Caces bombarders i bases a Xipre: així van ajudar els EUA i altres aliats a neutralitzar l'atac iranià

BarcelonaDurant les últimes hores, tant la premsa israeliana com bona part de la classe política de l'Estat hebreu han tret pit pel funcionament dels sistemes de defensa antiaèria del país. I tenen motius per fer-ho: tan sols un residual 1% dels drons i míssils llançats per l'Iran van aconseguir impactar sobre territori israelià. Ara bé, l'Exèrcit hebreu no va aconseguir aquesta fita tot sol, sinó que va comptar amb el suport de diversos països. Segons ha informat el seu portaveu, Daniel Hagari, els aliats que van apuntalar les defenses israelianes van ser els Estats Units, el Regne Unit i França, a més de Jordània. Ara bé, no tots van assumir rols de la mateixa rellevància.

Com era d'esperar, els Estats Units, el més estret aliat d'Israel i posseïdor de l'exèrcit més poderós del món, van ser els que van tenir un paper més destacat. De fet, dies abans de l'atac, el Pentàgon va enviar un dels seus oficials de més alt rang, el general Michael Kurilla, per coordinar una estratègia de defensa comuna davant l'imminent contraatac iranià.

D'acord amb la cadena de televisió CNN, l'exèrcit estatunidenc va neutralitzar 70 dels prop de 170 drons llançats per l'Iran. Ara bé, les seves fonts militars no han desvelat a l'emissora com van fer-ho, i sobretot, quines bases militars a la zona van intervenir en l'operació, una informació crítica que podria comprometre alguns dels seus governs aliats, sobretot l'Iraq, que manté una complexa relació amb Teheran i té una població hostil a la presència militar nord-americana al seu territori. El que sí que se sap és que alguns dels drons van ser abatuts mentre sobrevolaven el cel del sud de Síria.

Washington podria haver fet servir dos mecanismes diferents per interceptar els drons: bateries antiaèries situades a les seves bases militars a la regió, o fins i tot en alguns dels seus vaixells desplaçats a la zona, o bé l'ús de caça bombarders enlairats des d'alguna base aèria o d'un portaavions.

Així mateix, la CNN també ha informat que l'exèrcit estatunidenc va interceptar diversos míssils de creuer i almenys tres dels 120 míssils balístics iranians, els més perillosos per la seva rapidesa i potència. En aquest cas, la missió va correspondre als destructors desplegats al Mediterrani oriental, equipats amb el sistema de defensa Aegis, semblant a l'Arrow 3 israelià.

Caces bombarders britànics i ajuda de Jordània i França

Les informacions respecte a la participació dels altres aliats no són tan precises. El primer ministre britànic, Rishi Sunak, va confirmar diumenge que diversos caça bombarders Typhoon britànics de les RAF, les forces aèries del país, van abatre un nombre indeterminat de drons iranians. Els avions s'haurien enlairat de les bases que el Regne Unit té a Xipre, i haurien efectuat les operacions a l'espai aeri de Síria i l'Iraq, sense entrar en territori israelià. Els efectius mobilitzats per assistir Israel formen part dels desplegats per lluitar contra l'autodenominat Estat Islàmic.

Pel que fa a Jordània, una declaració del seu govern va confirmar que l'exèrcit del país va neutralitzar diversos artefactes voladors que havien entrat en el seu territori per garantir la seguretat de la seva població. "Restes de metralla van caure en diversos indrets sense causar cap dany significatiu ni lesions a cap ciutadà", assegurava el comunicat. Per bé que no va informar de quin tipus d'artefactes eren, es creu que es va tractar de drons més que no pas de míssils de creuer o balístics, que requereixen uns sistemes més sofisticats.

L'aliat israelià amb un paper més vague és França. Després de dos dies de silenci governamental, el mateix president del país, Emmanuel Macron, ha declarat que avions francesos van fer "intercepcions" sense donar cap més detall. Abans, l'única font que havia mencionat la participació francesa va ser Daniel Hagari, el portaveu militar israelià, que es va limitar a dir que França havia ajudat "patrullant l'espai aeri". Aquesta falta de concreció podria significar que el rol francès va ser molt marginal i que Tel-Aviv l'hauria afegit a la llista per reforçar la idea que compta amb el suport dels seus aliats tradicionals. Una altra interpretació és que París hauria demanat discreció per no danyar les seves relacions amb Teheran.