100.000 soldats israelians preparats per assaltar Gaza

JerusalemA Israel tothom aguanta la respiració mentre espera que, d'un moment a l'altre, s'anunciï l'inici d'una incursió armada d'Israel per terra a la franja de Gaza. Tot amb un ull posat al nord, on es tem la intervenció de Hezbol·lah. I amb les cames preparades per córrer, per si cal tornar als refugis. Aquest dimarts, els coets de Hamàs han caigut sobre Ashkelon, una ciutat israeliana costanera de 150.000 habitants ubicada al nord de la franja de Gaza. El braç armat de Hamàs havia avisat la població de l'enclavament que fugís abans de les cinc de la tarda, i just a aquella hora ha llançat una pluja de coets.

Paral·lelament, un atac a gran escala de les forces aèries d'Israel tornava a deixar imatges d'edificis destruïts i gent fugint de l'horror a Gaza. Les bombes han caigut també, i almenys dues vegades, sobre l'única via de sortida de la Franja, el pas fronterer de Rafah, que condueix cap a Egipte, malgrat que el govern israelià mateix havia advertit els ciutadans de Gaza que tenien 24 hores per abandonar la Franja o exposar-se al càstig.

"Hamàs no tindrà on amagar-se, els atraparem allà on siguin", advertia aquest dimarts el portaveu militar israelià, Daniel Hagari, per anunciar l'operació sobre Gaza. Israel fa dies que trasllada tancs, armament pesant i soldats -més de 100.000- a la frontera amb Gaza. També ha mobilitzat 300.000 reservistes, i ha demanat a tots els israelians que siguin a l'estranger, que tornin a casa per lluitar. Semblen els preparatius per a un assalt a Gaza, que cada vegada més analistes veuen com a inevitable. "Definitivament, crec que Israel considerarà un atac terrestre si el veu necessari per aconseguir els seus objectius. Si entren, suposo que ho faran amb un desplegament massiu de força. L'únic interrogant seria la seguretat dels ostatges israelians", indica Gerald M. Feierstein, exdiplomàtic dels Estats Units a Jerusalem i Riad, exambaixador al Iemen, i actual director d'Assumptes de la Península Aràbiga al Middle East Institute.

Aquests quatre dies de guerra ja s'han cobrat la vida de 1.008 israelians, segons el govern del país, i 900 palestins, segons el ministeri de Salut de Gaza. Entre els morts d'aquest dimarts, a més, es comptaven dos alts càrrecs de Hamàs. Segons l'exèrcit israelià, els bombardejos han matat el ministre d'Economia de l'administració que controla la franja de Gaza, Jawad Abu Shamala, i el cap de relacions internes del grup terrorista, Zakariya Abu Moammar.

Israel dona per controlada la frontera amb Gaza

Al mateix temps, l'exèrcit israelià havia recuperat el control de la tanca de la Franja, per on van travessar els combatents de Hamàs dissabte, i assegurava que no s'han detectat incursions de milicians des de Gaza en les últimes 24 hores. Un portaveu militar va dir que Israel ja controlava la totalitat dels pobles pròxims a la frontera, presos per Hamàs durant gairebé dos dies, després de l'atac sorpresa, massiu i sense precedents de dissabte, tot i que els combats encara continuen, segons reconeixen les forces armades. Paral·lelament, el portaveu de l'exèrcit israelià, Richard Hecht, ha dit aquest dimarts que han trobat 1.500 cadàvers de "milicians de Hamàs" en territori israelià. Una xifra que demostra l'envergadura de l'atac i augmentaria significativament el nombre de morts en el bàndol palestí.

Enmig de la guerra, i entre el llançament de bombes i projectils d'uns i altres, continua la incògnita sobre el lloc on són, dins de Gaza, els israelians i estrangers segrestats per Hamàs, uns 130, inclosos alts càrrecs de l'exèrcit, segons el grup. L'exèrcit ha informat que té informació d'un centenar d'ostatges, que està informant les seves famílies i que farà esforços per alliberar-los, tot i que també ha indicat que no s'estan duent a terme negociacions. Per part seva, Hamàs ha amenaçat d'executar ostatges si Israel no avisa amb temps dels bombardejos sobre zones civils a Gaza. Es desconeix si els dos espanyols desapareguts a Israel, una sevillana de 19 anys i un basc de 46, estan entre els captius.

Gaza, sota les bombes durant tota la nit passada i tot el dia, segueix sense llum, combustible ni menjar. La destrucció és total, i els hospitals de Gaza informen que comença a escassejar l'espai, tant als quiròfans com al dipòsit de cadàvers. “Ha estat una nit que no s'havia viscut mai”, explica a l'ARA Salah Alsousi, gazatí amb nacionalitat espanyola i resident a la Franja. “Han derrocat l'edifici on viuen el meu fill i la seva dona, que estan fora de perill i estan amb nosaltres, però casa meva ha estat destruïda”, afegeix. “La situació és horrible. Hi ha un gran nombre de víctimes israelianes i palestines. Els nostres col·legues palestins treballen dia i nit per fer front a l'afluència de persones ferides”, afirmava Matthias Kannes, coordinador general de Metges Sense Fronteres (MSF) a Gaza. L'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina (UNRWA) ha indicat que 180.000 persones han hagut d'abandonar casa seva, i que s'espera que aquest nombre "augmenti encara més". En un missatge a X (antic Twitter) la UNWRA ha afegit que 137.500 persones estan refugiades a 83 escoles de l'organització.

Un nou front al nord?

Des de l'inici de les hostilitats amb Hamàs, Israel ha tingut un ull posat al Líban amb una preocupació clara: que Hezbol·lah s'unís a la lluita. Haver de defensar-se i atacar en dos fronts alhora és un perill evident per a Israel, i un temor que apareix recurrentment en les converses dels seus ciutadans. Aquesta por s'ha revifat aquest dimarts, després del llançament de 15 coets i un míssil antitancs des del Líban contra la regió de Galilea. No han causat morts. L'exèrcit israelià ha respost disparant contra tres objectius de Hezbol·lah, tot i que el grup no ha reivindicat l'atac. L'escaramussa arriba un dia després que tres milicians morissin a mans d'Israel després d'intentar infiltrar-se al país, i després del llançament de morters, poc temps després d'iniciar-se la guerra amb Hamàs.

Tot i aquestes accions, molts analistes opinen que Hezbol·lah s'està mantenint generalment al marge de la contesa, i que les amenaces que llança i els atacs que porta a terme són més cosmètics que combatius. No té un interès real en entrar a la contesa, més enllà de mostrar la seva solidaritat amb Hamàs i el poble palestí. "Unir-se plenament al conflicte i obrir un segon front en la guerra contra Israel seria un gran risc per a Hezbol·lah. Pot ser que simplement prefereixi veure com els palestins lluiten i moren mentre llancen atacs limitats i simbòlics i els animen des del marge", diu l'investigador del Center for Strategic and International Studies, Daniel Byman, en un article a Foreign Policy. "Si el grup libanès fa més que disparar uns quants míssils en solidaritat, augmentaria dràsticament el conflicte actual", afegeix.