Biden força Israel a permetre l'entrada d'ajuda humanitària per Egipte

BarcelonaLa massacre a l'hospital Al-Ahli de Gaza poques hores abans que Joe Biden embarqués a l'Air Force One per anar a Tel-Aviv va fer trontollar el viatge diplomàtic del president dels Estats Units al Pròxim Orient. La trobada a quatre a Jordània, amb el rei d'aquest país i els líders d'Egipte i de l'Autoritat Palestina, es va cancel·lar, i això va fer témer que Biden decidís quedar-se a Washington, enmig d'una allau de protestes multitudinàries i crítiques internacionals contra Israel, que l'assenyalaven com a responsable de l'atac.

El mandatari nord-americà, però, no ha deixat Benjamin Netanyahu a l'estacada. Ben al contrari, ha mantingut el viatge a Tel-Aviv i ha reafirmat el suport inqüestionable al seu gran aliat. "Vull que sapigueu que no esteu sols", ha subratllat en una compareixença –sense preguntes dels periodistes– després de la reunió amb el primer ministre israelià.

En un discurs en què ha comparat l'atac de Hamàs del 7 d'octubre amb els atemptats de l'11-S a Nova York –"Multiplicat per 15", ha dit–, Biden ha fet èmfasi en el patiment dels familiars i amics de les víctimes israelianes i dels prop de 200 ostatges que encara són en mans dels terroristes, i que ha subratllat que són la seva "principal prioritat". Ha assegurat que entén, com "molts americans", les "ferides profundes" que ha deixat l'atac entre els israelians, però els ha instat a "no ser consumits per la ira".

"La gran majoria de palestins no són Hamàs", ha remarcat, i ha admès que "els palestins també estan patint molt". Segons ha anunciat primer Biden i després ha confirmat el govern hebreu en un comunicat, Israel ha accedit a permetre l'entrada d'ajuda humanitària a la franja de Gaza a través de la frontera amb Egipte. "Arran de la demanda del president Biden, Israel no impedirà els subministraments humanitaris des d'Egipte, sempre que només siguin aliments, aigua i medicaments per a la població civil". És a dir, no permetran l'entrada de combustible. A més, Israel continuarà bloquejant l'ajuda pel costat de la frontera d'Israel, almenys fins que no s'alliberin els ostatges. També avisen que qualsevol ajuda que arribi a Hamàs serà interceptada.

Ja des de l'Air Force One, Biden ha detallat que el president egipci, Abdel Fattah al-Sissi, ha acceptat obrir el pas de Rafah, fronterer amb Gaza, per permetre l'entrada d'uns 20 camions plens d'ajuda humanitària per a la Franja. Ha afegit que els dos líders, que han parlat per telèfon, han acordat treballar estretament per fomentar una resposta "urgent i sòlida" a la crida humanitària de les Nacions Unides.

Les ONG a la zona han llançat l'enèsim crit d'alarma. "Aviat tindrem un desastre sanitari a Gaza si no aconseguim que els subministraments humanitaris arribin a les persones que més ho necessiten", ha dit la portaveu de l'agència de l'ONU per als refugiats palestins (UNRWA), Juliette Touma. El Comitè Internacional de la Creu Roja ha indicat que ha mobilitzat un comboi de 60 tones d'ajuda mèdica i humanitària, que està a punt per entrar a la Franja. "Necessitem desesperadament accés per ajudar els ferits i els malalts", ha dit.

Fins ara les autoritats palestines han reportat 3.478 morts i 12.000 ferits en onze dies de guerra. A causa de l'explosió d'ahir a l'hospital de Gaza s'han confirmat 471 morts i 314 ferits.

Biden avala la versió d'Israel

La mostra de suport més clara que Netanyahu ha rebut de Biden ha sigut l'aval a la versió d'Israel sobre l'explosió a l'hospital de Gaza, és a dir, que va ser provocat per un coet llançat per la Jihad Islàmica palestina i no pas un bombardeig israelià. El portaveu de les forces de defensa d'Israel (FDI), Daniel Hagari, ha indicat en una roda de premsa que no hi ha cap evidència que demostri que l'hospital rebés un impacte directe, contràriament al que les mateixes FDI havien dit inicialment. Ha insistit que no hi ha danys estructurals en els edificis del voltant ni cràters compatibles amb un atac aeri d'Israel.

Les afirmacions de les FDI contrasten amb el relat dels testimonis dels fets sobre el terreny. El doctor Ghassan Abu Sittah, de Metges Sense Fronteres, va afirmar ahir a la nit: "Estàvem operant a l'hospital, hi va haver una forta explosió i el sostre va caure sobre el quiròfan". L'Església episcopal de Jerusalem, que gestiona l'Hospital Al-Ahli, a més, ha denunciat que el centre havia patit un tret d'advertència israelià dissabte. "Ens va aterrir que un míssil israelià impactés contra l'hospital dissabte com a advertència", ha dit un capellà a la BBC.

Per sostenir la seva teoria, el portaveu de l'exèrcit israelià ha difós vídeos on s'analitza la destrucció de la zona i un àudio de suposats membres de Hamàs en què arriben a la conclusió que la destrucció havia estat provocada per un míssil palestí. "És el primer cop que veiem un míssil com aquest caient", diu a la gravació un dels presumptes militants. "Per això estan dient que pertany a la Jihad Islàmica palestina", respon l'altre. "És nostre?", pregunta el primer. "Això sembla", li respon el segon. Aquesta gravació tampoc té verificació independent.

La Casa Blanca també ha fet referència a imatges aèries i intercepcions de comunicacions per afirmar que la intel·ligència dels Estats Units demostraria que Israel no és responsable de l'atac a l'hospital. "Mentre continuem recollint informació, la nostra avaluació, basada en anàlisis d'imatges aèries, intercepcions i informació de codi obert, és que Israel no és responsable de l'explosió", ha afirmat a X la portaveu del Consell de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Adrienne Watson.

Mentrestant, l'exèrcit israelià continua acumulant tropes i material militar a la frontera amb la Franja, preparant-se per a una suposada invasió terrestre. Segons informa Al-Jazeera, milers de soldats continuen dirigint-se al sud d'Israel, tot i que indiquen que cada cop és més difícil acostar-se a Gaza perquè les forces armades han ampliat la zona d'exclusió. La majoria de localitats d'aquesta àrea s'han evacuat. A Sderot, per exemple, només queden uns quants milers de veïns, mentre que abans que comencés la guerra hi vivien 30.000 persones.