Els Estats Units bombardegen l'Iraq i Síria com a represàlia pels soldats morts a Jordània

BarcelonaEls Estats Units van llançar divendres a la nit atacs aeris a l'Iraq i Síria contra 85 objectius de milícies proiranianes, com a represàlia per l'atac que diumenge passat va matar tres soldats nord-americans a Jordània. Segons va informar el Comandament Central dels Estats Units (Centcom), les forces estatunidenques van fer servir "nombrosos avions", inclosos bombarders de llarg abast enviats des dels Estats Units. Entre els objectius hi ha centres d'operacions, de comandament i d'intel·ligència, magatzems de míssils i altres armes, i instal·lacions logístiques i de subministrament de munició de grups milicians. Segons el Centcom, els atacs van començar a les 22 hores (hora catalana) i es van dirigir contra la Força Quds, una branca de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran, i milícies aliades.

Segons l'Observatori Sirià pels Drets Humans, almenys 13 milicians van morir als atacs als afores de la ciutat de Deir al-Zor, a l'est de Síria. L'organització va detallar que els avions de combat van destruir 17 posicions on es refugiaven milícies iranianes a Al-Mayadeen, "la capital de les milícies iranianes a Síria", i Al-Bukamal, a prop de la frontera amb l'Iraq.

"La nostra resposta ha començat avui. Continuarà als moments i llocs que triem", va dir en un comunicat el president dels Estats Units, Joe Biden. Washington havia avisat que respondria als atacs del cap de setmana passat contra una base nord-americana a Jordània, que se sumava als més de 150 atacs que han patit instal·lacions militars estatunidenques a la regió des de l'octubre. En aquella ocasió, però, hi va haver tres morts, cosa que va empitjorar la situació.

"Respondrem a diversos nivells i tenim la capacitat de respondre diverses vegades, depenent de la situació", va dir aquest dijous el secretari de Defensa, Lloyd Austin, que no va especificar el lloc o el moment en què es durien a terme els atacs. Amb tot, va subratllar que els Estats Units no estan en guerra amb l'Iran i que Washington no sap si Teheran tenia coneixement dels atacs amb dron de diumenge passat.

També dijous l'agència Reuters va informar que l'Iran havia retirat alguns dels seus màxims comandaments de Síria, en un moviment per intentar evitar ser arrossegats cap a un conflicte directe amb els EUA. I segons la cadena CNN, oficials nord-americans van indicar que hi ha indicis que el govern de l'Iran està cada cop més preocupat per les accions de les milícies proiranianes de la regió.

Divendres, Biden va insistir en aquesta idea, i va assegurar que Washington "no busca el conflicte al Pròxim Orient o a cap altre lloc del món", però que respondrà a qualsevol atac. "Que tots aquells que busquin fer-nos mal ho sàpiguen: si feu mal a Amèrica, nosaltres respondrem", ha amenaçat.

Un portaveu de l'exèrcit iraquià va respondre als atacs nord-americans denunciant que "constitueixen una violació de la sobirania de l'Iraq" i suposen una amenaça que pot portar l'Iraq i la regió cap a "conseqüències nefastes".

La guerra continua fins a Rafah

Les tensions a la regió van a l'alça des de l'inici de la invasió israeliana de la franja de Gaza, després de l'atac de Hamàs el 7 d'octubre passat. Tot i que durant les últimes 48 hores s'ha estat especulant amb una possible treva entre Israel i Hamàs, i s'ha informat de la presència al Caire del líder de l'organització islamista, Ismail Haniyeh, per discutir-ne els detalls, la realitat dels fets és una altra de ben diferent. Perquè Tel-Aviv està decidit a no deixar cap pedra sense remoure de la franja de Gaza en la seva pretensió de destruir el grup que va protagonitzar l'assalt del 7 d'octubre, i aquest divendres ha anunciat que el pròxim pas serà Rafah, l'últim refugi de centenars de milers de desplaçats.

"La Brigada Khan Yunis de l'organització Hamàs està dissolta, completarem la missió allà i continuarem cap a Rafah", ha afirmat el ministre de Defensa de l'estat hebreu, Yoav Gallant. "Continuarem fins al final, no hi ha alternativa", ha assegurat a la xarxa social X.

Divendres al matí, de fet, Gallant ha anunciat també que ha parlat amb el secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, i l'ha informat sobre l'evolució de la guerra a Gaza, "posant èmfasi en la nostra determinació de continuar operant fins que aconseguim les nostres missions: la destrucció de les capacitats militars i de govern de Hamàs i el retorn dels ostatges a casa".

