El bombardeig d'Israel a Beirut deixa almenys 37 morts

BeirutEl barri de Dahiyeh, feu de Hezbollah als suburbis de Beirut, ha tornat a ser aquest divendres l'objectiu d'atacs aeris israelians, que van deixar 37 morts, entre els quals tres criatures i set dones, i 68 ferits segons l'últim balanç oficial. Hezbollah ha confirmat la mort d'Ibrahim Aqil, cap de la seva unitat d'elit, Radwan, que estaria reunit amb altres comandaments després de l'atac. Exhausts després de dos dies caòtics marcats per explosions massives de dispositius electrònics, els veïns d'aquest barri xiïta de la capital libanesa va tornar a viure la por i el desconcert a causa de tres potents explosions registrades aquest divendres a la tarda. Els míssils, llançats per un caça F-35, han impactat directament en dos edificis residencials, que han quedat reduïts a runa. Segons ha informat el govern libanès, els nens morts tenien 4, 8 i 10 anys, i els equips d'emergència encar estan buscant 17 persones entre les restes dels edificis atacats.

Un cop més, el rugit de les sirenes d'ambulàncies i dels camions de bombers ha envoltat la ciutat de Beirut, mentre els seus habitants temien ser testimonis d'una nova massacre. És el tercer cop que Israel ataca els barris del sud de Beirut, feu del Partit de Déu, des del 7 d'octubre, però la destrucció aquest cop és molt més important. El primer ministre en funcions Najjib Mikati, un liberal sunnita, ha acusat Israel de "violar totes les normes humanes, legals i ètiques". El president francès Emmanuel Macron ha dit al primer ministre israelià Benjamin Netanyahu que està empenyent la regió a una guerra, informa el diari israaelià Yedioth Ahronoth. Els Estats Units han dit que Israel no els va advertir de l'atac.

El comandant mort va ser un dels responsables dels atemptats contra l'ambaixada dels Estats Units a Beirut l'abril del 1983, que va matar 63 persones. Aqil també va estar darrere de l'atac a la caserna general dels marines nord-americans l'octubre del mateix any, que va causar 241 morts. A més, va dirigir la presa d'ostatges de diversos ciutadans nord-americans i alemanys al Líban. El departament d'Estat dels Estats Units havia emès una ordre de captura contra Aqil i l'abril d'aquest any, amb motiu del 40è aniversari del pitjor atac terrorista contra interessos nord-americans fins a l'11 de Setembre, va anunciar una recompensa de fins a 7 milions de dòlars per informació que conduís a la seva identificació o localització.

Es tracta del tercer atac israelià a Beirut contra alts comandaments de Hezbollah des que va començar la guerra a Gaza. El primer va ser al gener, quan va morir Saleh al-Arouri, el número 2 del buró polític de l'organització, i el segon, el 30 de juliol, contra Fuad Shukr, el màxim líder militar. La mort d'Aqil suposaria un nou cop a la milícia, que encara no s'ha refet de l'atac als seus aparells de comunicació. L'explosió en cadena dels buscapersones dimecres i dels walkie-talkies dijous va deixar una vintena de morts i uns tres mil ferits entre les seves files.

Hores abans del bombardeig a Beirut, Israel havia llançat l'ofensiva aèria més important des de l'inici de les hostilitats a la frontera, fa gairebé un any. En només mitja hora, s'han dut a terme més de 70 atacs aeris al llarg de la frontera libanesa, que, segons l'exèrcit israelià, han destruït un centenar de posicions de llançadores de coets.

El ministre de Defensa d'Israel, Yoav Gallant, ha insistit que la finalitat és protegir els seus ciutadans: "La seqüència d'actuacions de la nova fase continuarà fins que assolim el nostre objectiu: el retorn segur dels veïns del nord a casa seva". I el primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha fet un breu comunicat en què afirma que els objectius "són clars" i que "les accions parlen per si mateixes".

Un any de tensió

L'endemà dels atacs palestins del 7 d'octubre a la frontera de Gaza, Hezbollah va començar a atacar bases militars del nord d'Israel, al·legant que ajudava els palestins desviant foc israelià de Gaza. Israel va bombardejar pobles del sud del Líban i va tornar a engegar la campanya d'assassinats contra els comandaments militars de la milícia. La violència ha obligat a evacuar desenes de milers de persones als dos costats de la frontera. A hores d'ara hi ha una trentena de morts al costat israelià i més de 600 al libanès.

Tot i el cop dur que ha patit Hezbollah aquesta setmana, que ha deixat centenars de combatents fora de combat per amputacions de mans i pèrdua d'ulls, l'organització s'ha reagrupat i ha llançat un atac massiu contra el nord d'Israel. Ha disparat uns 200 coets, que han causat la mort de dos soldats israelians i han impactat sobre desenes d'habitatges als assentaments de Metula i Safed.

Carrers deserts i botigues buides

Els mitjans israelians ja assenyalen el front nord com a epicentre del conflicte, mentre la tensió i la incertesa augmenten tant al Líban com a Israel. La preocupació dels libanesos pel que ha de venir es reflecteix als carrers, cada vegada més deserts, i als comerços i restaurants, buits. Algunes ambaixades, com la del Regne Unit, han demanat als ciutadans que abandonin el Líban mentre quedin vols comercials. L'autoritat de l'aviació civil ha prohibit l'entrada de dispositius electrònics com buscapersones i ràdios mòbils per evitar noves explosions.

Tot i els gestos de solidaritat i suport cap als milers de ferits per les explosions de dispositius electrònics, amb voluntaris que acudeixen als hospitals a ajudar o donar sang sense tenir en compte l'afiliació política o sectària, la societat libanesa continua profundament dividida respecte a Hezbollah.

A més dels seus seguidors, molt pocs al Líban desitgen que el país es vegi arrossegat a una guerra amb Israel, un escenari que tampoc no buscava el secretari general de l'organització, Hassan Nasrallah. En el discurs de dijous, va assegurar que "l'escenari d'una guerra total és exagerat". Tot i això, la sèrie d'explosions i l'assassinat de l'alt comandant de Hezbollah no li deixen més opció que optar per una resposta contundent, amb el risc que això desemboqui en un conflicte obert. La capacitat dissuasió de Hezbollah està en perill, i ara més que mai la cúpula de l'organització està exposada als atacs d'Israel.

A més, difícilment l'Iran, que no va respondre a l'assassinat d'Ismail Haniyeh, el líder de Hamàs, a Teheran el 31 de juliol, pot quedar impassible davant la magnitud del mal infligit a Hezbollah, que és un dels seus principals peons a la regió.