Com va crear Israel un cavall de Troia modern: els dispositius buscapersones de Hezbollah

El líder de Hezbolla, Hassan Nasrallah, sabia que Israel utilitzava xarxes de telefonia mòbil per identificar les ubicacions dels seus homes. "Si em pregunteu on és l'agent –va dir Nasrallah als seus seguidors en un discurs televisat públicament al febrer–, us diré que l'agent és el telèfon que teniu a les mans, o els telèfons que tenen a les mans les vostres dones i els vostres fills". I llavors va fer una súplica: "Enterreu-los". Nasrallah feia anys que havia estat pressionant perquè Hezbollah invertís en buscapersones, que, malgrat les seves limitades capacitats, podien rebre dades sense revelar la ubicació d'un usuari o altra informació compromesa, segons les avaluacions de la intel·ligència nord-americana. I és aquí quan els funcionaris d'intel·ligència israelians van veure una oportunitat.

Fins i tot abans que Nasrallah decidís ampliar l'ús dels dispositius buscapersones, Israel havia posat en marxa un pla per establir una empresa fictícia que es faria passar per un productor internacional d'aquests aparells. Segons sembla, B.A.C. Consulting era una empresa amb seu a Hongria que estava sota contracte per produir els dispositius en nom d'una empresa taiwanesa, Gold Apollo. En realitat formava part d'un front israelià, segons tres agents d'intel·ligència informats sobre l'operació. Segons aquestes fonts, es van crear almenys dues companyies fictícies per emmascarar les identitats reals de les persones que van crear els buscapersones: els oficials d'intel·ligència israelians.

B.A.C. va agafar clients normals, per als quals va produir una sèrie de buscapersones normals. Però l'únic client que realment importava era Hezbollah, i els seus buscapersones no eren gens ordinaris. Es van produir per separat i contenien bateries lligades amb l'explosiu PETN, segons els tres agents d'intel·ligència consultats.

Els enviaments es remunten a abans de l'estiu del 2022

Aquests aparells buscapersones es van començar a enviar al Líban l'estiu del 2022 en petites quantitats, però se'n va augmentar la producció ràpidament després que Nasrallah denunciés els telèfons mòbils. Algunes de les pors de Nasrallah van ser estimulades pels informes dels aliats que deien que Israel havia adquirit nous mitjans per piratejar telèfons i així poder activar micròfons i càmeres de forma remota per espiar els seus propietaris. Segons tres funcionaris d'intel·ligència, Israel havia invertit milions en el desenvolupament de la tecnologia, i es va escampar la veu entre Hezbollah i els seus aliats que ja no era segura cap comunicació per telèfon mòbil, fins i tot per aplicacions de missatgeria xifrada.

Nasrallah no només va prohibir els telèfons mòbils a les reunions d'agents de Hezbollah, sinó que va ordenar que els detalls dels moviments i plans de Hezbollah no es comuniquessin mai per telèfon mòbil, expliquen els tres agents. Els oficials de Hezbollah, va ordenar, havien de portar buscapersones en tot moment i, en cas de guerra, aquests aparells s'utilitzarien per dir als combatents on havien d'anar. Durant l'estiu, els enviaments de buscapersones al Líban van augmentar. Milers d'aquests aparells van arribar al país i es van repartir entre els oficials de Hezbollah i els seus aliats, segons dos funcionaris d'intel·ligència nord-americans.

Per a Hezbollah, eren una mesura defensiva, però a Israel els agents d'intel·ligència es referien als buscapersones com a "botons" que es podien prémer quan arribés el moment oportú. Sembla que aquest moment ha arribat aquesta setmana.

En declaracions al seu gabinet de seguretat diumenge, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va dir que faria tot el que fos necessari perquè els més de 70.000 israelians expulsats pels combats amb Hezbollah poguessin tornar a casa. Dos dies després, dimarts, es va donar l'ordre d'activar els buscapersones. Per desencadenar les explosions, Israel va activar els cercadors i els va enviar un missatge en àrab que semblava que provenia de l'alt lideratge de Hezbollah. Uns segons després, el Líban se sumia en el caos. Amb tantes persones ferides, les ambulàncies es van escampar pels carrers, i els hospitals aviat es van veure desbordats. Hezbollah diu que almenys vuit dels seus combatents han estat assassinats, però que també han caigut persones no combatents.

Una nena de 9 anys morta

Al sud del Líban, al poble de Saraain, una nena, Fatima Abdullah, acabava de tornar a casa després del primer dia de 4t de primària quan va sentir que el buscapersones del seu pare començava a sonar, segons va explicar la seva tia. La Fatima va agafar l'aparell per portar-l'hi al seu pare i l'estava aguantant amb les mans quan va explotar i la va matar. La Fàtima tenia 9 anys.

Dimecres, mentre milers de persones es van reunir als suburbis del sud de Beirut per assistir a un funeral a l'aire lliure per dues persones que van morir en les explosions, el caos va esclatar de nou: hi va haver una altra explosió. Enmig del fum acre, el pànic va empènyer els congregats a dispersar-se pels carrers i buscar refugi als vestíbuls dels edificis propers. Molts tenien por que el seu telèfon, o el telèfon de la persona del seu costat entre la multitud, estigués a punt d'explotar. "Apaga el telèfon!", cridaven alguns. "Treu-li la bateria!", cridaven d'altres. Aviat una veu a través d'un altaveu del funeral va instar tothom a fer-ho.

Per als libanesos, la segona onada d'explosions va ser la confirmació de la lliçó del dia anterior: ara viuen en un món en què els dispositius de comunicació més habituals es poden transformar en instruments de mort. Una dona, Um Ibrahim, va aturar un periodista enmig de la confusió i li va suplicar poder fer servir el seu telèfon mòbil per trucar als seus fills. Amb les mans tremoloses, va marcar un número i després va cridar: "Apaga el telèfon ara mateix!"