Corea del Sud intenta recuperar la normalitat mentre pensa com castigarà el president

PequínManifestants a Seül demanen no només la dimissió del president Yoon Suk-yeol, sinó també la seva detenció per decretar la llei marcial i coquetejar amb els temps de la dictadura. Les manifestacions s'han succeït a ciutats d'arreu del país en forma de protesta, però també per celebrar que Corea del Sud continua sent una democràcia prou consolidada per no mirar el passat.

L'oposició de Corea del Sud ha registrat una moció de censura contra el president, Yoon Suk-yeol, a l'espera que ell mateix presenti la dimissió en comprovar que no té suports. Dimecres ni tan sols la premsa conservadora mostrava una mica de consideració amb el president i el criticaven unànimement.

De moment, Yoon es resisteix a dimitir, malgrat que la moció de censura ha estat presentada pels sis partits de l'oposició que sumen 192 escons dels 300 que constitueixen l'Assemblea Nacional. Necessiten 200 vots perquè tiri endavant, i per això almenys vuit diputats del partit del president haurien de donar-hi suport. Si no es precipiten els esdeveniments, la votació se celebrarà el divendres 6 o dissabte 7.

El document presentat denuncia que es van violar els principis constitucionals en decretar la llei marcial. De tota manera el procés serà llarg, ja que en cas que s'aprovi per votació, faltarà un segon pas per fer efectiva la destitució: la decisió del Tribunal Constitucional sobre la seva validesa. En aquest punt hi ha un altre problema, perquè cal la deliberació d'almenys set jutges dels nou que el componen, però en aquests moments només n'hi ha sis d'actius, ja que els altres tres tenen el mandat caducat des de l'octubre. El principal sindicat, la Confederació Coreana de Sindicats, no ha tingut dubtes i s'ha sumat a la petició anunciant una vaga fins que Yoon dimiteixi.

Després de l'estat de xoc inicial, dimecres la vida ha seguit amb el ritme habitual a la capital i no s'han detectat incidències. La població intenta reprendre la normalitat després de viure una nit d'estupor que els va fer recular quaranta anys i reviure els temps de la dictadura. Durant sis hores va estar vigent la llei marcial i, com aleshores, la gent també va sortir al carrer per reclamar-ne l'abolició i defensar el sistema democràtic. En aquesta ocasió, almenys l'exèrcit no va intervenir amb violència.

Als mitjans sud-coreans es destaca la sorpresa que va causar la decisió del president Yoon Suk-yeol de declarar la llei marcial. Tot i que la política a Corea del Sud està molt polaritzada, no es percebia cap situació caòtica que impedís el govern normal del país. Tot i això, alguna font conservadora havia advertit d'aquesta possibilitat.

El president Yoon hauria calibrat malament les seves forces i va optar per una fugida endavant per mantenir-se al poder. A la seva declaració televisada va acusar l'oposició d'intentar paralitzar el país i ser pro nord-coreans. Fins i tot el ministre de Defensa, Kim Yong-hyun, ha presentat la dimissió per evitar ser destituït.

L'economia, una ferida profunda

Però les ferides no han estat només polítiques. L'economia s'ha ressentit de les hores de caos polític. La borsa va caure gairebé un dos per cent i les accions de Samsung, la principal empresa del país, van perdre gairebé un punt del seu valor. La moneda, el won, es va depreciar davant el dòlar al nivell més baix dels darrers dos anys.

Tot i això, la majoria d'analistes pronostiquen que no hi haurà efectes a llarg termini si es recupera l'estabilitat política. Però a curt termini s'espera un alentiment del consum. Nick Marro, economista principal per a l'Àsia d'Economist Intelligence Unit, va assegurar al South China Morning Post que l'amenaça d'una gran inestabilitat de moment ha passat. En un comunicat, el Banc Central s'ha compromès a proporcionar liquiditat “en quantitat suficient” fins que s'estabilitzin els mercats financers.

La crisi a Corea del Sud ha estat seguida amb interès a l'esfera internacional. Des de Washington s'ha respirat amb alleugeriment en comprovar que la llei marcial va ser anul·lada i Corea del Sud continua sent una democràcia consolidada. Els Estats Units tenen uns 30.000 soldats desplegats al país per defensar-lo d'un possible atac de Pyongyang. Precisament la setmana vinent està prevista una visita del secretari de Defensa, Lloyd Austin. El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, també ha confirmat que la relació amb Seül continua sent ferma.