La batalla que decidirà el futur de Hamàs (i de Gaza)

L'avanç israelià al nord i al sud de Gaza s'està produint amb consistència, encara que d'una manera relativament lenta. La previsió és que les tropes continuïn progressant cap al sud en els pròxims dies i que al final conquistin la ciutat de Khan Yunis, la segona en importància de la Franja, on els soldats troben una forta resistència, així com a les localitats del nord que encara no han caigut completament.

L'estratègia militar de les milícies de Hamàs respon a la d'una organització militar de resistència urbana, més o menys improvisada. Però un cop caiguin Khan Yunis i les ciutats del nord, passarà a ser exclusivament de guerrilla, similar a la resistència que hi va haver fins a l'any 2005, quan el primer ministre israelià Ariel Sharon va ordenar l'evacuació de l'exèrcit i dels 8.000 colons jueus que vivien a la Franja.

Això serà així en el cas que Israel no forci l'expulsió d'una part considerable dels refugiats que s'aglomeren en un costat de la frontera amb Egipte. Cal dir que un cop s'acabin les eleccions en curs a Egipte, el president Abdel Fattah al-Sissi podria ser més receptiu davant la possibilitat d'acollir palestins, que és el que vol el primer ministre Benjamin Netanyahu i que ja han dit obertament diversos ministres israelians.

L'estratègia per a la postguerra de Hamàs, doncs, serà la guerrilla. Si Israel no aconsegueix deportar tota la població de la Franja, o la major part dels civils, serà molt difícil detectar qui és qui a l'enclavament palestí. De moment, l'ofensiva no ha pogut desmantellar les estructures paramilitars de la resistència de Hamàs, tot i que algunes veus de l'exèrcit indiquen que hi ha indicis que l'objectiu de Tel-Aviv de destruir Hamàs comença a donar els seus fruits. En aquest sentit, els combats a Khan Yunis seran determinants.

Les contingències estaran en funció de l'actitud que adopti Israel un cop s'acabi la guerra, particularment si les tropes continuen a la Franja l'endemà, el nombre de soldats que hi haurà i el marge de maniobra que tindrà el gruix de la població civil que avui està obligada a viure atapeïda en un terreny molt petit del sud.

El record del 2005

Fins al 2005 la guerrilla islamista actuava diàriament en diversos indrets de la Franja, del nord al sud, i ho feia d'una manera constant i determinant, fins al punt que les seves activitats van contribuir a la retirada dels militars i els civils israelians aquell any. A Israel li resultava difícil de pair el constant degoteig de soldats i colons que morien o resultaven ferits.

Abans del 2005, els guerrillers o milicians de les Brigades al-Qassam, el braç militar de Hamàs, van destruir més d'un tanc Merkavah, un blindat gran i potent què és l'orgull de la indústria militar israeliana, i contínuament assaltaven els soldats i els colons. El més natural és pensar que Israel intentarà per tots els mitjans que no es repeteixi la història.

El present de Khan Yunis, en joc aquests dies, decidirà el futur del conjunt de la Franja. Per a Hamàs, Khan Yunis ve a ser la ciutat que substitueix la de Gaza per fer-se forts i atrinxerar-se contra les tropes israelianes en una batalla urbana. El problema per als islamistes és que després de Khan Yunis no queda res: no tenen cap altra ciutat per substituir-la. Certament, hi ha ciutats com Rafah o Deir al-Balah, però són localitats que no tenen les característiques adequades per lliurar una guerra urbana com la que hem vist des de l'inici de l'ofensiva terrestre de Tel-Aviv contra l'enclavament palestí.