"Vam sentir tres detonacions i el brunzit dels avions", crònica des del centre de Beirut
Els supervivents de l'atac aeri més mortífer al centre de la capital libanesa en un any de guerra lamenten que ja no hi ha cap lloc segur al país
BeirutDesprés d'una llarga nit sense dormir, amb els nervis destrossats i el cor oprimit pel dolor i la por, els veïns del barri de Basta, al cor de Beirut, han continuat aquest divendres al matí amb l'àrdua tasca de remoure runes: vidres, fragments de parets i metalls trencats. Mentre alguns treballaven, altres observaven les tasques dels rescatadors als edificis ensorrats i la concentració de periodistes amb trípodes, micròfons i càmeres sobre muntanyes de runa.
Al llarg del carrer, hi ha una fila de cotxes destrossats, alguns amb la carrosseria enfonsada per l'impacte de les explosions o perquè els van caure a sobre fragments de finestres o trossos de formigó. Un dens núvol de pols cobreix l'escena de la massacre de dijous al vespre, en què van morir 22 persones i 120 més van resultar ferides. L'atac aeri, el més mortífer al centre de Beirut en més d'un any de guerra, va impactar dos edificis residencials en aquest barri xiïta, ple de desplaçats que fugien dels bombardejos israelians a altres parts del país.
La Fàtima, apartada en una cantonada per no interferir el pas de les excavadores, observa la devastació. Els seus ulls s'omplen de llàgrimes, envermellits per la pols i la tristesa. “El Líban és un país bonic. Per què, per què?”, exclama aquesta veïna. Casa seva ha quedat malmesa per les explosions. “Vam sentir tres detonacions i el brunzit dels avions. Els meus fills van començar a cridar i plorar. Teníem molta por”, relata una veïna de la Fàtima.
En un edifici del costat, greument afectat, Ahmad al-Khatib era dijous a la nit a l'apartament dels seus sogres. La seva dona, Marwa Hamdan, i la seva filla de dos anys i mig van resultar ferides. "De sobte, tot va començar a tremolar i va regnar la foscor", recorda l'Ahmad, de 42 anys, amb llàgrimes als ulls. Va treure la filla d'entre la runa d'una paret que va caure al dormitori. L'explosió va llançar la seva dona contra una paret, i un tros de metall la va colpejar al cap.
Els supervivents entren als edificis bombardejats per recollir les seves pertinences i traslladar-se a un altre lloc. Darrere d'una pila de runa, apareix Mohammad Husseini amb una maleta blava. “He agafat el que he pogut. La meva dona i els meus fills són a casa d'uns familiars a les muntanyes. Jo he vingut aquest matí i ara marxo també. No m'havia mai imaginat que estaríem en aquesta situació. Ja no està segur ningú”, lamenta el Mohamed mentre arrossega la seva maleta per treure-la del munt de runa.
L'objectiu dels atacs aeris simultanis, que també van colpejar un altre edifici al barri de Ras al-Naba, a pocs quilòmetres de Basta, era Wafiq Safa, un alt funcionari de la branca política de Hezbollah i enllaç entre el grup xiïta i el govern libanès. Safa va resultar greument ferit, segons un comunicat de l'organització, encara que no se sap si estava en algun dels edificis durant els bombardejos. En el passat, Safa havia participat en negociacions per a l'alliberament de soldats israelians segrestats als alts del Golan.
Tot i que la cadena de comandament de Hezbollah es va veure interrompuda després de l'assassinat de Hassan Nasrallah el 27 de setembre, l'organització ha reestructurat el seu centre de comandament i està preparada per enfrontar-se a les tropes israelianes que avancen des del sud del Líban. Els combatents continuen llançant coets i lluitant cos a cos en una guerra de guerrilles.
Un altre atac contra l'ONU
Israel ha desplegat en territori libanès quatre divisions de 1.000 soldats cadascuna, avançant des de diverses posicions al llarg dels 100 quilòmetres de frontera que separen els dos països. L'ofensiva israeliana amb tancs Merkava, que disparen foc d'artilleria en totes direccions, ha fet caure aquest divendres una altra torre de control a la caserna general de la Força Interina de les Nacions Unides (FINUL) a Ras Naqoura. Dos cascos blaus han quedat ferits. És el segon dia consecutiu que Israel ataca deliberadament la missió de pau de l'ONU. A més, una excavadora israeliana ha fet caure diversos dels murs en forma de T que l'ONU utilitza per protegir les seves bases frontereres, mentre els tancs avançaven cap a les seves posicions.
En altres atacs fronterers, tancs israelians han disparat foc d'artilleria a Kafra, al districte de Bint Jbeil, al sud del Líban, i han matat dos soldats de l'exèrcit libanès i n'han ferit tres més. L'atac s'ha dirigit contra un edifici situat a prop d'un control de l'exèrcit.
L'escalada sense precedents de l'ofensiva israeliana al Líban ha alertat la comunitat internacional. Aquest divendres, en una declaració conjunta, l'ONU ha demanat un “alto el foc immediat” per evitar “una catàstrofe a gran escala”.
Mentre els enderrocs es continuen acumulant, i el ressò de la destrucció ressona més enllà de les seves fronteres, els libanesos es pregunten quant temps més passarà abans que les paraules es converteixin en accions.