Biden amenaça Israel: no enviarà més armes si inicia una invasió total a Rafah

Washington / BarcelonaDesprés d'enviar un avís a Israel aturant l'enviament de 3.500 bombes, el president Joe Biden ha estat clar i directe: Washington deixarà de subministrar armes a Tel-Aviv si l'exèrcit israelià inicia una invasió total sobre Rafah. "He deixat clar que si entren a Rafah –encara no hi han entrat–, si hi entren, no els subministraré les armes que s'han utilitzat històricament a Rafah o a les ciutats per tractar amb aquest problema", ha dit Biden en una entrevista a la CNN aquest dijous a la matinada. És la primera vegada que el president s'expressa així sobre les operacions de l'exèrcit israelià a Gaza i representa un punt d'inflexió en les ja deteriorades relacions amb el seu homòleg israelià, Benjamin Netanyahu. Malgrat que l'atac de l'Iran havia obligat els Estats Units a tancar files amb Israel, la pressió de les protestes universitàries (i internes) contra la guerra de Gaza ha tornat a posar sobre la taula l'enviament d'armes nord-americanes.

En reiterades ocasions Biden ja havia fet saber a Netanyahu que efectuar una ofensiva sobre Rafah sense un pla per evacuar la població civil era una línia vermella. Així i tot, Netanyahu va decidir a principis de setmana enviar el seu exèrcit perquè ocupés el pas de Rafah, i va deixar la Franja completament incomunicada. Biden ha tornat a subratllar aquesta matinada la línia vermella per intentar que Israel no la traspassi: "Ho he deixat clar a Bibi [Netanyahu] i al gabinet de guerra: no tindran el nostre suport si ataquen els nuclis de població". A Rafah, ubicat al sud de la Franja, s'hi acumulen almenys 1,5 milions de persones, la majoria desplaçades pels bombardejos al nord de Gaza.

Ara s'ha de veure com entoma el gest Netanyahu: l'últim cop que Washington va amenaçar-lo que hi hauria conseqüències si no millorava la protecció dels civils, Israel va respondre anunciant l'obertura de noves vies d'ajuda humanitària. Encara que sembla que la força d'aquell avís ja s'ha diluït, després de veure com Israel ha actuat sobre Rafah sense el vistiplau dels nord-americans.

Les paraules de Biden eleven el to contra Israel i arriben en un moment en què la pressió, tant del carrer com interna, s'està fent difícil de suportar. La setmana passada Washington ja va aturar un enviament de 3.500 bombes a Israel quan es va saber que es preparava l'assalt sobre Rafah. El president va prendre la decisió quan va tenir clar que Netanyahu tirava pel dret. El paquet que va frenar la Casa Blanca consta de 1.800 bombes de 900 quilos i 1.700 bombes de 220 quilos, segons va confirmar aquest dimecres el secretari d'estat de Defensa, Lloyd Austin. No queda clar si aquest enviament inclou també sistemes de guiatge de bombes fabricats per l'empresa estatunidenca Boeing. L'ús de bombes de 900 quilos sobre zones densament poblades està prohibit pel dret internacional i ja hi ha hagut investigacions que apunten el fet que Israel ja havia utilitzat bombes nord-americanes d'aquestes característiques per bombardejar la Franja.

Les bombes nord-americanes contra palestins

L'escrutini sobre les armes que envia la Casa Blanca a Israel, particularment les que l'exèrcit israelià podria utilitzar en la incursió terrestre al sud de Gaza, es produeix enmig de les crítiques de l'ala més progressista del partit demòcrata. Alguns congressistes ja han manifestat reiteradament la seva preocupació sobre si les armes nord-americanes s'estan utilitzant per atacar la població civil de la Franja. Durant l'entrevista amb la CNN Biden ha confirmat aquests temors i ha fet referència a les bombes de 900 quilos: "Hi ha civils que han mort a Gaza a conseqüència d'aquestes bombes i d'altres maneres com s'ataca les zones poblades". Aquestes paraules impliquen un clar reconeixement de la complicitat dels Estats Units en el conflicte.

