Com es compten els morts de Gaza?

Sectors proisraelians han aprofitat un canvi en una agència de l’ONU per sembrar dubtes infundats sobre les xifres

Diversos cadàvers de palestins morts en els atacs israelians a Khan Yunis diumenge al sud de la Franja de Gaza.
26/05/2024
3 min

El CaireEl 6 de maig l’oficina d’ajuda humanitària de l’ONU (OCHA) va publicar el seu informe de seguiment de la situació a la Franja de Gaza, que inclou les xifres de morts en l’ofensiva militar d’Israel. En total, s’hi comptabilitzaven unes 14.500 criatures i 9.500 dones mortes des de l’octubre. Dos dies després, l’agència va difondre una nova actualització, però aquest cop les xifres de nens i dones morts havien caigut fins als 7.800 i 5.000, respectivament.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L’acumulat total de morts es mantenia prop dels 35.000 en els dos casos. Però el canvi en el desglossat va tornar a obrir l'oportunitat perquè sectors proisraelians ho aprofitessin per sembrar dubtes sobre la xifra de víctimes mortals a Gaza. El ministre d’Exteriors d’Israel, Israel Katz, va qualificar-ho de “miraculosa resurrecció dels morts” i va declarar que qualsevol que utilitzi les “dades falses de [Hamàs]” és antisemita. 

El desajust, però, no és el fruit de cap manipulació, sinó més aviat el resultat del bloqueig i els elevats nivells de devastació de Gaza provocats per l’exèrcit israelià, que cada vegada estan dificultant més la recopilació rigorosa de dades.

Inicialment, l’ONU es basava en informes del ministeri de Salut de Gaza, que els elaborava a partir de defuncions notificades pels hospitals, dipòsits de cadàvers i ambulàncies, en un procés de credibilitat contrastada. “El sistema d’informació sanitària a Gaza al principi de la guerra era molt sòlid en comparació a la majoria d’altres escenaris bèl·lics”, assegura Paul Spiegel, el director del Centre de Salut Humanitària de la Universitat Johns Hopkins.

Però la destrucció causada per l’ofensiva d’Israel, que ha arrasat el sistema de salut local, va forçar el ministeri a afegir-hi des del novembre fonts de mitjans de comunicació. I ara completen el recompte amb dades enviades per formulari per familiars de difunts. Ni l’ONU ni cap altra organització ha pogut fer càlculs propis perquè Israel no permet als seus equips operar amb normalitat a la Franja.

Quan Israel va llançar la invasió de Gaza a l’octubre va col·lapsar el sistema hospitalari del nord de la Franja, fet que va obligar el ministeri de Salut a aturar la publicació de dades unes setmanes. Llavors, agències com l’OCHA van recórrer a les xifres d’un altre organisme, l’Oficina de Premsa del Govern (OPG), que depèn del ministeri d’Informació, té una metodologia opaca i ofereix dades relatives –no absolutes– marcadament diferents.

La variació en les xifres de morts de dones i nens de l’ONU del 8 de maig es deu al fet que des d’aleshores, després de cinc mesos, l’OCHA ha tornat a utilitzar dades del ministeri de Salut, que compta amb un procés d’identificació de víctimes rigorós, però més lent. 

“Cal distingir entre l’OPG, que no és fiable, i el ministeri de Salut, que s’esforça per ser-ho, però ha tingut problemes amb la qualitat [de dades] perquè gestiona un sistema basat en hospitals, que estan sent atacats”, apunta Mike Spagat, el president del consell d’Every Casualty Counts, una iniciativa que promou el registre de víctimes arreu del món.

Més homes morts

Tot i els nombrosos intents de desacreditar totes les dades provinents de Gaza, la batalla per les xifres no està tan relacionada amb el còmput total, que es considera àmpliament conservador, com amb la distribució dels morts, ja que el ministeri de Salut no distingeix entre civils i combatents, com és habitual en aquests contextos. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va afirmar fa dues setmanes que, aproximadament, per cada civil mort a la Franja ha mort un combatent; mentre que l’OPG sosté que el 70% dels morts són dones i criatures.

Aquests percentatges no coincideixen amb els de Salut, que afirma que el 40% de les víctimes identificades fins ara són homes, el 32% menors, el 20% dones i el 8% gent gran. A més, Salut indica que hi ha 10.000 morts més que no s’han identificat, i que no inclouen els altres 10.000 que es calcula que romanen sota runes. I el més probable és que la majoria d’aquests siguin dones i criatures, segons Leslie Roberts, un epidemiòleg que ha participat en el treball de camp de més de 50 enquestes sobre mortalitat en escenaris bèl·lics com l’Iraq.

Ara bé, experts en aquest àmbit alerten que, a mesura que l’exèrcit israelià ha anat expandint l’assalt de la Franja, les dificultats de les autoritats locals per continuar recopilant dades de forma completa, minuciosa i ràpida s'estan agreujant. Avui, només estan operatius, i de forma parcial, vora el 40% dels hospitals de Gaza i uns 500 treballadors sanitaris han mort. “A mesura que els hospitals deixen de funcionar, o funcionen només parcialment, la capacitat del sistema per registrar tots els detalls de les morts es deteriora”, explica Spiegel.

stats