Els excolons israelians de Gaza reclamen tornar a la Franja després de la guerra

JerusalemL'Oded Mizrahi no ha parat de vendre samarretes des que va començar la guerra de Gaza. En totes, sobre un fons taronja, hi posa el següent missatge en hebreu: "Ha baita" (Cap a casa). És el desig de molts colons israelians que vivien als 21 assentaments il·legals de la Franja abans del 2005, quan Israel va desmantellar-los, i que ara reclamen tornar-hi. I també és l'anhel d'una part de la societat israeliana que, tot i que encara és minoritària, exigeix amb cada cop més vehemència que l'exèrcit ocupi totalment l'enclavament i que Israel torni a construir-hi colònies. "El que va passar el 7 d'octubre demostra que mai hauríem d'haver marxat de Gaza. Vulguem o no, els àrabs ens obliguen a controlar la Franja. Només estan interessats a matar. La realitat ens força a tornar", afirma Mizrahi, que treballa al Museu Gush Katif de Jerusalem, on es conserven objectes i fotografies dels antics assentaments, i es reivindiquen els vincles històrics i bíblics del poble jueu amb l'enclavament.

"La nostra presència a Gaza es remunta a temps d'Isaac. Hem de tornar a Gaza perquè és una qüestió de seguretat, però també perquè és part d'Eretz Israel", afirma Mizrahi, que utilitza el concepte hebreu que els jueus religiosos fan servir per parlar de l'antic regne de Judà i la Terra Promesa per Déu als israelites. Amb tot, l'antic territori del rei David mai va incloure la Franja, i la comunitat internacional sempre ha vist l'ocupació israeliana de Gaza com un incompliment del pla de partició de Palestina de l'any 1948. El 2005, el mateix estat d'Israel va decidir abandonar l'enclavament, treure-hi les seves tropes i enderrocar els assentaments, en l'anomenat "pla de retirada unilateral" de Gaza. El govern, liderat pel primer ministre Ariel Sharon, va oferir 200.000 dòlars a cada família que abandonés voluntàriament el territori. Moltes van negar-s'hi i van ser expulsades per la força. En aquell moment, a Gaza hi vivien uns 8.000 israelians.

"Es tractava de donar totes les facilitats semblants a un estat independent. Ho concebíem com un primer pas cap a un estat palestí", assegura l'exgeneral Ephraim Lapid, expert de l'Europa Institute de la universitat de Bar-Illan i antic portaveu de l'exèrcit israelià. "Però l'any 2006, Hamàs va guanyar les eleccions, i això ho va canviar tot", opina. El grup islamista, que té entre els seus ideals la destrucció d'Israel, va portar a terme múltiples atacs terroristes contra el país durant dècades i va llançar més de 16.700 coets entre el 2005 i el 2021. Per la seva banda, Israel va incomplir part dels compromisos de la seva retirada i va mantenir un estricte control fronterer per terra, mar i aire sobre l'enclavament que van convertir la Franja en una "presó a cel obert", segons les ONG internacionals. A més, en resposta o en previsió dels atacs de Hamàs, Israel va bombardejar la Franja en desenes d'ocasions, i el 2014 va envair el territori. Abans d'aquest 2023, més de 5.360 gazatins ja havien mort en atacs israelians a la Franja. En el que va de guerra, ja n'han mort uns 13.000 més.

Peticions per ocupar la Franja

L'actual guerra a Gaza ha fet renéixer el sentiment de propietat sobre la Franja en molts israelians. Sobretot entre els més religiosos i els simpatitzants de l'extrema dreta, que també conformaven la majoria dels ex-colons de l'enclavament. "Vam convertir el desert en el jardí de l'Edèn", diu amb nostàlgia Shlomo Wasserteil, que va viure durant 30 anys a la Franja. Tot i la seva avançada edat, l'home assegura que vol tornar a viure a l'enclavament quan acabi la guerra: "El primer dia que sigui possible tornarem. Ho estem esperant". En conversa amb l'ARA, explica que abans de la segona intifada (als anys 2000) mantenia amistat amb àrabs de la zona, però que des de llavors, i especialment des de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre, ja no vol ni veure'ls. "Ja no puc viure amb àrabs. Només tornaré quan no en quedin a Gaza", diu.

Afirmacions com aquesta, juntament amb les declaracions d'importants polítics israelians, fan témer que Israel busqui portar a terme una neteja ètnica a la Franja, on viuen més de 2 milions de palestins. Un extrem que el govern israelià ha negat. "L'ocupació no està en absolut en els nostres plans. Ni públics ni ocults", afirma Ephraim Lapid, que és partidari de cedir la Franja a l'Autoritat Nacional Palestina, però també que Israel mantingui el control de seguretat sobre la Franja. Amb tot, membres del govern israelià, com el ministre de finances, Bezalel Smotrich, s'han mostrat partidaris de traslladar els gazatins a l'estranger. "Aquesta és la solució humanitària adequada pels residents de Gaza […] L'Estat d'Israel ja no pot suportar l'existència d'una entitat independent a Gaza", ha dit el polític extremista.

I no ha estat l'únic en dir-ho. La ministra d'Assentaments i Missions Nacionals, Orit Strook, també ha donat suport a la “reocupació” de Gaza: "Crec que, al final del dia, el pecat de la retirada serà revertit. No sé quant de temps portarà. Lamentablement, el retorn a la Franja de Gaza provocarà moltes víctimes, de la mateixa manera que la sortida de la Franja de Gaza va provocar moltes víctimes. Però en última instància és part d'Eretz Israel, i arribarà un dia en què hi tornarem", ha dit. En els darrers dies, soldats israelians desplegats a Gaza han compartit a les xarxes fotos i vídeos reivindicant el retorn a la Franja. I el passat octubre es va filtrar un document del ministeri d'intel·ligència israelià que suggeria la reubicació dels gazatins a la península del Sinaí, a Egipte.