Un cementiri per a les comunitats jueves al golf Pèrsic

JerusalemPot semblar contradictori, però un petit cementiri jueu a Manama, la capital de Bahrain, és una de les mostres més clares del renaixement de les comunitats hebrees al golf Pèrsic. Té prop de cent anys i només una vuitantena de tombes, i moltes d'elles en mal estat, però és l'únic cementiri jueu operatiu de la regió, de majoria àrab musulmana. Ara una iniciativa ciutadana busca restaurar-lo i aconseguir finançament (uns 25.000 dòlars) per mantenir-lo obert "a perpetuïtat".

La iniciativa sorgeix arran dels Acords d'Abraham, que l'any 2020 van suposar l'establiment de relacions diplomàtiques entre Israel i països de majoria musulmana com Bahrain, els Emirats Àrabs Units, el Marroc i el Sudan. Aquesta nova pau regional està fent florir les comunitats hebrees al Golf, està afavorint l'intercanvi de viatgers i béns entre aquests països i, fins i tot, està fent que alguns dels jueus autòctons de la regió, que anys enrere es van traslladar a viure a Israel, hi tornin.

Un dels que mai van marxar és Ebrahim Daoud Nonoo, president de l'Associació de Comunitats Jueves del Golf (AGJC, per les seves sigles en anglès), primer parlamentari jueu de la història de Bahrain i un dels principals impulsors del cementiri. "Als anys 40 vivien a Bahrain uns 1.500 jueus, avui som uns cinquanta. Sempre vam ser una comunitat petita, però ara més. La majoria van marxar a Israel", explica a l'ARA.

D'origen iraquià, la família Nonoo va instal·lar-se a Bahrain fa més d'un segle, a la recerca de noves oportunitats econòmiques. Molts dels seus avantpassats estan enterrats al cementiri de Manama. "Estàvem ben establerts, ens relacionàvem i comerciàvem amb jueus, cristians i musulmans. La convivència era molt bona. Llavors no ens diferenciàvem pel color de la pell o la religió", assegura en una conversa telefònica.

Primer casament jueu en 52 anys

Nonoo explica que els Acords d'Abraham han suposat un revulsiu per a la seva comunitat, tot i que la situació ja era prou bona: "La vida no ens ha canviat gaire perquè teníem bona relació amb tothom, però sí que hem guanyat en obertura i hem deixat de mantenir un perfil baix". Així, i gràcies principalment a l'AGJC, darrerament s'han celebrat al Golf el primer Bar Mitzvah en 16 anys i el primer casament jueu en 52 anys. També s'ha llançat una aplicació de cites per a jueus que visquin a Bahrain, Kuwait, Oman, Qatar, l'Aràbia Saudita i els EAU, s'ha establert un tribunal religiós i s'ha creat l'Agència de Certificació Kosher d'Aràbia per controlar les normes dietètiques jueves, la caixrut.

Segons l'AGJC, actualment hi ha uns 1.200 jueus que resideixen en països del Golf, sense comptar els prop de 1.000 que hi estan destinats com a soldats de l'exèrcit dels Estats Units. "Esperem veure molts més jueus per aquí en el futur –diu Nonoo–, la majoria d'expatriats israelians que venen per negocis i s'hi estan un o dos anys s'hi volen quedar". Per a Nonoo, la qualitat de vida a Bahrain i la coexistència religiosa que s'hi experimenta són un atractiu per a molts jueus israelians.

"Bahrain és una terra d'oportunitats, però també un lloc fantàstic per establir-s'hi perquè la gent és molt fàcil i bona, i hi ha moltes facilitats per a les famílies", explica l'empresari. En l'àmbit religiós, Nonoo assegura que tot el Pròxim Orient "pot aprendre molt" de Bahrain. Detalla, per exemple, que a la sinagoga de Manama (l'única de tot el Golf) els Deu Comandaments estan escrits en hebreu i en àrab, hi ha llibres per a la pregària en àrab i fins i tot alguns musulmans els visiten "i llegeixen les oracions". "Aquest és el tipus de coexistència que volem veure i viure", afegeix.

Segons dades del 2021, Bahrain té una població d'un milió i mig de persones i més del 80% són musulmans. Un percentatge que arriba al 99% entre els que tenen la ciutadania del país. La religió oficial de l'estat és l'islam, però la Constitució estableix la llibertat de culte i declara que "no hi haurà cap discriminació per motiu de sexe, origen, llengua, religió o credo". Amb tot, organitzacions internacionals adverteixen que l'estat, una monarquia constitucional, discrimina i persegueix els musulmans xiïtes, i Amnistia Internacional denuncia que el govern ha empresonat i torturat dissidents i que vulnera la llibertat d'expressió.