Israel accelera l'ofensiva per terra, mar i aire sobre Gaza

BarcelonaL'exèrcit israelià ha intensificat els bombardejos sobre Gaza i ha anunciat que "amplia" les operacions terrestres, mentre les comunicacions amb la Franja han quedat tallades, cosa que fa témer una invasió imminent. Al caure la nit, els atacs aeris i d'artilleria s'han accelerat i la Creu Roja i altres organitzacions humanitàries han advertit que han perdut la comunicació amb els seus equips. Els operadors de telefonia mòbil palestins han dit que els han tallat la connexió telefònica i d'internet amb la Franja, que queda desconnectada sota les bombes. Segons els reporters d'Al-Jazeera, que informen des de dins de la Franja, hi ha combats a les fronteres nord i est.

"En les últimes hores hem intensificat els atacs a Gaza", ha dit el portaveu militar Daniel Hagari, i ha afegit: "A més dels atacs que hem fet els últims dies, les forces terrestres estan ampliant les operacions aquest vespre". Les imatges de televisió mostraven detonacions constants i el so permanent d'helicòpters i avions de guerra.

L'escalada arriba després que l'ONU advertís que els serveis bàsics a la Franja s'han col·lapsat, que la població no té atenció mèdica, aigua ni electricitat i que el risc de propagació d'epidèmies és elevadíssim. Els hospitals s'han quedat sense combustible i els bombardejos israelians han malmès 200 escoles, el 40% de totes les que hi ha a la Franja.

El ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, ha dit a la població israeliana que es prepari per a una guerra llarga. Des del 7 d'octubre, quan es va produir l'atac sense precedents de Hamàs a Israel, el primer ministre Benjamin Netanyahu va prometre envair Gaza i "reduir-la a runes". Des d'aleshores els bombardejos israelians han matat 7.300 palestins a Gaza, segons el ministeri de Salut de la Franja. A la frontera de Gaza s'hi acumulen desenes de milers de soldats preparats per intervenir, després de la crida a files de més de 330.000 reservistes.

Per la seva banda, un alt dirigent de Hamàs ha dit que la milícia "està a punt" per a una invasió terrestre israeliana a Gaza, segons un missatge que ha compartit a Telegram. "Si Netanyahu decideix entrar a Gaza aquesta nit, la resistència està a punt", ha dit. A més, Hamàs ha demanat als palestins que s'enfrontin a les FDI als llocs de control i a les ciutats de Cisjordània. "És hora que Cisjordània ataqui la seguretat dels assentaments. És hora que ataqui les capacitats de l'enemic a Cisjordània", han demanat també per Telegram.

Incursions

En els últims dies Israel havia protagonitzat incursions amb tropes terrestres, drons i avions que han destruït míssils antitancs i centres de comandament i han matat combatents de Hamàs abans de retirar-se ràpidament, segons fonts militars israelianes. Les incursions buscaven "degradar les capacitats de la defensa de Hamàs", explica Edu Farré, expert en estudis estratègics i seguretat internacional. Els equips de míssils antitancs palestins són un dels objectius principals d'aquestes operacions prèvies. "Hamàs té aquests sistemes a dins dels túnels; són petits, pesen poc i els poden portar una o dues persones. Els treuen del túnel, disparen i es tornen a amagar ràpidament. Per això són molt difícils de localitzar des de l'aire", explica Farré. Un altre objectiu és desactivar les mines terrestres i els explosius improvisats operats remotament que les faccions palestines haurien col·locat per frenar els soldats israelians quan es produeixi la invasió a gran escala, apunta Farré.

"En terminologia militar, són reconeixements per la força", és a dir, operacions que obliguen els milicians a descobrir les seves posicions, explica Pol Molas, president de la Societat d'Estudis Militars (SEM) de Catalunya. Molas creu que Israel ha d'enviar tropes sobre el terreny per assolir el seu objectiu d'erradicar Hamàs, sobretot tenint en compte els 500 quilòmetres de túnels subterranis excavats a Gaza.

Washington assegura les seves bases

Des del 7 d'octubre el que hem vist són les operacions preparatòries per destruir aquestes defenses de Hamàs i guanyar temps per entrenar els reservistes mobilitzats, que són "tres quartes parts del total", segons Molas.

A més, els Estats Units han pogut influir Tel-Aviv per retardar l'entrada. "Sembla que els Estats Units han demanat a Israel que contingui l'ofensiva fins que les seves bases estiguin en una posició més segura, fins que les hagin reforçat", apunta Farré. "L'exèrcit estatunidenc té moltes bases desplegades a tot el Pròxim Orient, com les de Síria i l'Iraq, que des que va esclatar la crisi a Gaza estan sent atacades rutinàriament per proxies de l'Iran", explica Farré. Precisament, aquesta matinada els Estats Units han atacat posicions de l'Iran i de les milícies proiranianes al nord de Síria, en resposta, segons ells, a aquests atacs sobre interessos nord-americans a la zona.

L'operació terrestre serà una batalla urbana llarga i mortífera

La invasió terrestre desembocarà en una batalla urbana entre les runes dels edificis destruïts de la ciutat de Gaza, plens d'amagatalls que s'afegeixen als túnels de Hamàs, on se suposa que hi ha també els 220 ostatges capturats el 7 d'octubre. "No hi haurà una operació de rescat dels ostatges. Si en troben, els trauran", apunta Molas, convençut, però, que el fet de tenir civils i militars segrestats no aturarà l'operació de l'exèrcit israelià. La dificultat d'un combat urbà com el que es preveu s'ha comparat molt amb la batalla de Stalingrad, en què l'exèrcit nazi va ser derrotat perquè les runes facilitaven la defensa dels soviètics. Però ara cada cop més analistes la comparen amb la de Mossul, a l'Iraq, del 2016-2017.

En aquella ocasió l'exèrcit iraquià –amb l'ajuda d'una coalició aliada encapçalada pels Estats Units– va aconseguir expulsar l'Estat Islàmic després de 9 mesos d'intensos combats que van deixar desenes de milers de morts. Als atacs aeris amb munició guiada els seguien incursions sobre el terreny. "Allà es va produir la paradoxa de la precisió, ja que la munició guiada havia d'evitar baixes civils i la realitat és que, al final, aquesta munició genera més destrucció i més danys col·laterals, perquè les forces terrestres no avancen fins que un objectiu és atacat, però l'enemic retrocedeix a una altra posició i aquella també és atacada", explica Farré. Tot presagia, doncs, que l'operació sobre Gaza tindrà un alt cost humà, tant per als soldats israelians –que "es veuran envoltats pels 360 graus, incloent-hi el subsol", destaca Molas– com per a la població civil, que ara és sota les bombes.