"Disparen directament al cap": el clima de guerra s'encomana a Cisjordània

Enviada especial a Ramal·lahUn riu de gent segueix els dos cossos embolcallats amb banderes palestines pels carrerons estrets del camp de refugiats de Jalazone, un dels més grans de Ramal·lah, a Cisjordània. Els homes al davant, les dones al darrere: en sobresurten els crits d’elles. "La vostra mort no serà en va". Alguns amb llàgrimes als ulls, uns altres en silenci, caminen fins al cementiri. Entre el seguici hi ha banderes d’Al-Fatah, el vell partit de Iàssir Arafat, i algunes de Hamàs. 

"A les cinc de la matinada soldats i tancs israelians van entrar per detenir activistes a casa seva i la gent del camp s’hi va enfrontar a pedrades per impedir-ho, com passa cada dia des del principi de la guerra", relata a l'ARA una dona que viu al camp. Els dos nois, Mahmoud Saif, de 20 anys, i Mohammad Nidal, de 22, van morir per trets de bales reals. Les forces israelianes van deixar 20 ferits, quatre en estat greu, segons fonts de l’hospital de Ramal·lah. Des del 7 d’octubre, quan Hamàs va llançar l'atac sorpresa des de Gaza, han mort a Cisjordània 95 palestins a mans de l’exèrcit i els colons israelians, segons l’Autoritat Palestina, probablement el balanç més mortífer en dues setmanes des de la segona Intifada, i n’han arrestat més d’un miler. 

"Israel ha engegat una guerra no només contra Gaza, sinó també contra Cisjordània, i disparen directament al cap: al primer noi li van disparar quan era al cotxe i al segon quan el va anar a socórrer", diu l'Amal, que viu al camp i porta una bandera de Fatah. També assegura que els soldats van impedir l’accés a les ambulàncies, durant hores, per atendre els ferits. 

Moltes criatures segueixen el funeral abocades als balcons de les cases atrotinades d’aquest camp, on viuen 16.500 refugiats, segons les dades de l’ONU. Són els que van ser desplaçats de 36 localitats palestines a les regions de Lydd, Ramleh, Haifa i Hebron el 1948, quan es va fundar l’estat d’Israel. Viuen amuntegats en una superfície de 0,2 quilòmetres quadrats. Una densitat de població que triplica la de Barcelona. 

Incursions militars diàries

En un comunicat, l’exèrcit israelià assegura que la incursió es va fer per detenir uns sospitosos i que la gent del camp els va tirar pedres i artefactes explosius des dels terrats, als quals van respondre "amb foc real". Diuen que dels 15 detinguts (que segons l’Autoritat Palestina són 20), 10 eren "operatius de Hamàs". 

La guerra és a Gaza, on aquest dilluns s’han superat els 5.200 morts, però la tensió a Cisjordània va en augment. Les incursions militars en ciutats, pobles i camps són diàries. Els refugiats palestins de Jalazone també tenen por dels colons de l’assentament de Beit El, situat al costat est del camp. El ministre de Seguretat Nacional, l’ultradretà Itamar Ben-Gvir, ha impulsat armar-los, rebaixant els requisits per portar armes. La setmana passada, la comissió de Seguretat de la Knesset, el Parlament israelià, va aprovar la nova regulació després de rebre noves 41.000 sol·licituds de llicència d’armes des de l’atac de Hamàs. Ben Gvir va declarar que "aquesta guerra demostra que hem d’armar els nostres ciutadans, a més de tenir una potent força policial". 

Fonts d’organitzacions de drets humans palestines temen el ràpid deteriorament de la situació i preveuen que l’escalada durarà temps. Sota l’estat d’emergència, els palestins poden ser detinguts durant vuit dies abans de ser portats davant un jutge. Aleshores el tribunal decideix si mantenir-los en l’anomenada detenció administrativa –que no requereix cap acusació formal durant sis mesos prorrogables– o si accepta processar-los per algun càrrec. 

Detencions a casa

Segons apunten advocats palestins consultats per l’ARA, la majoria dels detinguts aquests dies ja havien passat abans per la presó i són arrestats a casa seva, perquè és més fàcil que els tribunals acordin l’empresonament dels qui ja tenen antecedents. També hi ha menors i detinguts per participar en manifestacions o simplement per haver expressat opinions o penjat imatges dels bombardejos a Gaza a les xarxes socials. 

També els palestins que viuen dins d’Israel amb una ciutadania que els concedeix drets limitats estan patint la repressió en el clima de por generat des del 7 d’octubre. Hi ha molts casos de detencions, acomiadaments i fins i tot atacs físics, sota l’acusació de simpatitzar amb Hamàs o d’incitació a la violència, només per publicar cites de l'Alcorà a favor de la pau o per expressar horror per les criatures mortes a Gaza.

És el cas d’Abed Samara, cap de la unitat de cures intensives de l’Hospital Hasharon de Petah Tikva, que va ser acomiadat la setmana passada per un post a Facebook, segons va explicar la direcció del centre, on treballava des de feia quinze anys. També el van denunciar a la policia. L’acusen d’haver publicat la bandera de Hamàs i "d’expressar paraules de suport a l’organització terrorista", quan el que tenia com a imatge de perfil des de fa dos anys era la shahda, la declaració musulmana de fe "No hi ha altre déu que Al·là i Mahoma és el seu profeta", acompanyada d’una imatge d’un colom amb una fulla d’olivera al bec. Segons explica el diari israelià Haaretz, molts hospitals estan adoptant mesures semblants contra metges i infermeres.