Un bombardeig israelià sobre una zona humanitària de Gaza deixa almenys 90 morts

L'exèrcit de Tel-Aviv ha atacat el campament d'Al-Mawasi, a l'oest de Khan Yunis, on es refugien milers de desplaçats

Un home palestí porta en braços el cos del seu fill, mort pels atacs d'Israel sobre el camp de refugiats d'Al Mawasi, prop de Khan Yunis
ARA
13/07/2024
3 min

BarcelonaAlmenys 90 persones han mort i 300 han resultat ferides aquest dissabte, segons el ministeri de Salut de Gaza, per un bombardeig israelià sobre l'àrea d'Al-Mawasi, a l'oest de Khan Yunis, al sud de la franja de Gaza. Israel havia designat Al-Mawasi "zona humanitària” en l'inici de l'operació terrestre sobre la ciutat fronterera de Rafah, ara fa dos mesos. Hi havia refugiats desenes de milers de palestins desplaçats forçosament.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L'atac, segons ha anunciat la ràdio de l'exèrcit israeliana i ha confirmat més tard el ministeri de Defensa, tenia per objectiu Mohamed Deif, el líder de les Brigades Al-Qassam, el braç armat de Hamàs. Deif és considerat el segon home més poderós de la milícia després de Yahya Sinwar. Hamàs, però, ha emès un comunicat en què afirma que aquesta justificació és falsa. “No és el primer cop que Israel diu tenir com a objectiu algun líder palestí; després sempre es demostra que és fals”, ha sentenciat el grup armat.

Ferits traslladats a l'Hospital Nasser, al sud de la Franja de Gaza, el 13 de juliol de 2024.
Uns palestins porten un cos al lloc dels fets després d'un atac aeri israelià a la zona d'Al-Mawasi de Khan Yunis, al sud de la Franja de Gaza, el 13 de juliol de 2024.

Alguns dels testimonis han assegurat a mitjans locals que, després de l'impacte dels tres míssils contra el camp de refugiats, alguns helicòpters de l'exèrcit israelià han esperat que apareguessin els serveis d'emergències i han disparat contra ambulàncies i altres vehicles. L'organització Defensa Civil ha concretat que entre els morts hi ha el seu sotsdirector de Bombers i Salvament de la Defensa Civil, Muhamad Hamad.

L'oficina del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha confirmat que l'atac havia estat autoritzat amb l'objectiu de matar Deif i altres membres de la cúpula de Hamàs que, presumptament, eren a la zona. L'oficina de Netanyahu també ha assegurat que el primer ministre està al corrent dels esdeveniments i que es reunirà amb responsables militars i d'intel·ligència aquest mateix dissabte.

L'exèrcit israelià també ha justificat l'atac amb un breu comunicat a la xarxa social X en què, sense detallar el nombre de víctimes, ha afirmat que els atacs han afectat una “àrea oberta envoltada d'arbres, alguns edificis i arbustos”. Les forces de Tel-Aviv, però, admeten que encara s'estan verificant els resultats de l'atac i que, de moment, no saben si Mohamed Deif o algun altre líder de Hamàs són entre les víctimes del bombardeig.

Escalada de violència

Els episodis de violència no s'han limitat aquest dissabte al sud de la Franja. Al nord de l'enclavament, prop de Ciutat de Gaza, un altre bombardeig israelià sobre una mesquita al camp de desplaçats d'Al-Shati ha deixat 17 persones mortes. Al nord d'Israel, a la frontera amb el Líban, l'exèrcit de Tel-Aviv ha atacat un cotxe amb un dron. Els seus dos ocupants, que l'Agència Nacional de Notícies del Líban ha identificat com a membres d'organitzacions vinculades a Hezbollah, han mort. Tel-Aviv ha confirmat l'atac amb un comunicat en què han afirmat haver matat “dos terroristes de Hezbollah que s'estaven preparant per llançar míssils” contra Israel.

Turquia ha condemnat els atacs i ha dit que Netanyahu intenta perpetrar una “aniquilació massiva dels palestins”. A través d'un comunicat del ministeri d'Exteriors, Ankara també ha acusat Israel de perpetrar els atacs per torpedejar les negociacions per un alto el foc amb Hamàs quan estaven en un bon moment. Aquest dijous, precisament, el president dels Estats Units, Joe Biden, en el marc de la cimera de l'OTAN a Washington, va referir-se al pla de pau que va presentar a finals de maig i va insistir que les dues parts havien acceptat el marc de treball. “Estic decidit a tancar aquest acord i acabar amb la guerra”, va afirmar el mandatari.

stats