Els esculls per a l'alto el foc a Gaza: per què no arriba l'acord
Blinken diu a Jerusalem que és "l'última oportunitat" d'alliberar els ostatges, però les pressions internacionals no aconsegueixen aproximar posicions en els temes clau
BarcelonaL'última ronda de negociacions per a un alto el foc a Gaza, la setmana passada, va començar amb poques expectatives, que es van inflar després que els mediadors (Qatar, Egipte i els Estats Units) asseguressin que havien trobat la fórmula per a un acord. Les esperances es van refredar diumenge quan Hamàs va declarar que la nova proposta cedia massa a les exigències israelianes. Però aquest dilluns el cap de la diplomàcia estatunidenca, Antony Blinken, en la seva novena visita a Jerusalem des del 7 d'octubre, insistia que "estem davant la millor, i possiblement l'última oportunitat" per assolir una treva i un acord per a l'alliberament dels ostatges israelians retinguts a Gaza. Blinken s'ha entrevistat a Jerusalem durant tres hores amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, poc abans que les protestes propalestines marquessin l'inici de la conferència demòcrata que ha de certificar la candidatura de Kamala Harris a les eleccions del 5 de novembre.
Les paraules de Blinken sonen a disc ratllat: Washington ja va assegurar al febrer que la treva era "imminent", i també va parlar al maig "d'última oportunitat", però després l'exèrcit israelià va envair Rafah, l'última ciutat de la Franja que no havia ocupat, i ha intensificat els atacs contra hospitals, escoles i barris, mentre la fam i les epidèmies s'escampen pel bloqueig d'aliments, aigua i medicines. Dimecres o dijous els mediadors es tornen a reunir al Caire amb David Barnea i Ronen Bar, caps dels serveis secrets exterior (Mossad) i interior (Shin Bet) d'Israel, i el general Nitzan Alon, responsable de la gestió dels ostatges. L'equip negociador de Hamàs està liderat per Khalil al Hayya, molt proper a Ismail Haniye, el líder de l'organització a l'exili que va ser assassinat a Teheran el 31 de juliol. Un alto el foc a Gaza ara serviria també per frenar la resposta de l'Iran i de Hezbollah a l'assassinat del líder palestí, que podria provocar una guerra regional, i per això s'han renovat els esforços diplomàtics. Però després de molts més de 40.000 morts a Gaza en deu mesos d'atacs indiscriminats, les posicions continuen molt allunyades.
El final de la guerra
És el principal escull per a un acord. El pla dels mediadors planteja una primera fase de treva de sis setmanes en què els ostatges israelians que continuen retinguts a Gaza serien alliberats a canvi de presoners palestins i també s'incrementaria l'entrada d'ajuda humanitària a la Franja. Però Netanyahu ha deixat molt clar que després d'aquesta pausa tornarà a atacar Gaza fins a assolir una "victòria total", que suposaria l'eliminació de Hamàs com a amenaça contra Israel. Hamàs ha insistit que no acceptarà un acord que no impliqui el final de la guerra. Els mediadors diuen que aquesta treva, a diferència de la del novembre, es podria ampliar indefinidament per avançar en les següents fases de l'acord, tot i que aquestes no es concreten.
La retirada de Gaza
Hamàs i la resta de faccions palestines de Gaza reclamen també tornar a la situació d'abans de la guerra, amb la retirada total de les tropes israelianes de la Franja. El govern israelià no ha explicat el seu pla per a l'endemà de la guerra: si pretén tornar a construir colònies i mantenir soldats a la Franja com feia fins a la retirada del 2005 o si, com aconsellen els Estats Units i la UE, deixarà la Franja en mans de la desprestigiada Autoritat Palestina (o alguna altra fórmula de govern palestí). El pla inicial que va presentar Biden al maig, i que va ser acceptat per Hamàs, preveia la retirada de totes les tropes de Gaza. Però ara el govern de Netanyahu ha afegit una nova condició: vol mantenir el control de l'anomenat corredor Philadelphi, a la frontera entre Gaza i Egipte, i també del pas de Rafah, que Israel ocupa des del maig, i que és l'únic punt de sortida de persones de Gaza, sota autorització d'Israel. Els militars israelians, en canvi, han assegurat que poden evitar la infiltració d'armes i persones dins la Franja sense necessitat de mantenir-hi una presència permanent de soldats. El govern israelià també reclama mantenir el corredor de Netzarim, que talla la Franja de Gaza per la meitat, separant el nord del sud, i que durant el juliol ha ampliat dels 2 als 4 quilòmetres d'amplada. L'objectiu de Tel-Aviv és controlar el retorn del milió de palestins del nord de la Franja, desplaçats al sud per la implacable campanya de bombardejos israelians, que seria molt difícil d'empassar per als seus socis d'ultradreta. Hamàs reclama la llibertat de moviments de la població.
L'alliberament dels ostatges
Segons les autoritats israelianes, queden 115 ostatges a Gaza, dels quals la meitat haurien mort, segons els càlculs de la intel·ligència militar israeliana, ja sigui pel caos a la Franja, pels mateixos bombardejos israelians o la situació humanitària. Tampoc queda clar si Hamàs està en condicions de localitzar i identificar els ostatges que queden vius ni els cossos dels morts. El pla proposat pels mediadors inclou un alliberament en tres fases. Israel no vol incloure entre els presoners alliberats líders polítics palestins com Marwan Barghouti.
Acusacions creuades
Un tema no menor és qui assumeix la culpa del fracàs de les negociacions. De cara a l'opinió pública israeliana i al suport dels aliats, Netanyahu intenta guanyar temps: mostrar-se obert a negociar pot calmar les protestes i el malestar a la Casa Blanca, amb Gaza convertida en el principal tema de divisió entre els demòcrates després de la retirada de Biden. Per això no presenta les seves noves exigències com una trava a l'acord sinó com a requisits de seguretat per implementar la proposta original. Hamàs respon que Washington ha cedit a les exigències israelianes. I Netanyahu diu que és Hamàs qui impedeix la treva. Cal veure si a la Casa Blanca estaran disposats a seguir-li el joc.
