Què diu el dret internacional sobre els atacs als hospitals?

BarcelonaL’assalt de l’exèrcit israelià a l’Hospital Al-Shifa és l’últim exemple de com a la guerra de Gaza els hospitals s’han convertit en un camp de batalla, militarment i també en la narrativa. Israel assegura que Hamàs utilitza el principal hospital de Gaza per amagar els seus combatents i el seu centre de comandament, mentre que els palestins ho neguen i denuncien que això només és una excusa per massacrar la població civil, sistemàticament bombardejada. Els organismes internacionals com l’ONU i el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) recorden que els hospitals s’han de protegir en tot conflicte armat. Què diu exactament el dret internacional humanitari (DIH), que regula les lleis de la guerra, sobre la protecció dels hospitals?

Els hospitals no han de ser atacats

D'acord amb el DIH, els equipaments de salut, com els hospitals, les clíniques o els ambulatoris no han de ser atacats. Aquesta protecció s’amplia al personal mèdic, els ferits i els malalts o les ambulàncies. I aquesta norma té molt poques excepcions. Claudia Jiménez, professora de dret internacional públic de la Universitat Autònoma de Barcelona, explica a l’ARA per què: "El dret internacional humanitari planteja que per vèncer no cal aplicar una dosi extra de crueltat: que la guerra no ha de tenir un plus de sadisme innecessari". I afegeix: “Per això es basa en el principi de distinció de civils i combatents: la gent que no combat, com el personal sanitari, els ferits o les criatures, han de quedar fora de les hostilitats”. Això és el que els estats van acordar després de la Segona Guerra Mundial: fins i tot la guerra té lleis.

En quines circumstàncies els hospitals poden perdre la protecció?

La protecció específica als hospitals no ha de cessar a menys que una part en el conflicte els faci servir per cometre, al marge de les seves funcions humanitàries, "actes perjudicials per a l'enemic", per exemple utilitzar-los com a base per llançar un atac, com a dipòsit d’armes o com a refugi per a combatents en bon estat de salut. En el cas de l’Hospital Al Shifa, ni de la resta dels hospitals del nord de la franja de Gaza, Israel ha plantejat que es fessin servir per llançar els coets amb què Hamàs ataca Israel. El que diu l’exèrcit israelià és que Hamàs té sota l’hospital un centre de comandament, però no n’ha aportat proves fefaents.

El director de l’Hospital Al-Shifa, Muhammad Abu Salmiya, nega la presència de combatents o infraestructures de Hamàs al complex i ha reclamat a través dels mitjans de comunicació internacionals amb qui s’ha pogut comunicar la visita al centre sanitari d’una comissió internacional independent, que Israel no ha acceptat. 

Quines mesures addicionals hauria de prendre Israel?

Si les autoritats israelianes arribessin a demostrar que efectivament Hamàs està utilitzant l’hospital i els seus civils com a escuts humans, “això no legitimaria un atac immediat”, explica Jessica Wolfendale, especialista militar de la Case Western Reserve University a Ohio: “S’han de protegir els innocents tant com sigui possible i, si el dany als civils és desproporcionat respecte a l’objectiu militar, l’atac és il·legal”. El dret internacional humanitari estableix que abans de llançar l’atac, cal emetre un avís amb un termini suficient perquè els combatents puguin rendir-se, o en cas contrari, evacuar el personal mèdic, els pacients i els desplaçats que s’aixopluguen a l’hospital.

Preval l’anomenat principi de proporcionalitat: l'avantatge militar que cal esperar d’un atac així “s'ha de sospesar amb cura de les conseqüències humanitàries que podrien derivar-se del dany”, diu el CICR. Qui ataca un hospital, per exemple, ha de preparar un pla de contingència, prendre mesures per protegir els ferits i facilitar la represa del funcionament del centre com més aviat millor. 

Jiménez admet que el dret internacional funciona sobre el paper, i que els atacs als hospitals en conflictes armats no són extraordinaris. “Des que les guerres no són cos a cos i la tecnologia avança, espantar la població civil és una arma de guerra molt útil per debilitar l’enemic. Si generes molta por entre la població, pot ser que deixi de donar suport a l'enemic: això, de fet, ja es va demostrar a Gernika”.