La invitació de la Casa Blanca al ministre Benny Gantz, membre del gabinet de guerra d'Israel, suggereix que la paciència de Joe Biden amb el primer ministre Benjamin Netanyahu s'està esgotant. Però il·lustra també la impotència i el poc marge de maniobra que té el president dels Estats Units amb relació a Israel cinc mesos després de l'inici de la guerra de Gaza.
Biden voldria acabar un conflicte que s'allarga perillosament mentre s'aproximen les eleccions nord-americanes del novembre, i que pot tenir un paper important si no decisiu en el segon enfrontament amb Donald Trump. El resultat de les eleccions tindrà una gran transcendència per a la política exterior de Washington i molt probablement per a la política amb Israel.
Trump va dir dimarts que la guerra de Gaza no hauria esclatat si el president hagués estat ell. Durant el seu mandat va fomentar la política més proisraeliana de la història i fins i tot avui es pot visitar un assentament jueu que Netanyahu va batejar amb el nom del seu aliat, que, entre altres coses, va traslladar l'ambaixada nord-americana de Tel-Aviv a Jerusalem.
En aquest context no pot estranyar que la invitació hagi provocat urticària a Netanyahu, malgrat que Gantz només es va reunir amb la vicepresidenta Kamala Harris i amb el conseller per a la Seguretat Nacional, Jake Sullivan, a més del líder de la majoria demòcrata al Senat dels Estats Units, Chuck Schumer. És a dir que el president va preferir amagar la mà després d'haver tirat la pedra contra la teulada de Netanyahu.
Tan bon punt es va conèixer el viatge de Gantz, l'oficina de Netanyahu va comentar que a Israel només hi ha un primer ministre i va donar instruccions a l'ambaixada a Washington perquè no donés cobertura oficial a un viatge que s'ha fet per iniciativa del ministre però sense el consentiment de Netanyahu. No només sense el seu consentiment, sinó també en contra de la seva voluntat.
En realitat el viatge és un gest, l'escenificació d'una gran impotència. No tindrà cap mena de repercussió més enllà de fer una mica de mal a les relacions entre el president Biden i el primer ministre Netanyahu. El diari Haaretz ha publicat una vinyeta en la qual es veuen asseguts Kamala Harris i Gantz i aquest li diu que a sobre de la taula hi té una antiguitat molt maca, donant a entendre que tots dos no tenen gaires coses de què parlar, ja que Gantz no té cap mena de poder.
Gantz va acceptar immediatament l'entrada al gabinet per responsabilitat d'estat, però la seva situació no és especialment decisiva. Va fer una carrera militar impecable que va acabar com a cap de l'estat major de l'exèrcit, però és un polític que no ha demostrat tenir carisma de líder, com sí que en té Netanyahu, i això condiciona el seu futur.
Més suport popular que Netanyahu
Algunes enquestes que s'han publicat en les últimes setmanes indiquen que Gantz té més suport popular que Netanyahu, i que l'oposició podria assolir una majoria confortable si hi hagués eleccions ara. Tot i això, no sembla plausible que Netanyahu vulgui convocar eleccions en les circumstàncies actuals. El primer ministre ha recordat que encara queden tres anys de legislatura.
Amb aquests paràmetres es veu que la invitació a la Casa Blanca només és un gest que voldria implicar moltes coses, però que no les implica perquè a Israel només hi ha un primer ministre i Gantz no ho és. Seria un candidat a considerar si hi hagués eleccions ara, però és dubtós que Netanyahu les convoqui amb uns sondejos que li són tan contraris.
La coalició que sosté Netanyahu és sòlida i robusta, i no ha donat senyals d'enfonsar-se en els cinc mesos de guerra. Tots els membres de la coalició guanyen més amb Netanyahu com a primer ministre que amb Gantz, de manera que els 64 diputats que suporten Netanyahu no tenen gens d'interès que caigui. És per això que a la coalició no s'ha vist cap fissura.
Això també ho veu la Casa Blanca. Per tant, la invitació només pot interpretar-se com un gest que mostra el descontentament de Biden amb la manera com Netanyahu està conduint la guerra i amb la falta de sintonia entre les dues administracions, i poca cosa més. Biden no té capacitat per anar més enllà d'un gest d'aquesta mena i no pot obligar Netanyahu a canviar la seva política a la guerra de Gaza.