La inequívoca amenaça de seguir fins a Rafah ha provocat que la por dels gairebé dos milions de persones que s'amunteguen a les portes del pas fronterer amb Egipte, on han trobat un últim refugi, creixi exponencialment. I les organitzacions humanitàries han alertat que l'últim indret de la Franja que era considerat zona segura, per bé que no s'ha escapat d'esporàdics bombardejos, sigui ara sotmès a un setge tan brutal com la resta de l'enclavament.

I tot i els problemes legals per a Netanyahu, que dijous va veure com dos excaps de l'exèrcit han presentat una demanda al Tribunal Suprem perquè el declari no apte per al càrrec de primer ministre, la màquina israeliana continua la destrucció de la llar dels palestins. I si fins ara Gaza era considerada la presó més gran del món a cel obert, ara ja és el conjunt de runes a cel obert també més extens del món.

Noves dades difoses aquesta setmana per la BBC, a partir de l'anàlisi d'imatges de satèl·lit, ho corroboren, i indiquen que més de la meitat dels edificis de la Franja han estat danyats parcialment, o totalment destruïts. Per bé que les Forces de Defensa d'Israel (FDI) afirmen que la seva acció es limita a eliminar els combatents de Hamàs i castigar la "infraestructura del terror", l'escala dels danys mostra l'arbitrarietat i la indiscriminada acció preses pel comandament de l'exèrcit. A partir de l'anàlisi de les imatges, es pot calcular que entre 144.000 i 175.000 edificis a tota la franja de Gaza han estat afectats. El nombre suposa entre el 50% i el 61% del parc residencial dels palestins de l'enclavament.

Divendres, de fet, les forces israelianes van tornar a bombardejar Rafah, on desenes de milers de persones han arribat els últims dies, amb pertinences als braços i arrossegant els seus fills, des que la setmana passada els israelians van llançar un dels assalts més importants de la guerra sobre la veïna Khan Yunis, la principal ciutat del sud.

Literalment, els palestins només tenen l'opció d'esperar l'embat dels blindats, que és tant com esperar una mort segura, o bé intentar superar els murs de la frontera amb Egipte, que pot ser una mort probable. L'agreujament d'un desastre humanitari sense precedents està garantit, entre altres raons perquè la majoria de la població de Gaza és a Rafah.

Les Nacions Unides diuen que els sanitaris i els serveis d'emergència ja no poden arribar als malalts i als ferits caiguts al camp de batalla de Khan Yunis, i la perspectiva que el combat arribi a Rafah és gairebé impensable. "Rafah és una olla de pressió i tenim por del que vindrà després", ha dit Jens Laerke, de l'Oficina de Coordinació d'Assumptes Humanitaris de les Nacions Unides, en una conferència de premsa des de Ginebra.

Sancions als colons

D'altra banda, els Estats Units endureixen la posició respecte als colons israelians a Cisjordània. Aquest dijous a la nit, Joe Biden va firmar una ordre que imposava sancions a quatre colons pels seus repetits atacs contra palestins a la zona. La mesura tindrà conseqüències financeres i en els visats: d'una banda, els colons no podran viatjar als EUA i, de l'altra, se'ls bloquejarà l'accés a tots els béns i actius que tinguin al país nord-americà. També se'ls prohibirà enviar o rebre diners procedents dels Estats Units. Aquestes són les mesures més dures que ha imposat el govern de Biden des de l'escalada del 7 d'octubre i evidencien el descontentament de l'administració amb les últimes decisions d'Israel.

"Les accions d'avui busquen promoure la pau i la seguretat, tant per als israelians com per als palestins", va assegurar en un comunicat l'assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan. L'ordre també té per objectiu "castigar les persones que han perpetrat violència" i les que "han participat en repetits actes d'intimidació i destrucció de propietats, cosa que ha portat al desplaçament forçat de comunitats palestines".

No són les primeres sancions que l'administració de Biden aplica als colons de la zona. Al mes de desembre ja se'n van aprovar de menys estrictes en el visat de colons israelians. Aquest enduriment de la posició, en part, arriba també pel descontentament de molts votants demòcrates, especialment joves i àrabs, en un any d'eleccions. La Casa Blanca va explicar que Biden havia comunicat al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, les sancions i que l'havia avisat que en les pròximes setmanes n'hi podria haver més.

Els colons afectats per les mesures són David Chai Chasdai, Einan Tanjil, Shalom Zicherman i Yinon Levi. Des de l'escalada del conflicte el 7 d'octubre, han mort 370 palestins a Cisjordània, 94 d'ells nens.