El futur de la guerra a Gaza divideix i tensa el govern d'unitat a Israel

Després de cent dies de guerra, que es van complir aquest diumenge, les tensions al si del govern israelià són cada vegada més evidents. Una mostra: el cap de setmana passat, el ministre de Defensa, Yoav Gallant, va abandonar intempestivament una reunió del gabinet de guerra a la seu del seu ministeri a Tel-Aviv, si bé va tornar a la sala una estona després i va estar present en la segona fase de les discussions.

Gallant va sortir de la sala quan va encarar-se amb el primer ministre Benjamin Netanyahu perquè aquest no va permetre que participés en la trobada un assessor de Gallant. Netanyahu va dir que en aquella reunió no estaven permesos els assessors, però Gallant va marxar ofès perquè en aquell moment a la reunió hi havia tres assessors de Netanyahu.

L'esdevenir del conflicte i el fet que l'exèrcit no hagi aconseguit fins ara uns resultats indiscutibles són sense dubte els motius que expliquen les tensions al govern. Tampoc contribueix a la calma el fet que Netanyahu no hagi dit amb claredat quins són els seus objectius a la guerra, i el fet que no pot ocultar-se certa tibantor entre el primer ministre i els Estats Units.

Del gabinet de guerra també en formen part Benny Gantz i Gadi Eizenkot, dos excaps de l'exèrcit que van ser nomenats ministres poc després de l'inici de la guerra. Gantz i Eizenkot estaven a l'oposició i van entrar al govern en un acte de responsabilitat, però tots dos són partidaris d'una actitud més pragmàtica envers Hamàs que la que defensen Netanyahu i Gallant, i això també és motiu de tensions.

"Idees creatives" per buscar un alto el foc

Segons el diari Haaretz, el realisme de Gantz i Eizenkot els ha portat a presentar "idees creatives" per arribar a un alto el foc permanent, idees que rebutgen Netanyahu i Gallant. Les idees que han posat sobre de la taula serien més receptives envers la posició de Hamàs, que demana l'alliberament de tots els presoners palestins a canvi dels 136 israelians encara retinguts a la franja de Gaza.

A més, Hamàs vol un alto el foc permanent, és a dir, el final de la guerra, i no una treva d'alguns dies o d'algunes setmanes. Mentre Gantz i Eizenkot es mostren receptius a aquesta posició, Netanyahu i Gallant argumenten que Hamàs només alliberarà els israelians sota la pressió militar, una cosa que no ha passat fins ara i de la qual dubten Gantz i Eizenkot.

Cent dies després del seu inici, la pregunta clau és si la guerra pot acabar aviat. Hi ha dues respostes oposades al gabinet de seguretat, i de moment la victoriosa és la de Netanyahu i Gallant. Això implica que la resposta de Gantz i Eizenkot està bloquejada i suscita la qüestió de si s'arribarà a un punt en el qual aquests dos ministres abandonaran l'executiu.

El perill de la desaparició de Hamàs

Una idea que circula entre l'oposició és si a Israel li interessa realment el desmantellament total de Hamàs, tal com pretenen Netanyahu i Gallant. Segons aquest argument, la desaparició de l'organització islamista possiblement implicaria la creació d'un grapat de grups islamistes jihadistes que omplirien el vuit deixat per Hamàs, amb els quals seria més difícil dialogar i a Gaza hi hauria un descontrol més general. Això aniria en contra dels interessos d'Israel, s'argumenta des d'alguns sectors de l'oposició.

Eizenkot, que ha perdut un fill i un nebot a la guerra, sembla el polític més moderat del gabinet de guerra, i el més favorable a l'alliberament de tots els presoners palestins a canvi de tots els ostatges. Considera que cada dia que passa els riscos són més grans per als ostatges, de manera que convindria resoldre aquesta qüestió amb urgència.

Netanyahu i Gallant, en canvi, afavoreixen un acord amb Hamàs similar als anteriors, o sigui l'alliberament de només una part dels detinguts israelians a canvi d'una treva limitada o, en tot cas, a canvi d'una treva limitada i l'alliberament d'un grup de presoners palestins. Segons aquest plantejament, a Israel no li interessa que la guerra s'acabi ara.

Publicacions a la premsa hebrea diuen que en una de les últimes reunions Eizenkot va cridar a Netanyahu "Deixa de dir mentides!", i va defensar apassionadament l'intercanvi de presoners "abans que sigui massa tard". Eizenkot també considera que els israelians en poder de Hamàs són una de les causes principals del desgast del govern i que només el seu alliberament pot reinstaurar el "contracte entre la població i el govern".