Paral·lelament a la congelació de l'enviament d'aquest paquet d'armes, l'administració Biden també està treballant per enllestir un informe que s'ha de portar al Congrés aquesta setmana sobre si Israel ha violat el dret internacional humanitari durant la guerra de Gaza i si ha frenat l'enviament d'ajuda humanitària als palestins. La conclusió d'aquest document podria ser determinant en les relacions amb Israel. El portaveu de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, John Kirby, va dir aquest dilluns que els Estats Units podrien canviar la seva posició respecte al seu soci si no veuen millores en la situació humanitària de la població civil.

Queda el dubte de si frenar l'enviament d'armes per atacar Rafah realment serà una mesura de pressió efectiva sobre Israel o si simplement es quedarà en un gest de cara a la comunitat internacional i als crítics de casa. Un funcionari nord-americà assegurava al Washington Post que l'exèrcit israelià té prou armes (subministrades tant pels Estats Units com per altres socis) per poder dur a terme l'atac sobre Rafah si decideix tirar pel dret malgrat l'oposició de Washington.

En canvi, segons Shir Hever, analista sobre seguretat i defensa del moviment de Boicot Desinversions i Sancions, la intensitat dels bombardejos a Gaza fa que Israel necessiti reomplir els seus arsenals cada tres dies, de manera que la dependència dels subministraments estatunidencs és crítica. Hever recorda que la resolució del gener del Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU ja va establir la prohibició de subministrar armes a Israel per la plausibilitat que estigui cometent un genocidi a Gaza: "Els advocats del govern ja han advertit Biden que els enviaments d'armes eren il·legals, i les protestes a les universitats que continuen creixent ho han posat sobre la taula", afegeix l'expert. Hever destaca que "els retards no sembla que estiguin afectant la política d'Israel: només són paraules de cara a la galeria perquè Biden pugui dir que està pressionant Israel. Si volgués, podria haver aturat ja el genocidi".

Les manifestacions propalestines no han fet més que revifar les crítiques contra Biden per la complicitat dels Estats Units en la guerra de Gaza. L'augment de la repressió policial contra les protestes als campus universitaris arreu del país també està minant la popularitat del president. No és fàcil mantenir el pols quan fins i tot el raper Macklemore fa un himne per a les manifestacions i diu que no votarà per tu el 5 de novembre. A les eleccions del 2020 els joves van ser clau perquè Biden guanyés i cada cop semblen més allunyats del candidat demòcrata. Així i tot, Biden ja va insistir durant una compareixença passada que la pressió de les mobilitzacions no canviaria la seva posició sobre el Pròxim Orient.

Suport "ferri" a Israel

Un altre alt càrrec ha explicat al Washington Post que la retenció de les armes era una manera de pressionar Netanyahu per aturar l'ofensiva sobre Rafah, però no s'ha confirmat si els enviaments d'altres tipus d'armament continuen o si l'aturada és més general. Després de l'assalt a Rafah, el discurs públic de Washington no ha canviat: la portaveu de la Casa Blanca, Karine Jean-Pierre, ha reiterat que el compromís amb la seguretat d'Israel és "ferri". El Pentàgon va negar dilluns que s'hagués pres la decisió política d'aturar el subministrament d'armes a Israel, l'aliat més proper als Estats Units al Pròxim Orient.

Tot i que Biden ha anat molt més enllà que qualsevol avís anterior, les paraules que ha enviat a Netanyahu estan calculades mil·limètricament. Durant l'entrevista de la CNN el president ha reiterat que seguiran compromesos amb la defensa del seu soci malgrat la mala maror: “No ens allunyarem de la seguretat d'Israel. Estem allunyant-nos de la capacitat d'Israel de lliurar la guerra en aquestes àrees”. Quan el president fa referència a les armes defensives, també fa referència a la Cúpula de Ferro i la capacitat d'Israel “per respondre als atacs que van sorgir recentment a l'Orient Mitjà”.