Espanya defensa (amb la boca petita) el dret d'autodeterminació dels palestins

BarcelonaEspanya ha presentat aquest dilluns els seus arguments a la vista que se celebra al Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU, amb seu a la Haia, per l'ocupació israeliana dels territoris palestins. Parlant en nom del regne d'Espanya, el diplomàtic Emilio Pin, cap adjunt de l'assessoria jurídica internacional del ministeri d'Afers Exteriors, ha recordat la jurisprudència del tribunal en el sentit que l'ocupació israeliana de Gaza i Cisjordània "vulnera el dret internacional, no només perquè és contrària a la Convenció de Ginebra, sinó perquè impedeix l'exercici del dret a la seva autodeterminació del poble palestí".

Com ha recordat i reiterat el diplomàtic espanyol, el dret a l'autodeterminació està recollit a la carta fundacional de l'ONU. Però no és aquest el criteri que el govern espanyol aplica en altres casos, com ha passat recentment amb el Sàhara Occidental. Pedro Sánchez va fer un gir en la posició històrica d'Espanya, que defensava el dret dels sahrauís a un referèndum d'autodeterminació per decidir si volen formar part del Marroc, per passar a defensar el pla marroquí d'una autonomia, que justament nega aquest referèndum. Tot plegat per aconseguir la cooperació de Rabat en el blindatge de la frontera sud d'Espanya al pas dels migrants. Tampoc Espanya ha reconegut mai el dret a l'autodeterminació de Kosovo, contra el criteri de la UE i l'ONU, en aquest cas per motivacions internes: reconèixer la independència de Kosovo seria incompatible amb negar els referèndums d'autodeterminació de Catalunya o la resta de nacions de l'estat espanyol.

Ocupació "il·legal" de Palestina

La vista que s'acaba avui a la Haia, després d'una setmana de sessions, és el resultat de la petició de l'Assemblea General de l'ONU el desembre de 2022, que va demanar al tribunal que emetés una opinió consultiva sobre l'ocupació dels territoris palestins. Hi han participat 52 països i tres organismes internacionals, i ha coincidit en el temps amb l'ofensiva israeliana sobre Gaza que ja ha deixat 30.000 morts a la franja i ha motivat un altre procés per genocidi impulsat per Sud-àfrica al mateix tribunal i al qual Espanya ni cap altre país occidental han fet costat.

Espanya també ha defensat davant el Tribunal que els assentaments israelians a Cisjordània "no tenen validesa legal" i "constitueixen un gran obstacle per a la creació d'un estat palestí. Seguint el criteri del dret internacional, Pin ha defensat que Israel té la condició de "potència ocupant" tant a Gaza com a Cisjordània i que com a tal no pot "deportar o traslladar part de la seva població civil al territori que ocupa".

Tot i que no ha arribat a utilitzar el terme apartheid per referir-se al sistema judicial a què estan sotmesos els palestins en els territoris ocupats, com han fet organitzacions de referència en matèria de drets humans com Amnistia Internacional o Human Rights Watch, el representant espanyol sí que ha parlat de "discriminació institucionalitzada". "Els tribunals militars israelians imposen la llei militar als palestins, els tribunals israelians apliquen la llei civil israeliana als israelians, inclosos els colons", ha advertit Pin. També ha denunciat que les forces israelianes vulneren el dret al treball, a la protecció de la família i a un nivell de vida adequat dels palestins". I ha destacat que Israel vulnera la Convenció dels Drets de l'Infant, amb la "detenció, interrogatori, processament i empresonament de nombrosos nens palestins per les forces d'ocupació israeliana". El diplomàtic ha reblat que res d'això està justificat per una situació de conflicte.