"Estem al caire d'una tercera guerra mundial": l'avís de l'exministre Moratinos
Qualifica d'"excessiva" la reacció d'Israel al 7 d'octubre i reclama una coalició internacional per posar fi al conflicte al Pròxim Orient
BarcelonaL'exministre espanyol d'Exteriors Miguel Ángel Moratinos, ara alt representant per a l'Aliança de les Civilitzacions de l'ONU, ha alertat que estem "al caire d'una tercera guerra mundial". "Llenço aquest missatge per primer cop en els meus quaranta anys de carrera diplomàtica", ha dit en un esmorzar informatiu organitzat pel Cidob a Barcelona, des d'on ha confessat estar "extremadament preocupat" per la situació al Pròxim Orient.
Moratinos, que abans de fitxar pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero (2004-2010) va ser representant de la UE per al procés de pau àrab-israelià (1996-2003), ha denunciat la resposta "excessiva, degradant i deshumanitzadora" d'Israel als atacs "bàrbars" de Hamàs d'ara fa un any. "Hem de dir prou [...]. Aquesta línia no va enlloc ni garantirà el futur ni l'existència de l'Estat d'Israel", ha dit.
La seva teoria és que, si Tel-Aviv continua amb l'escalada regional i s'inicia una veritable guerra regional amb implicació directa de l'Iran, el conflicte pot acabar tenint un abast mundial en què el govern israelià cridi a posicionar-se entre "bàrbars i civilitzats". "Pot ser possible", ha dit sobre la hipòtesi d'una tercera guerra mundial.
Davant d'aquesta situació, l'exministre socialista ha receptat, d'una banda, la formació d'una "coalició internacional" dels Estats Units, la Unió Europea, Rússia, la Xina, Sud-àfrica i el Brasil per posar "punt final" a la situació actual. De l'altra, ha urgit a avançar cap a la que, a parer seu, és "l'única solució" possible: la dels dos estats, israelià i palestí. "Dos estats que visquin en pau i seguretat", ha dit, aplaudint en aquest sentit que el govern de Pedro Sánchez hagi fet el pas de reconèixer l'estat de Palestina. "Ha de ser la prioritat en aquests moments", ha conclòs.
Les declaracions de Moratinos arriben en plenes converses entre Israel i els Estats Units sobre la resposta a l'atac amb míssils de l'Iran de l'1 d'octubre, quan les bombes israelianes continuen caient al Líban i en el moment en què Tel-Aviv ha engegat una nova fase de la guerra per buidar el nord de Gaza. Els atacs constants a la meitat nord de la Franja s'han intensificat en els últims dies en paral·lel al setge als 400.000 palestins que continuen atrapats a la zona sense accés a menjar, aigua ni medicaments.