Desislamitzar Gaza: l'estratègia de Netanyahu per acabar amb Hamàs

La resposta d'Israel a l'atac de Hamàs, a curt, mitjà i llarg termini, preveu la desislamització de la franja de Gaza, una tasca que només podrà executar si aconsegueix buidar la zona d'almenys una part substancial de la població, i això és el que el primer ministre Benjamin Netanyahu està obstinat a aconseguir amb el suport del president Joe Biden.

Dimecres un alt responsable egipci va confirmar que el seu país està patint una forta pressió de Washington per obrir la frontera de Rafah i permetre l'entrada d'una part considerable dels refugiats que Israel està expulsant des del nord cap al sud. Simultàniament, un responsable de Hamàs va revelar que els Estats Units han ofert al president Abdel Fattah al-Sisi cancel·lar completament el gegantí deute exterior d'Egipte si accepta l'entrada de palestins.

De moment, Al-Sisi està resistint aquesta pressió, però caldrà esperar per veure si l'empenta d'Israel i dels Estats Units obté el seu objectiu. El plantejament dels EUA i Israel no passa per l'expulsió de tota la població de la Franja: Israel quedaria satisfeta amb la sortida d'aproximadament la meitat dels seus 2,3 milions d'habitants.

Netanyahu no veu cap altra manera de desislamitzar Gaza. Si a la Franja roman tota la població actual, Hamàs podrà reconstruir les seves estructures fàcilment, perquè són tan bàsiques que gairebé és irrellevant que Israel les destrueixi en la guerra que està en curs.

Després del sorprenent atac del 7 d'octubre, Netanyahu és conscient que el desmantellament de les estructures islamistes només serà possible si aconsegueix l'expulsió d'almenys una part considerable de la població, cosa que explica la pressió dels EUA sobre el president Al-Sisi. Per la seva banda, el rei Abdal·lah de Jordània ha dit públicament que s'oposa a una expulsió massiva de palestins, i ha advertit que el seu país no acollirà cap refugiat.

L'Iraq i Alemanya

Alguns mitjans han indicat que el que pensa fer Netanyahu és encetar un procés de desislamització que s'assembli més a la desbaasificació de l'Iraq del 2003 que a la desnazificació d'Alemanya del 1945. A l'Iraq es va prescindir completament dels elements baasistes, tot i que això va tenir un alt preu, mentre que a Alemanya el canceller Adenauer va respondre una vegada a un periodista que li va cridar l'atenció sobre el gran nombre de nazis que hi havia a l'estat durant la postguerra: "Mentre no tinguem aigua neta, haurem de fer servir l'aigua bruta".

Però a Israel saben que tot plegat és una operació complicada i delicada. Els fets del 7 d'octubre han provocat una gran popularitat del moviment islamista a la Franja, a Cisjordània i arreu del món àrab, perquè Hamàs ha mostrat als àrabs que és, juntament amb Hezbol·lah, l'única organització capaç de fer front a l'estat jueu.

També han mostrat que la política d'aïllament total de la Franja que ha aplicat Netanyahu no ha servit per mantenir a ratlla la resistència dels islamistes, que gairebé són els únics palestins que no es resignen a acceptar l'ocupació.