"El meu fill ha estat alliberat, però no puc oblidar les criatures assassinades a Gaza"

Barcelona"Se'm fa molt difícil explicar-te les meves emocions ara mateix. Sento una alegria molt gran, però també una tristesa molt gran. Estic molt content per l'alliberament del meu fill, però no puc oblidar les criatures assassinades a Gaza". Marwan Tamimi, veí del poble palestí de Nabi Salih (a uns 20 quilòmetres al nord de Ramal·lah), explica en conversa telefònica amb l'ARA la barreja d'emocions després que Israel hagi alliberat aquest dissabte a la nit el seu fill de 17 anys, Wisam Marwan Tamimi. És un dels 39 palestins (6 dones i 33 menors) que han sortit de la presó a canvi dels 20 ostatges que Hamàs ha deixat anar el segon dia de treva a Gaza. "Tota la família l'estàvem esperant, ara el portarem a casa i demà a l'hospital perquè el vegi el metge", explica el Marwan des de les portes del centre penitenciari d'Ofer, a tocar de Ramal·lah.

El Wisam va ser detingut a Nabi Salih el 9 de juny, fa gairebé sis mesos i quan encara tenia 16 anys. Dies abans l'exèrcit havia fet una incursió al poble, especialment significat amb la resistència palestina, i durant l'operació el van ferir al cap amb una bala de goma. "Estava al terrat mirant què passava quan li van disparar directament al cap", explica el seu pare. L'impacte del projectil li va provocar una "fractura al crani" i una "contusió cerebral", tal com consta a l'informe mèdic que aporta a aquest diari, i va haver de passar gairebé una setmana a l'hospital. "Poc després de rebre l'alta, els soldats van presentar-se un dia a casa, al matí, i el van detenir", explica el pare. "El van detenir per res", denuncia. Entre les acusacions contra el noi en la llista de presoners candidats a ser alliberats publicada per Israel hi ha la de "tirar pedres" a soldats, la mateixa que d'altres noms de la llista, que també són menors d'edat (123 de 300).

L'endemà del seu arrest, l'organització de suport als presos palestins Addameer va avisar la família que l'havien enviat al centre de detenció d'Al-Masqubiyya de Jerusalem, "el més gran i perillós de Palestina", destaca el Marwan. El 12 de juny el van poder veure en una primera vista judicial. "Li vaig preguntar per la ferida al cap i em va dir que no l'havien tornat a portar al metge i que no li donaven medicines", lamenta l'home, que el dia de l'arrest havia donat als soldats els medicaments que li havien receptat al seu fill a l'hospital. No va poder aclarir res més: "La policia que hi havia al tribunal em va dir que si tornava a parlar amb ell, no el podria tornar a veure".

El Wisam va arribar a passar 45 dies incomunicat al centre de detenció de Jerusalem i després el van enviar a la presó d'Ofer. El 9 de setembre, un mes abans que esclatés la guerra a Gaza, la seva família va aconseguir un permís per visitar-lo. Seria l'últim cop, ja que des de l'atac de Hamàs del 7 d'octubre Israel prohibeix sistemàticament els contactes dels presos. I la conversa que van mantenir a través d'un vidre va estar limitada per les circumstàncies: "No podia parlar-nos sobre la situació dins la presó perquè els militars poden sentir-ho tot. Ens va dir que estava bé i que no ens preocupéssim, que menjava bé, que estava intentant aprendre hebreu i estudiar. No va dir res pel qual pogués ser castigat", explica el seu pare.

"No hi ha llei sota l'ocupació israeliana"

Les dures condicions a les quals són sotmesos els presos palestins han estat motiu de denúncia de nombroses organitzacions palestines i internacionals, especialment des que Israel va iniciar la seva ofensiva a la Franja. "Els que surten diuen que no els donen bon menjar i que només fan dos petits àpats al dia, que tenen un sol conjunt de roba i que gairebé mai hi ha electricitat. De vegades, a més, els tenen amb les finestres obertes dia i nit, i a Ramal·lah ara el temps és molt fred", explica el Marwan. Amnistia Internacional constatava a principis d'aquest mes un augment del "tracte cruel i inhumà" als palestins empresonats per Israel.

Molts dels presoners són menors –200 han estat detinguts només des que va començar la guerra, segons Addameer–. Per al Marwan això demostra que "no hi ha llei sota l'ocupació israeliana". Content per la llibertat del seu fill i de la resta de presoners, insisteix que una part del seu cap està amb els gairebé 15.000 palestins assassinats a Gaza, especialment les criatures (més de 6.000), i també amb els que continuen a la presó sense data de sortida. Entre ells, dos altres familiars seus: Ahed Tamimi, jove icona de la resistència detinguda aquest novembre, i Mohammed Tamimi, arrestat el mateix dia que el Wisam. Cap dels dos apareix a la llista difosa per Israel.