Què busca Netanyahu amb l'onada d'atacs contra Hezbollah?

BarcelonaBenjamin Netanyahu s'ha apuntat un triomf important amb l'atac cibernètic contra Hezbollah, que millorarà la seva imatge d'una manera substancial a Israel, una qüestió que l'ajudarà a sostenir-se com a primer ministre. Ha mostrat lideratge, iniciativa i originalitat, i molt probablement els pròxims sondejos recolliran aquesta tendència.

Alguns mitjans hebreus indiquen que una de les consideracions que hi havia sobre la taula era certa urgència material pel fet que hi havia la possibilitat que Hezbollah descobrís la trampa tramada pel Mossad, cosa que hauria precipitat l'ordre de Netanyahu.

Però el primer ministre sens dubte ha considerat altres circumstàncies que recolzen la seva posició política i li garanteixen la seva continuïtat en el càrrec. Entre aquestes circumstàncies hi ha la possible substitució del ministre de Defensa, Yoav Galant, per un altre polític, Gideon Saar, que l'oposició recorda que no té experiència militar.

Galant és un company de viatge molest perquè té iniciativa pròpia. Ha criticat Netanyahu sovint, i és partidari d'un intercanvi de presoners amb Hamàs. Aquest tema és fonamental per a la continuïtat del primer ministre, perquè si es concreta l'alliberament dels ostatges hi haurà pocs arguments per no crear una comissió estatal que investigui els alts càrrecs pel fiasco del 7 d'octubre.

L'explosió en cadena dels buscapersones i altres dispositius electrònics de Hezbollah permet a Netanyahu respirar, i li dona més oxigen per tirar endavant la substitució de Galant si aquest no rectifica les seves posicions contràries a les posicions del primer ministre.

Canvi d'objectiu a la guerra

D'altra banda, i això no és menys important, Netanyahu trasllada el focus del sud, és a dir de la Franja de Gaza, al nord, és a dir al Líban. És com si el primer ministre hagués dit a Hezbollah que ja se sent lliure de Hamàs, que ha eliminat la seva amenaça, encara que no sigui totalment, i ha arribat el moment de concentrar-se en Hezbollah. Gallant ha assegurat aquest dimecres a la tarda que el país es dirigeix cap a una "nova fase" de la guerra i que el "centre de gravetat" s'està movent cap a la frontera amb el Líban.

L'organització xiïta fa onze mesos que ataca el nord d'Israel. Ha forçat l'evacuació de desenes de milers de civils. Ha bombardejat diàriament objectius militars i civils i ha causat un considerable nombre de baixes, militars i civils, durant tot aquest temps, a més d'unes destrosses no pas petites.

En les últimes hores, s'especula amb la possibilitat que en qualsevol moment Israel declari una guerra a Hezbollah, és a dir, una guerra total, i no com durant els últims onze mesos, una possibilitat que únicament depèn de la voluntat de Netanyahu. Això serà així només si el primer ministre israelià considera que li pot donar beneficis per al seu avenir polític i personal.

Alguns mitjans de comunicació s'han fet ressò d'una conversa que Netanyahu va tenir aquesta setmana amb Amos Hochstein, l'enviat especial dels Estats Units pel Pròxim Orient. Segons aquests mitjans, Netanyahu hauria recalcat al seu interlocutor que Israel –és a dir, Netanyahu– només actuarà en funció dels seus interessos, i això implica que les demandes dels Estats Units no sempre seran contestades amb un adverbi afirmatiu.

En realitat, això és el que Netanyahu ha fet cada dia, per exemple, amb el tema dels ostatges. Tota l'administració nord-americana, amb el president Joe Biden al capdavant, ha demanat al líder israelià que aprovi immediatament l'intercanvi dels ostatges, però al primer ministre no li ha interessat, així que no ho ha fet malgrat les pressions. Al contrari, els Estats Units continuen alimentant la gran maquinària militar de l'estat jueu.

A Tel-Aviv es comentava dimarts a la nit que Netanyahu ha aturat el canvi de ministre de Defensa, almenys fins després del seu viatge a Nova York els pròxims dies. El primer ministre parlarà davant l'Assemblea General de l'ONU sobre la situació i el conflicte. Netanyahu vol evitar ara una sortida prematura de Gallant, especialment fins a veure què passa amb Hezbollah.

Netanyahu és un polític astut i no cedirà davant les pressions dels Estats Units ni davant les pressions de l'oposició. El missatge que està enviant és que no pensa abandonar la política després de tres lustres al poder, que la seva carrera encara no s'ha acabat i pensa donar molta guerra. I la realitat és que té un suport important de la població i els incidents del Líban només l'incrementarà. Fins i tot una nova guerra amb Hezbollah podria fer-lo encara més popular.