demanat ocupar la cadira de Gantz al gabinet de guerra, però no és evident que el primer ministre hi accedeixi.
Un altre líder de l’oposició, Yair Lapid, que encapçala el partit que les enquestes situen com el tercer en intenció de vot, ha aplaudit la decisió de Gantz i Eizenkot i ha demanat al seu torn substituir "el govern extremista" del país per un de "sensat" que prioritzi el retorn dels ostatges a Gaza i la recuperació econòmica i de l’estatus internacional d’Israel.
Prop de 300 morts
La dimissió de Gantz es produeix un dia després de la massacre comesa dissabte per l’exèrcit i forces de seguretat israelianes a Nuseirat, al centre de Gaza, durant la qual van ser alliberats quatre ostatges retinguts per Hamàs des de l’octubre. La xifra de morts a conseqüència de l’assalt ha augmentat fins a les 274, a més de gairebé 700 ferits, segons l'últim recompte difós diumenge per les autoritats sanitàries de la Franja.
Un dels epicentres dels horrors deixats per la matança israeliana a Nuseirat és ara l’últim hospital públic operatiu al centre de Gaza, Al-Aqsa, que està afrontant desbordat l’elevada xifra de víctimes que hi continuen arribant, segons va declarar en una roda de premsa diumenge el ministeri de Salut de la Franja. El centre pateix a més un greu dèficit de personal, subministraments i equipament, i es manté actiu només amb un generador elèctric.
Hamàs, al seu torn, ha publicat un vídeo diumenge en què assegura que, durant l’assalt per alliberar els quatre ostatges a Nuseirat, l’exèrcit israelià va matar tres captius, un dels quals de nacionalitat estatunidenca. Les imatges mostren els suposats tres ostatges morts, però els rostres apareixen borrosos i no se’ls pot identificar. El grup també va declarar que la resta només seran alliberats si hi ha un acord d’intercanvi de presoners.
Malgrat que el rescat dels ostatges ha estat molt celebrat a Israel i ha donat un respir immediat a Netanyahu, al primer ministre també se li ha retret que visités els captius alliberats el mateix dia i es fotografiés amb ells, i que reivindiqués tant el seu rol durant l’operació. En aquest sentit, la seva gestió contrasta amb el tracte rebut pels ostatges alliberats durant la treva a Gaza al novembre i per les famílies dels captius declarats morts, probablement per foc israelià, el passat dilluns, cap dels quals ha estat contactat pel primer ministre. Fins ara, Israel ha rescatat 11 ostatges per la força, i en l’alto el foc del novembre en va intercanviar 105 per 240 presoners palestins. Actualment queden uns 120 ostatges a la Franja, dels quals uns 43 han estat declarats morts.