Cinc claus per entendre l'atac de Hamàs a Israel i què està en joc ara
La incursió és el principal fracàs d'intel·ligència des del 1973
BarcelonaEl 7 d'octubre del 2023 entrarà a les cronologies dels grans fets de la història d'Israel i Palestina. L'atac per terra, mar i aire de Hamàs, en què ha infiltrat desenes de milicians des del seu bastió a la franja de Gaza dins del territori israelià per matar i segrestar civils i militars sota un foc de milers de coets, no té precedents. Alguns analistes hebreus com Avi Issacharoff parlen ja de l’11 de Setembre d’Israel. Per trobar una situació comparable, cal remuntar-se a la guerra del Yom Kippur del 1973, de la qual ahir es commemorava el 50è aniversari, que va començar amb un altre atac sorpresa, en aquell cas coordinat per Egipte i Síria.
Un fracàs d’intel·ligència
Per a un estat que fins i tot fa sèries Netflix per mostrar com els seus serveis secrets infiltren els islamistes de Gaza, i que disposa de la tecnologia més avançada del món per fer-ho (recordeu Pegasus), el que ha passat és un fracàs d’intel·ligència sense pal·liatius. Hamàs no hauria pogut fer una operació d’aquestes dimensions sense una llarga preparació i és inexplicable com han pogut burlar els sofisticats sistemes de vigilància dels voltants de la tanca de Gaza, un dels punts més inexpugnables del planeta. Estem acostumats a les imatges de bombardejos israelians a la franja de Gaza, però no a veure en directe escamots de Hamàs disparant a tort i a dret per assentaments israelians. Ells tampoc hi estan acostumats.
Un moment de crisi interna a Israel
L’atac arriba en un dels moments més complicats per a l’Estat d’Israel des que va ser creat el 1948: amb una forta divisió del país i una crisi política sense precedents que ha catalitzat la reforma del primer ministre Benjamin Netanyahu per retallar la independència de la justícia. Això mentre té diversos casos oberts per corrupció i el seu partit, el conservador Likud, només ha pogut recuperar el govern aliant-se amb la ultradreta, que no para de tirar llenya al foc a Cisjordània, violant els llocs sagrats dels musulmans o accelerant la construcció d’assentaments i l’expulsió de palestins de casa seva. La crisi ha anat tan lluny que milers de reservistes han dit que no respondran a la crida a files d’aquest govern. Políticament, Netanyahu tampoc ha sabut gestionar la crisi: no ha parlat fins que havien passat hores des de l’inici de l’atac. Caldrà veure si els atacs de Hamàs reforcen el front comú contra l’enemic extern o encara erosionen més la posició de Netanyahu.
Descontrol als territoris ocupats
Les aigües entre els palestins també estan remogudes. L’Autoritat Palestina de Mahmud Abbas no té legitimitat als ulls del seu poble, i s’ha convertit en un aparell corrupte i antidemocràtic que col·labora amb l’ocupació israeliana i que molts perceben més com una quinta columna que com un embrió de l’estat palestí. Fa mesos que sorgeixen grups armats formats sobretot per joves que actuen fora de la disciplina dels aparells tradicionals i ni Fatah ni l'Organització per a l'Alliberament de Palestina els proposen alternatives. També està en joc la direcció de la resistència palestina.
Context regional
Des que Donald Trump va arribar a la Casa Blanca, Israel ha avançat en la normalització de relacions amb països àrabs: Bahrain, els Emirats Àrabs i el Marroc. I ara està avançant en l’establiment de relacions diplomàtiques entre Israel i l’Aràbia Saudita. L’Iran ha restablert relacions amb l’Aràbia Saudita amb mediació de la Xina, però no vol que el seu principal enemic regional guanyi més pes. I és l’Iran qui finança Hamàs i la milícia xiïta Hezbol·lah al Líban.
I ara què?
La gran pregunta ara és quina serà la magnitud de la massacre dels palestins de Gaza, que són els que sempre paguen els plats trencats. I com reaccionarà la població palestina que viu als territoris ocupats i també a dins d’Israel. L’altra incògnita és si Hezbol·lah atacarà el nord d’Israel. La UE, les potències europees i els Estats Units s’han afanyat a solidaritzar-se amb Israel davant l’atac de Hamàs. I Joe Biden ha dit que el suport dels Estats Units a Israel és "dur com una pedra". Una posició que potser hauran de matisar si Netanyahu i els seus aliats d’ultradreta aposten per reocupar la Franja, d’on Israel es va retirar el 2005 i que sotmet a un bloqueig implacable des del 2007 que l’ha convertit en un lloc "inhabitable" segons l’ONU.