Les fosses comunes dels hospitals de Gaza: "Hem trobat cadàvers decapitats i amb la bata de quiròfan"
Els equips de Protecció Civil expliquen que han trobat evidències d'execucions sumàries i assenyalen que és una de les pitjors massacres de palestins
BarcelonaUna dona agenollada a terra al costat d'una mortalla, envoltada de cadàvers. S'inclina i abraça el cos inert a l'alçada dels genolls, després s'incorpora i l'acaricia lentament. Nois amb mascaretes i guants caminen atrafegats i se la miren de reüll: exhumen la fossa comuna que els soldats israelians han deixat enrere a l'abandonar l'Hospital Nasser, del sud de la Franja Gaza. Fins ara s'han recuperat 348 cadàvers en dues fosses dins del complex hospitalari, i demà s'obrirà la tercera. Al final, un jove gosa apropar-se a la mare en dol i interrompre el comiat. L'escena no mostra el rostre de la mare ni el del fill mort, ni sentim el seu plor, però la desesperació de la dona es fa sentir en cada segon.
L'Hospital Nasser, a la localitat de Khan Younis, era el segon més gran de Gaza i, com la resta d'hospitals de la Franja, s'havia convertit en un refugi per a milers de desplaçats interns que esperaven estar-hi una mica més protegits dels bombardejos. Però les tropes israelianes el van assaltar repetidament els mesos de gener i febrer, van detenir una part del personal mèdic i dels desplaçats i van deixar les instal·lacions fora de servei.
Després que es retiressin a principis d'abril, s'han descobert les fosses comunes en tot el perímetre del centre. És el mateix patró que es va veure també a l'Hospital Al-Shifa, a la ciutat de Gaza, on també s'estan exhumant fosses comunes amb almenys 30 cadàvers, després de la retirada dels soldats.
This browser does not support the video element.
Mohammad al-Mughayyim, portaveu de Protecció Civil de Khan Younis, explica per telèfon a l'ARA en quin estat han aparegut els cossos: "Hem trobat restes descompostes, alguns tenien les mans lligades a l'esquena, proves de camps d'execució, gent enterrada amb ferides no mortals, cadàvers decapitats i fins i tot el cos d'un pacient que portava encara la bata de quiròfan, o un altre a qui li faltaven òrgans".
Basel Khalaf, un periodista de Gaza, ha estat testimoni de les exhumacions als voltants de l'Hospital Nasser. "Els equips de protecció civil continuen desenterrant cossos. N'hi ha que estan a molta profunditat, barrejats amb runes, com si els haguessin volgut amagar. S'han recuperat cossos de criatures, de gent gran i de dones. D'alguns només se n'han trobat parts. Altres estan irreconeixibles per la descomposició. N'hi ha que sabem que eren pacients perquè encara portaven apòsits o benes. Alguns tenien les mans lligades i a altres els havien arrencat la roba", explica a l'ARA per telèfon.
El periodista també ha recollit relats d'execucions col·lectives. "Alguns testimonis em van explicar que van veure com disparaven contra els seus familiars a poca distància i, segons els forenses, hi havia cossos amb forats de bala al cap o a l'esquena. També hi havia gent que deia que la seva família s'havia refugiat a l'hospital, que no estaven ferits i no van sortir mai d'allà". Khalaf descriu com la pudor de mort ho impregna tot. I els supervivents tampoc tindran hospitals on acudir: el periodista explica que no queda res del que abans es considerava la columna vertebral del sistema sanitari al sud de Gaza: "L'Hospital Nasser està fora de servei: els quiròfans, les habitacions, els aparells mèdics, les sales de radiologia, les oficines i les farmàcies estan destrossades, i he vist el mateix a l'Hospital de la Creu Roja Palestina o l'Hospital Al-Amal i el d'Al-Khair".
Les autoritats israelianes neguen que enterressin cap palestí, però admeten que van exhumar "respectuosament" cossos enterrats als hospitals prèviament buscant els cossos dels ostatges capturats el 7 d'octubre.
Abu Salim, un altre periodista de la Franja, destaca que no són casos aïllats. "És un patró: les tropes israelianes excaven fosses comunes per amagar els morts. Alguns els maten en execucions sumàries, aquests es barregen amb els morts que la gent ha enterrat als voltants dels hospitals perquè és massa perillós portar-los als cementiris. I tot són piles de cadàvers llançats de qualsevol manera a terra. A Gaza tenim 7.000 desapareguts: no sabem si els han detingut i se'ls han endut a una presó, si estan sota les runes d'un bombardeig o enterrats en les fosses comunes... Les famílies busquen desesperades", alerta.
L'ONU ha reclamat una investigació transparent: "Amb el clima imperant d'impunitat, hauria d'incloure investigadors internacionals", ha dit Volker Türk, cap de l'oficina pels drets humans. "Els hospitals gaudeixen d'una protecció molt especial d'acord amb el dret internacional humanitari. L'assassinat deliberat de civils, detinguts i persones fora de combat és un crim de guerra", recorda. El departament d'Estat dels Estats Units s'ha limitat a dir que la informació és "increïblement preocupant".
Diversos testimonis apunten també que els soldats israelians han traslladat cossos ja enterrats a diferents ubicacions. Segons han confirmat fonts dels serveis de Protecció Civil de Gaza, "molts cossos" que havien estat enterrats dins el complex de l'Hospital Nasser van ser desenterrats i enterrats en un altre lloc durant l'assalt israelià. Abu Salim ho corrobora: "Un amic meu que va visitar la tomba del seu germà mort a l'hospital per les ferides que havia patit en un bombardeig diu que ara no el troba".
Una llarga història de massacres
Els palestins tenen una llarga història de massacres i de fosses comunes. Per això Suhad Bishara, directora legal de l'ONG Adalah, adverteix que "és important que les exhumacions es facin en condicions que permetin recollir proves per portar-les als tribunals internacionals". Adalah ha investigat les fosses comunes del poble de Tantoura, on el maig del 1948 entre 40 i 200 palestins van ser assassinats per la brigada Alexandroni, que més tard s'incorporaria a l'exèrcit d'Israel. Les víctimes van ser enterrades en una fossa comuna que avui està sota un aparcament. Va ser un episodi que els palestins recorden com la Naqba [desastre]: el desplaçament forçat d'unes 750.000 persones que va portar a la creació de l'Estat d'Israel. "El que estem veient ara a Gaza és molt pitjor que el 1948, almenys en l'escala", resumeix.
Mentre el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, continua amenaçant d'infligir "més cops dolorosos", i amenaça amb la invasió de Rafah, l'única ciutat de Gaza que l'exèrcit israelià no ha arrasat i on s'han refugiat gairebé un milió i mig de palestins de la Franja. L'aviació israeliana ha matat desenes de palestins en bombardejos a la ciutat en els últims dies, i el balanç ja supera els 34.000 morts, la majoria dones i criatures, en menys de set mesos d'ofensiva. Si comptem els ferits i els desapareguts, un de cada vint habitants de la Franja ha patit l'agressió israeliana en el propi cos. No queda clar si els Estats Units han donat llum verda a Netanyahu per atacar Rafah a canvi d'una desescalada amb l'Iran o si el primer ministre israelià preferirà jugar aquesta última carta més a prop de les eleccions del novembre als Estats Units, on espera que Trump guanyi i li ofereixi un suport sense les poques reserves que li ha posat Joe Biden. El senyal serà, en tot cas, quan les autoritats israelianes –per curar-se en salut davant els tribunals internacionals i l'opinió pública– donin una ordre d'evacuació impossible de complir per als civils de Rafah, perquè no queda cap lloc segur en tot Gaza.