Destrucció, emboscades i espies: així avança la incursió d'Israel al Líban
Dues setmanes després, l’operació de l’exèrcit israelià comença a deixar estampes que recorden el seu pas per Gaza
El CaireDues setmanes després d’iniciar la invasió del sud del Líban, l’operació de l’exèrcit israelià comença a deixar estampes que recorden el seu pas per Gaza el darrer any. Grans extensions urbanes arrasades, demolicions d’infraestructura civil, atacs contra posicions de l’ONU, una incessant campanya de bombardejos, soldats hissant bandera en terra ocupada i una maniobra limitada que s’expandeix amb el pas dels dies sense una estratègia ni un final clars a la vista.
L’inici de la invasió va anar precedida d’una marcada intensificació de les accions d’Israel al Líban, on al setembre va dur a terme més de 1.700 atacs que van afectar més d’un terç de la població, segons l’organització de recopilació i anàlisis de dades de conflictes ACLED. En paral·lel, l’exèrcit israelià va començar a preparar-se per una ofensiva terrestre, va decretar dues zones militars a la frontera, i el 30 de setembre van anunciar el llançament de l’operació.
Israel i Hezbollah feia gairebé un any que estaven embrancats en un desigual intercanvi de cops que havia desplaçat desenes de milers de civils als dos costats de la frontera. Els xocs havien començat un dia després de l’atac de Hamàs a Israel l'octubre del 2023. Hezbollah va atacar posicions de l’exèrcit israelià en territori libanès ocupat, i Tel-Aviv va retornar el foc. Fins al setembre, Israel era responsable del 82% dels atacs registrats entre les parts, segons ACLED.
La invasió del sud del Líban va estar inicialment envoltada de confusió perquè Israel no va especificar per on havia entrat i Hezbollah va negar que ho haguessin fet. En aquest sentit, en un primer moment, l’operació fou aparentment una continuació de les breus i limitades incursions en territori libanès –fins fa dues setmanes desconegudes– que l’exèrcit israelià afirma que ha estat efectuant al llarg de l’últim any per destruir infraestructura de Hezbollah.
Des d’aleshores, Israel ha anat ampliant progressivament la invasió, que continua concentrada a prop de la frontera. El 2 d’octubre es va confirmar que l’exèrcit israelià havia entrat al sud del Líban seguint dos eixos: l’oriental en direcció a la localitat d’Odaisseh i els seus voltants, i l’occidental, a menys de 20 kilòmetres, cap a la localitat de Maroun al-Ras i pobles de l’entorn. Dues divisions de l’exèrcit, desplegades abans a Gaza, van participar en l’acció, una per cada eix.
Els majors nivells de destrucció causats per la invasió de l’exèrcit israelià que han transcendit fins ara, i que se sumen als dels bombardejos de l’últim any s’han produït a Maroun al-Ras i a la veïna Yaroun, on imatges de satèl·lit i vídeos mostren zones civils arrasades i demolicions d’infraestructures civils, en una nova aparent vulneració del dret internacional humanitari. Soldats israelians també han estat enregistrats hissant una bandera d’Israel a Maroun al-Ras.
Aquesta setmana Israel ha mobilitzat dues noves divisions i ha obert dos nous eixos al sud del Líban, un d’ells entre els dos on ja estava operant abans i el quart a tocar del Mediterrani. Les incursions s’han fet després de crear zones militars al costat israelià de la frontera, des d’on es llancen les accions. Actualment, gairebé tota la frontera és zona militar i es calcula que Israel té més de 15.000 soldats desplegats, que controlen alguns punts de territori libanès. Al Líban també creix una psicosi: que els espies del Mossad estigui infiltrats en llocs que abans es consideraven inaccessibles, tal com va mostrar l'atac massiu dels buscapersones o la localització -i posterior assassinat- del líder històric de la milícia, Hassan Nasrallah.
Emboscades de Hezbollah
Les forces de Hezbollah, per la seva part, semblen estar evitant fins ara combatre frontalment amb un exèrcit israelià amb capacitats molt superiors i, en canvi, estan apostant per parar-li emboscades, atacar les tropes ocupants i algunes posicions de la rereguarda amb coets i artilleria, i dificultar el seu avenç amb artefactes explosius. L’exèrcit israelià ha reconegut que el grup libanès està més ben organitzat i disposa de més capacitats que Hamàs a Gaza.
Israel també ha atacat diverses vegades en els últims dies posicions de les forces de manteniment de la pau de l’ONU al sud del Líban, inclosa la seva caserna general a la localitat de Naqoura, prop del Mediterrani. Dijous, dos membres dels cascos blaus van resultar ferits arran de l’atac d’un tanc israelià contra una torre d’observació de la missió. Divendres es va repetir un episodi similar. L’exèrcit d’Israel també ha danyat o destruït vehicles, sistemes de comunicació i càmeres de la força de l’ONU.
Les forces terrestres israelianes estan coordinant la invasió del sud del Líban amb unitats d’artilleria i de les forces aèries de l’exèrcit, centrades a atacar centenars d’objectius –tant militars com civils– i en llançar rondes de foc d’il·luminació per oferir llum i facilitar les seves accions durant la nit. L’aviació israeliana també està realitzant desenes de bombardejos diaris addicionals sobretot contra el sud de Beirut i la vall de la Bekaa a l’est del país.
Ordres d'evacuació prèvies a les bombes
Paral·lelament, Israel ha emès ordres de desallotjament als residents de desenes de localitats del sud del Líban i Beirut, que en el seu conjunt afecten una quarta part del país i centenars de milers de persones. Amnistia Internacional ha alertat que els avisos no eximeixen Israel de complir amb les obligacions del dret internacional, i ha avisat que són inadequats, excessius i a voltes enganyosos, fet que fa témer que l’objectiu sigui un desplaçament massiu.
Fins ara, l’ofensiva d’Israel al Líban ha provocat com a mínim més de 1.400 morts, inclosos civils i combatents, la majoria en atacs aeris. També ha deixat milers de ferits i mutilats i extensos danys materials. D’altra banda, almenys 12 soldats israelians han mort des de l’inici de la invasió, i dos civils han perdut la vida en un atac de Hezbollah al nord d’Israel, d’on més de 60.000 persones romanen desplaçades de localitats properes a la frontera des de fa un any.