Empobrits per l'enfonsament de la moneda, els libanesos incendien i apedreguen els bancs

BeirutLes columnes de fum negre que deixen els neumàtics i contenidors incendiats tornen a cobrir el cel de Beirut. La ira s'ha tornat a desfermar després que la moneda local es desplomés aquest dijous a un mínim històric de 80.000 lliures libaneses per dòlar. Dipositants bancaris iracunds amb els seus estalvis congelats als bancs des de fa tres anys van tirar pedres contra caixers automàtics i les portes de vidre de les entitats bancàries, tancades per vaga indefinida. Mentrestant, les forces de seguretat desplegades per acordonar la zona observaven impassibles els manifestants, amb qui empatitzen, ja que comparteixen les mateixes penúries i misèries. Amb un sou de funcionari que no val més de 30 dòlars, a molts policies els agradaria ser a l'altra banda tirant pedres i tallant carreteres.

El caos s'ha apoderat dels carrers del Líban amb aldarulls no només a la capital sinó també en altres ciutats tant al sud com al nord del país, com ara Sidó, Trípoli i Akkar. Malgrat que s'han implementat mesures de seguretat per protegir els bancs, és poc probable que la gent es calmi.

En almenys dues sucursals bancàries al barri de Badaro, al centre de Beirut, els manifestants van encendre fogueres per calar foc als bancs. Allà hi havia, gairebé sense alè de tant cridar, el doctor Pascal Razzi, líder activista de l'associació Depositor's Cry [el crit dels dipositants]. “Avui hem vingut en representació de tot el poble libanès, som la veu de la gent. Aquests bastards que ens governen retenen il·legalment els nostres diners. Ens han pres tot el que hem treballat durant tota una vida. Aquestes accions només són les primeres de moltes que vindran”, va amenaçar brandant la bandera negra amb el logotip de l'associació.

El discurs va escalfar els ànims d'altres manifestants. Hanna Sanjar, dona d'un militar, confessa: "Soc aquí defensant i donant suport a la gent des que va començar la revolució [el 2019], perquè ja no podem més. No podem menjar, ja no pots ni anar a l'hospital quan tens un accident domèstic i et trenques el braç", denunciava. Sanjar està indignada perquè, per culpa de les retallades del govern, l'assegurança mèdica del seu marit ja no cobreix la família i va haver de pagar l'equivalent a 200 dòlars perquè li fessin una radiografia i li enguixessin el canell.

Sense benzina i les prestatgeries buides

La caiguda brusca de la lliura libanesa manté tancades les benzineres a l'espera que el ministeri d'Energia compleixi les demandes dels propietaris i es dolaritzi el preu del carburant, ja que cada dia han de canviar els preus. Als supermercats també molts dels productes a les prestatgeries estaven sense el preu marcat a l'espera de fixar el nou import, ja que la majoria de les mercaderies entren importades al Líban i es compren en dòlars al valor del mercat paral·lel.

Les entitats bancàries han estat l'únic objectiu dels manifestants violents. Una multitud va intentar irrompre a casa del president de l'Associació de Bancs del Líban, Salim Sfeir, on hi va haver un gran desplegament de forces de seguretat que se'n van mantenir al marge, mentre els manifestants arrencaven les fulles de palmeres seques i branques d'arbres per calar-los foc davant de la finca emmurallada del president. Altres van intentar rebentar la porta metàl·lica a cops de martell, però només van aconseguir fer un soroll estrident.

“Els nostres governants s'han emportat els seus diners i els han posat fora de perill en comptes estrangers mentre que, a nosaltres, a la gent corrent, ens impedeixen poder accedir als nostres estalvis, que ja no valen res. Volen acabar amb la gent, ofegar-los lentament”, va denunciar Ferial Kalaub, un dels manifestants.