"Cada dia arriben més desplaçats": la solidaritat omple el buit institucional al Líban

BeirutLa situació humanitària al Líban es deteriora a mesura que els intensos bombardejos israelians assoten el sud i l'est del país i s'estenen fins als suburbis de Beirut. Desenes de milers de persones fugen i deixen enrere llars devastades. Enmig d'aquesta catàstrofe, el govern libanès, sense un pla sòlid per gestionar la crisi dels desplaçats, ha habilitat d'emergència uns 900 centres d'acollida en escoles públiques, que ja desborden la seva capacitat. Això ha deixat milers de famílies sense refugi, que es veuen obligades a dormir als carrers, a la intempèrie, tot esperant una ajuda que sembla que no arriba.

Hezbollah, tradicionalment un bastió de serveis socials a les zones xiïtes, tampoc no ha pogut donar resposta. La xarxa caritativa que ha teixit al llarg dels anys, satisfent els buits de l'estat, sembla absent, aquesta vegada. Això deixa les seves comunitats, les més castigades pel conflicte entre Israel i la milícia xiïta, en una situació de vulnerabilitat extrema.

Davant la manca de recursos i protecció, les iniciatives veïnals han emergit com un salvavides per als desplaçats, mostrant una solidaritat que transcendeix les divisions sectàries del país. A Geitawi, un barri cristià, la solidaritat no entén de fronteres sectàries. Una vella benzinera abandonada ha estat transformada en una cuina comunitària i un menjador popular per als desplaçats. “Ja ho vam fer després de les explosions del 4 d'agost per ajudar els que van perdre casa seva. Ara aquestes persones també són els nostres veïns, i volem estendre'ls una mà”, explica Josephine Abu Abdo, que lidera aquesta iniciativa comunitària. Envoltada de voluntaris, la Josephine prepara diàriament menjars per a unes 700 persones que han fugit dels bombardejos al sud de Beirut. Però reconeix que cada dia s'enfronten a un repte més gran. "No n'hi ha prou, necessitem més suport, cada dia arriben més desplaçats", adverteix amb una barreja d'angoixa i determinació.

El menú és senzill, però vital: arròs, patates i cigrons, tots productes donats pels veïns. Així sobreviuen les famílies que, d'un dia per l'altre, es van veure forçades a abandonar casa seva. Asseguda en una de les taules improvisades del menjador, la Fàtima, mare de tres nens petits, relata la seva angoixa. “No tinc paraules per agrair la solidaritat que hem rebut. Estem desesperats. Els meus fills estaven aterrits pels bombardejos, així que vam fugir de nit sense emportar-nos res. Vam dormir al carrer dues nits fins que ens van oferir un lloc on quedar-nos”, explica, amb la mirada perduda, com si encara no s'hagués despertat del malson.

A uns quilòmetres d'allà, la parròquia de Saint Joseph, al cor de Beirut, ha esdevingut refugi temporal per a més d'un centenar de dones migrants, la majoria provinents d'Etiòpia, les Filipines, Sri Lanka i el Sudan. Abandonades per qui els donava feina, moltes no tenen documents, atrapades en una situació legal precària. “Primer va arribar una família, van preguntar si es podien quedar, vam dir que sí. L'endemà al matí ja hi havia 30 persones, i després més”, relata Mike Petro, un jesuïta nord-americà que organitza el refugi improvisat. Les galeries de l'església, amb els seus arcs imponents, s'han omplert de matalassos i mantes i donen aixopluc als que no tenen cap lloc més on anar.

Entre les migrants, una dona s'anima a parlar després d'un llarg silenci. La Chayanti, una treballadora domèstica de Sri Lanka, fa més de 15 anys que és a Beirut. Fa 10 dies va fugir a peu de l'infern de bombardejos a Hadath, un suburbi de la capital. “Els meus ocupadors se'n van anar i no em van portar amb ells. Vaig estar vagant pels carrers fins que vaig trobar un minibús al centre i vaig venir a aquesta església”, relata amb la resignació de qui ja ha perdut l'esperança de tornar a casa.

Al barri sunnita de Hamra la situació és similar. Les famílies desplaçades s'acumulen en hotels, escoles i habitatges improvisats, però l'espai escasseja. La Farah i la seva família, desplaçats de Baalbek, fa setmanes que dormen al cotxe. En un aparcament públic, sota l'ombra que poden trobar, es refugia amb els seus fills, mentre que un grup de voluntaris, liderat per Iman Assaf, organitza donacions de menjar, roba, articles d'higiene i llibres escolars. “Pensàvem que a Bekaa [a l'est del país] els bombardejos no serien tan intensos com al sud, però les destruccions són immenses, edificis reduïts a runa. Quan pararan?”, es pregunta la Farah, amb la cigarreta tremolant entre els dits.

L'Iman, al capdavant d'aquesta iniciativa a Hamra, relata com a l'inici atenien unes 70 famílies, però la situació ha canviat dràsticament i ara reben desplaçats de tota la ciutat. “Els nostres veïns estan donant la poca cosa que tenen per ajudar els més vulnerables. La necessitat és aclaparadora”, explica, visiblement cansada però decidida a continuar.

En aquest refugi improvisat s'ha establert també una biblioteca plena de llibres escolars i infantils, així com un parc de jocs, on els més petits tenen l'oportunitat, encara que sigui durant unes hores, de recuperar una espurna de normalitat enmig del desassossec del desplaçament forçat.

Segons xifres del govern libanès, més d'1,2 milions de persones estan desplaçades per la violència, cosa que representa un terç de la població del país. Sense un pla sòlid per gestionar la crisi, les iniciatives comunitàries han estat l'única resposta efectiva. Però l'amuntegament i la manca d'higiene als centres d'acolliment són una bomba de rellotgeria. L'Organització Mundial de la Salut ha advertit sobre el risc de brots de malalties com l'hepatitis A i la diarrea, agreujat pel tancament d'hospitals i la fugida de personal mèdic després dels atacs.

A tot això s'hi afegeix una crisi alimentària imminent. El 80% dels aliments que es consumeixen al Líban són importats, i els desplaçaments massius estan posant en perill el subministrament. Hani Bohsali, president del sindicat d'importadors d'aliments, denuncia que els comerciants han augmentat entre un 20% i un 30% el preu dels productes més sol·licitats. Mentrestant, el Programa Mundial d'Aliments ha advertit que necessita 105 milions de dòlars fins a finals d'any per continuar les seves operacions.

La comunitat internacional, alerta davant de la situació, ha començat a mobilitzar-se. Aquesta setmana, la Unió Europea hi va enviar tres avions amb ajuda humanitària, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va reiterar el suport d'Europa al poble libanès.

El drama del Líban s'aprofundeix, però, enmig del caos, les xarxes de solidaritat continuen sent un far d'esperança per als que ho han perdut tot.