Els cristians de Gaza celebren Nadal refugiats a les esglésies: "Encara som aquí"

JerusalemRamez Souri, cristià de Gaza, diu que té poc a celebrar aquest Nadal. Catorze mesos després de la guerra, encara dorm als terrenys de Sant Porfiri, l'antiga església ortodoxa grega a la ciutat de Gaza on un atac aeri israelià l'any passat va matar els seus tres fills. "Aquest any realitzarem els nostres ritus religiosos i ja està", diu Souri, de 47 anys. "Encara estem de dol i massa tristos per celebrar-ho o fer qualsevol cosa excepte pregar per la pau".

Des de l'inici de la guerra, centenars de cristians palestins s'han agrupat en dues esglésies a la ciutat de Gaza: Sant Porfiri i l'església de la Sagrada Família, una parròquia catòlica. S'han quedat als santuaris malgrat una campanya militar israeliana que ha devastat gran part de la ciutat. Però ara alguns diuen que la comunitat pot estar en perill de perdre els seus 1.600 anys de presència al territori.

Com molts habitants de Gaza, alguns cristians simplement esperen escapar de l'enclavament després de viure mesos de privacions, pèrdues i bombardejos. Per a aquells que ja han marxat, no està clar si se sentiran prou segurs per tornar a casa, fins i tot després que s'acabi la guerra. "El futur de la presència cristiana a Gaza s'està posant a prova", diu Kamel Ayyad, que treballava a l'església de Sant Porfiri i que va fugir a Egipte el novembre del 2023. "Estimo la meva terra, tots ho fem, però no tornaré immediatament sense avaluar la situació política i econòmica".

S'estima que la població cristiana de Gaza oscil·la entre 800 i més de 1.000 persones, tot i que es creu que són centenars els que han marxat cap a Egipte, el Canadà i Austràlia des que va començar la guerra. Hi inclouen tant els catòlics, que celebren Nadal el 25 de desembre, com els ortodoxos, que observaran la festa el 7 de gener.

El reverend Munther Isaac, un pastor palestí a Betlem, a la Cisjordània ocupada per Israel, assegura que molts cristians que abans s'havien compromès a quedar-se a Gaza, van veure les seves cases destruïdes i ara simplement volen mantenir els seus fills segurs. "Espero equivocar-me, però em sorprendria que hi hagi una forta presència cristiana a Gaza després de la guerra", diu Isaac. "El que ens diuen és: 'Només volem marxar, només volem fugir d'aquest infern'".

Diumenge passat, un important cos militar israelià va dir que estava disposat a coordinar la sortida dels cristians de Gaza cap a tercers països. L'assumpte situa els líders cristians en una posició difícil, segons Isaac. "L'Església no vol ser responsable de buidar Gaza de la comunitat cristiana", diu. Abans de la guerra, molts dels cristians de Gaza eren professionals d'èxit que vivien a Rimal, un barri que abans era pròsper a la ciutat de Gaza. Sovint enviaven els seus fills a l'escola diürna de la Sagrada Família, així com a Sant Porfiri, que és una de les esglésies més antigues del món.

"Això és crueltat, això no és guerra", diu el papa Francesc

El papa Francesc, que ha demanat un alto el foc, ha dit que parla habitualment amb un sacerdot de la Sagrada Família, l'única església catòlica de Gaza. "Ahir van bombardejar nens", va dir dissabte el papa Francesc, en una aparent referència als atacs militars israelians a Gaza. "Això és crueltat. Això no és guerra. Ho vull dir perquè toca el cor".

Abans que Hamàs arribés al govern de la Franja de Gaza el 2007, els cristians posaven un gran arbre de Nadal en una plaça de la ciutat de Gaza, però després, tot i que Hamàs va fer gestos d'aproximació i va permetre les festes cristianes, van passar a celebrar-ho en la intimitat dels seus domicilis, explica Khalil Sayegh, analista polític i cristià de Gaza. Sota Hamàs "hi havia tolerància perquè els cristians fessin el culte a les seves esglésies, però no hi havia llibertat", diu Sayegh.

Quan l'atac de Hamàs del 7 d'octubre va desembocar en l'ofensiva israeliana a gran escala, Tel-Aviv va ordenar una evacuació massiva del nord de Gaza, inclosa la ciutat de Gaza, on molts cristians s'hi sentien ben integrats. Molts van dir que tenien massa por de viatjar al sud més conservador i van buscar refugi en les dues esglésies de la ciutat. Però el 19 d'octubre, un atac aeri israelià va atacar una estructura prop de Sant Porfiri que Israel deia que utilitzava Hamàs. El bombardeig també va destrossar un edifici dins del recinte de l'església on s'havien refugiat les persones desplaçades, i en va matar almenys 18, entre dones i nens. Però no va ser l'únic episodi. El desembre del 2023, mentre les forces terrestres israelianes es feien camí per la ciutat de Gaza, dues dones van ser assassinades a l'església de la Sagrada Família, fet que va provocar la condemna del Vaticà.