Pròxim Orient

Futbol, petroli i borsa: com l'Aràbia Saudita es vol fer un nou lloc al món

Riad té un ambiciós pla per transformar l'economia del reialme per posar fi a la seva dependència del petroli

El El príncep hereu saudita, Mohammed bin Salman, en una cimera de països del Golf Pèrsic i l'Àsic central a Jiddah, el juliol d'aquest any.
Ricard G. Samaranch
10/09/2023
4 min

BarcelonaLa Copa del Món de Qatar del 2022 va ser viscuda de forma ambivalent als palaus i els platós de l'Aràbia Saudita. D'una banda, no podien ignorar l'orgull compartit dins el món àrab sencer per haver assolit diverses fites històriques: el primer Mundial organitzat per un país àrab, l'arribada a semifinals del Marroc, la mateixa victòria saudita davant l'Argentina... De l'altra, l'alegria era limitada perquè el principal beneficiat era Qatar, el seu rival regional i a qui va sotmetre a un fallit bloqueig entre el 2017 i el 2021. La conclusió a què va arribar el príncep hereu i home fort del règim, Mohamed bin Salman, era que calia copiar l'estratègia qatariana, que també havia aplicat l'altra petromonarquia veïna, els Emirats Àrabs Units.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Des de llavors, els clubs de futbol saudites, seguint un pla dissenyat per les més altes esferes del govern, han desfermat una autèntica cacera d'estrelles mundials a partir d'unes xifres salarials de vertigen. És evident que darrere d'aquests moviments hi ha la voluntat de blanquejar, a través de l'esport, la mala imatge de l'Aràbia Saudita, un país percebut com a ultraconservador i amb un règim tirànic. Però l'ús de l'esport té uns objectius que van més enllà d'una qüestió de reputació, i s'emmarca dins una estratègia més àmplia de Riad, que vol bastir una nova posició de futur per al país en un món canviant, i en què el petroli perdrà la seva centralitat econòmica actual.

Un règim tocat per l'assassinat de Khashoggi

El brutal assassinat i esquarterament del dissident saudita Jamal Khashoggi al consolat d'Istanbul l'octubre del 2018 va representar una gran taca a la reputació del règim saudita i sobretot a la de Bin Salman. Durant els anys següents, els principals líders occidentals van negar-se a reunir-se amb ell, i quan era aspirant a la Casa Blanca, Joe Biden, va prometre castigar el règim saudita convertint-lo en un "pària".

Tanmateix, els problemes de reputació de l'Aràbia Saudita, sobretot als Estats Units, no van arrencar amb l'assassinat del periodista, sinó amb els atacs de l'11-S. El fet que 15 dels 19 terroristes fossin ciutadans saudites va provocar un escrutini inaudit del tradicional aliat de Washington, amb incomptables articles sobre la seva visió retrògrada i radical de l'islam que hauria donat ales a la ideologia jihadista.

La diplomàcia de la pilota

A grans problemes, grans solucions, deu haver pensat Bin Salman, que va trobar part de la solució en el futbol, un esport tan popular a l'Aràbia Saudita com a la resta del món. Així va ser com, gràcies als petrodòlars, el 2019 la Supercopa d'Itàlia va començar a celebrar-se en territori saudita. L'any següent, i dos després de l'assassinat de Khashoggi, la Federació Espanyola s'afegiria a aquest sense sentit per més de 40 milions d'euros.

Ara bé, les xifres de bogeria no arribarien fins dies després del Mundial de Qatar, quan el portuguès Cristiano Ronaldo firmaria pel club Al-Nassr amb un sou de prop de 200 milions d'euros a l'any. Altres estrelles mundials han seguit els seus passos a canvi d'uns salaris desorbitats: Neymar, Benzema o Mané. En total, aquest estiu el mercat de futbol saudita ha gastat prop de 450 milions d'euros. Una quantitat semblant, 370 milions, és el que va costar al país del Golf comprar el Newcastle anglès el 2021.

El golf i altres esports

Com que no tot el món comparteix la passió pel futbol, els saudites han invertit per convertir-se també en un centre d'atracció per a l'elit d'altres esports. El 2021 es va celebrar el primer Gran Premi de F1 al país, i al gener es va saber que el PIF, el fons sobirà saudita, va oferir uns 20.000 milions d'euros per aconseguir el control de Formula One Group, organitzadors de la competició. Tanmateix, l'oferta va ser rebutjada pels seus propietaris, Liberty Media. El que sí que han aconseguit és quedar-se amb el ral·li Dakar, i també s'obre pas al món del tenis.

Ara bé, el moviment que va causar més soroll va ser l'intent de crear una lliga alternativa a la PGA Tour de golf, la lliga d'elit dels EUA. L'any 2022, els organitzadors van arribar a prohibir a disset jugadors de participar en tornejos de la PGA per haver-ho fet en la lliga saudita, percebuda com una mena d'opa hostil. El 6 de juny passat, les dues lligues es van fusionar en el que es va interpretar com una gran victòria de Riad.

La Visió 2030, adeu al petroli

El desplegament saudita al món de l'esport forma part de l'anomenada Visió 2030, un ambiciós pla que té com a objectiu transformar profundament l'economia del reialme per posar fi a la seva dependència del petroli. A més de desenvolupar l'economia del coneixement, un pilar central del projecte és promoure el turisme amb l'objectiu que passi a representar un 10% del PIB, respecte al 3% actual. I el turisme esportiu hi ha de contribuir de forma decisiva.

Per poder sostenir l'estat sense els ingressos del petroli, que avui constitueixen prop del 70% dels ingressos públics, els fons sobirans saudites estan comprant actius de multinacionals del món sencer, moltes d'elles occidentals. L'últim exemple ha estat l'adquisició del 9,9% de les accions a borsa de Telefónica per part del PIF, amb actius per valor de 600.000 milions d'euros. Abans s'havia fet, per exemple, amb el 5% de la companyia de videojocs Nintendo, i té un important paquet d'accions a Boeing i al banc Citigroup.

Una nova potència global

Durant bona part de la seva curta història, l'Aràbia Saudita, fundada el 1932, ha jugat un paper subaltern a l'escena internacional com a estret aliat geoestratègic dels Estats Units. A canvi de garantir el subministrament de petroli, Riad s'aixoplugava sota el paraigua de la seguretat de l'exèrcit més poderós del món. Ara bé, això va començar a canviar durant l'administració Obama. Washington va donar suport a les anomenades Primaveres Àrabs, una amenaça existencial per a l'autocràcia de la dinastia Saüd, i va signar un acord nuclear amb Teheran, l'enemic acèrrim.

Llavors, de la mà del jove Bin Salman, Riad va optar per aprofundir l'allunyament de Washington, i començar a fer-se un nou lloc dins un ordre internacional canviant. L'Aràbia Saudita havia d'aprendre a sostenir-se per si mateixa, cosa que implicava potenciar el seu exèrcit i dur a terme una política exterior més independent, amb relacions més estretes amb les noves potències, com la Xina. La guerra d'Ucraïna, en la qual Riad s'ha negat a aplicar les sancions occidentals contra Moscou, ha posat en relleu aquesta nova posició saudita al nou món multipolar.

stats