Colons jueus acampen a la frontera amb Gaza per pressionar per ocupar-la
Extremistes religiosos pressionen el govern de Benjamin Netanyahu per permetre l'establiment d'assentaments a la Franja
Be’eri (Israel)Durant més d'un any, Israel ha restringit l'accés a la zona sorrenca entre els pobles israelians i la frontera oriental de Gaza. Però aquest dilluns les autoritats van fer una rara excepció per permetre la celebració d'un esdeveniment que promovia la construcció d'assentaments a la Franja de Gaza. La lideraven 10 membres del govern i ministres de rang superior, la meitat del partit Likud del primer ministre, Benjamin Netanyahu. També van participar-hi els ministres d'extrema dreta Itamar Ben-Gvir i Bezalel Smotrich.
Només van assistir-hi uns quants centenars de persones, majoritàriament religiosos. Es van reunir en un remot campament improvisat al desert, amb cabanes de fusta amb llençols blancs com a parets. Els van construir per reflectir la festivitat jueva de Sucot, que commemora el viatge dels israelites pel desert passant temps en refugis temporals. L'esdeveniment ha posat en relleu la influència dels activistes colons dins del govern israelià i del Likud.
Al gener Netanyahu va dir que el seu govern no donava suport a plans per construir assentaments a la runa de Gaza. La seva oposició probablement prové de la preocupació perquè restablir els assentaments podria complicar la situació de seguretat d'Israel i perjudicar la seva posició a l'exterior, on els assentaments es consideren il·legals segons el dret internacional. Israel també s'enfronta a crítiques freqüents per les dificultats que pateixen els palestins sota el domini militar israelià i la presència de colons a la Cisjordània ocupada.
Però mentre la guerra contra Hamàs continua sense un final a la vista, i enmig de la incertesa sobre el pla d'Israel per a la postguerra, alguns membres de la coalició del líder israelià volen pressionar-lo perquè reverteixi, o almenys suavitzi, la seva posició sobre la revifada dels assentaments jueus a la Franja de Gaza.
"Tothom al Likud dona suport a això com a idea", va dir Avihai Boaron, membre de la Knesset pel Likud, que va assistir a la trobada. "La nostra feina ara és legitimar-ho com a pla". Per a gran part del món, els assentaments, que van ser desmantellats durant la retirada d'Israel de Gaza el 2005, eren considerats un obstacle per a la resolució del conflicte, una postura que continua aplicant-se als de la Cisjordània ocupada.
La terra promesa per la Bíblia
Però per als colons que creuen que la Franja forma part de la terra bíblica promesa al poble jueu, marxar-ne el 2005 no va ser només un error: va ser un pecat. Argumenten que si una població civil jueva s'hagués quedat allà, protegida per l'exèrcit, Hamàs no hauria pogut dur a terme l'atac brutal contra Israel el 7 d'octubre.
Ara diuen que la reconstrucció d'assentaments jueus a Gaza és l'única cosa que pot garantir la seguretat dels israelians. “Això evitarà la pròxima massacre”, deia Yinon Goldstein, de 23 anys, un colon de Cisjordània que forma part d'un grup que aspira a establir Nova Gaza, o una àrea metropolitana jueva on ara hi ha la devastada ciutat palestina.
Les enquestes des del començament de la guerra suggereixen que a la majoria d'israelians no els convencen aquests arguments. Alguns experts en seguretat han qüestionat aquestes afirmacions i diuen que les motivacions reals per construir assentaments a Gaza són religioses, no pràctiques.
L'escenari principal de l'esdeveniment va ser ocupat per Ben-Gvir, el ministre de Seguretat Nacional d'Israel, d'extrema dreta. Ben-Gvir va elogiar els esforços per animar els palestins a marxar de Gaza. Smotrich, el ministre de Finances, que també va pujar a l'escenari, es va comprometre a reintroduir assentaments jueus a la Franja. Al darrere de tots dos, núvols de fum s'alçaven des d'una ciutat palestina llunyana. El fum acompanyava el brogit eixordador del foc d'artilleria. Tot i això, els assistents semblaven fer-ne poc cas.
La majoria hi van anar per passar el dia, però un grup d'uns 10 activistes colons que esperen ser els primers a reconstruir Gaza fa mesos que acampen a pocs quilòmetres d'allí, prop d'una carretera, sota un pont de formigó, a un quilòmetre i mig de l'extrem nord-est de la frontera amb la Franja. Un esquadró de soldats, encara polsosos després de combatre al nord, s'hi van aturar per prendre un cafè.
L'oficial al comandament, Yaron Arkash, de 24 anys, va preguntar a un dels colons que acampaven allà qui al govern estava empenyent per repoblar Gaza. "Si pogués –va dir Arkash–, construiria una casa allà sense dubtar-ho".