El candidat reformista de l'Iran guanya la primera volta de les eleccions i s'enfrontarà a un ultraconservador

BeirutL'Iran celebrarà la segona volta de les eleccions presidencials el divendres 5 de juliol, després que cap dels candidats hagi aconseguit superar el 50% dels suports. Els alts nivells d'abstenció, amb una participació del 40%, la més baixa des de l'inici de la República Islàmica el 1979, reflecteixen el desencís general dels iranians cap al règim dels aiatol·làs. Si bé els comicis a l'Iran són vistos com una mera teatralitat per mantenir l'statu quo dels clergues governants, el resultat de la primera volta ha sigut sorprenent. Un dels dos presidenciables que han passat a la segona volta és el reformista Masoud Pezeshkian, que s'ha endut el major nombre de vots, amb el 42,4%, i que s'enfrontarà a l'ultraconservador Saeed Jalili (38,6%), acèrrim defensor dels principis de la Revolució Islàmica.

Treure els iranians de l'apatia electoral no serà una tasca fàcil, de manera que aquesta setmana serà decisiva per mobilitzar els votants indecisos. Els candidats de línia dura s'han alineat en un front comú per aclarir el camí a la presidència a Jalili, que s'oposa rotundament a restablir el diàleg amb Occident. En un país amb una forta crisi econòmica i una inflació galopant, en part per les sancions internacionals imposades pel programa nuclear iranià, les perspectives d'una recuperació econòmica s'allunyarien encara més si guanyés Jalili.

Tot i que no es pot parlar de tendències oposades, ja que a l'Iran el progressisme és islam moderat, el que més diferencia el seu oponent Pezeshkian i, de fet, el que l'ha impulsat a la carrera presidencial ha estat posar al seu equip l'exministre d'Exteriors Mohammad Javad Zarif, que va ocupar aquest càrrec durant el primer mandat de Hassan Rouhani. Zarif és conegut per ser l'arquitecte de l'acord nuclear amb les potències mundials el 2015, que va portar un període d'estabilitat econòmica a l'Iran. Tot i això, per al camp conservador representa el fracàs i la humiliació en la política exterior de l'Iran.

L'economia, punt principal

La recuperació econòmica de l'Iran ha estat el primer propòsit de campanya de tots els candidats, i la nostàlgia de l'era de Rohani, amb l'obertura a Occident, podria beneficiar Pezeshkian. Tot i això, amb les eleccions presidencials nord-americanes a la cantonada, el ressorgiment de Donald Trump pot jugar a favor de Jalili, que defensa que Occident trairà l'Iran, com ja va fer Trump el 2018, al sortir de l'acord nuclear. "Hem de fer que l'enemic lamenti haver-nos sancionat econòmicament", ha repetit el candidat ultraconservador durant la campanya, en referència als països occidentals.

Jalili necessita atraure els vots dels seguidors del conservador (tot i que més moderat) president del Parlament, Mohammad Baqer Qalibaf, que es perfilava com a favorit. De fet, Ghalibaf i dos candidats més de línia dura que es van retirar dijous, Alireza Zakani i Amir-Hossein Ghazizadeh, han demanat als seus seguidors que votin per Jalili a la segona volta per assegurar la victòria del “front revolucionari”.

Un aspirant progressista qüestionat

Els analistes coincideixen que Pezeshkian no ha aconseguit unir, i encara menys conciliar, el camp reformista. De fet, les crides al boicot –fins i tot per part de la premi Nobel de la pau Narges Mohammadi, que és a la presó, i de Mir Hossein Mousavi, un dels líders de les protestes del Moviment Verd del 2009, que continua sota arrest domiciliari– posen de manifest que l'únic aspirant progressista amb carisma limitat representa simplement un altre candidat aprovat pel govern.

Els reformistes han patit una ratxa de derrotes al Parlament, ara controlat pel camp conservador, ajudats pel Consell de Guardians. Sense gaires expectatives de canvi, els iranians tornaran a les urnes divendres que ve. Més que un candidat guanyador, el que està en joc és la victòria de l'statu quo.