"Aznar també es mereix una sabatada per la invasió de l’Iraq"
L’home que va protagonitzar l’icònic moment amb George W. Bush fa balanç del 20è aniversari de la guerra
Bagdad"Aquella imatge em perseguirà tota la vida, però ho tornaria a fer. Era necessari que el món visualitzés el rebuig de tot un poble a l’ocupació nord-americana", explica a l'ARA Muntazer al-Zaidi, que el 2008 li va llançar una sabata al llavors president dels Estats Units, George W. Bush. El periodista va poder executar un dels pitjors insults en el món àrab després d’haver-ho concebut tres anys abans. "El 2005 vaig tenir la idea i, fins i tot, vaig preparar un vídeo com a testament perquè ni l’Iran ni Al-Qaida s’apropiessin de la meva figura", recorda Al-Zaidi, que en aquell moment treballava per a la televisió Al-Baghdadia.
El reporter, que ara té 44 anys, va seguir el mandatari dels EUA durant totes les seves rodes de premsa en territori iraquià fins que el desembre del 2008 va poder executar l’acció. "Bush va dir que el poble iraquià rebria els soldats nord-americans amb flors i calia demostrar-li que s’equivocava". Tot i ser detingut immediatament, pocs minuts després el seu testament ja tenia milers de reproduccions a la xarxa. "Vaig passar nou mesos a la presó sota tota mena de tortures", assegura Al-Zaidi mentre mostra l’informe mèdic de lesions d’aquell moment a la pantalla del telèfon mòbil.
"Aznar també mereix una sabatada per la invasió de l’Iraq. Sobretot quan bona part de la societat espanyola s’hi havia manifestat en contra", subratlla el periodista en relació amb el suport de José María Aznar i el primer ministre britànic d’aquell moment, Tony Blair, a la invasió militar liderada pels Estats Units per la suposada i mai demostrada presència d’armes de destrucció massiva.
La doble moral de la justícia internacional
Des del saló de casa seva, presidit per una bandera iraquiana, al barri meridional d'Al-Zafraniya, Muntazer al-Zaidi critica la doble moral de la justícia internacional ara que s’ha emès una ordre de detenció contra Vladímir Putin. "No estic en contra que el president rus pagui pels seus crims de guerra, però ¿on ha estat tots aquests anys el Tribunal Penal Internacional mentre morien centenars de milers d’iraquians a causa de l’ocupació?", es pregunta.
El periodista iraquià denuncia que durant aquests vint anys cap iraquià ha estat interrogat com a testimoni per les massacres patides, i es pregunta si “cal tenir ulls blaus perquè el món simpatitzi amb una causa”, en clara referència al suport internacional al poble ucraïnès davant la invasió russa.
En relació amb la situació actual de l’Iraq, Al-Zaidi apunta que “durant la dictadura de Saddam Hussein només tenien un home dolent, però ara són centenars”, en al·lusió als diputats, líders religiosos i tribals que porten les regnes del país. Crític amb la política desplegada per tots els presidents que han succeït en el càrrec George W. Bush i amb els 2.500 efectius militars dels Estats Units encara presents en territori iraquià, el periodista també qüestiona la forta interferència militar i política de l’Iran en els afers interns.
Heroi nacional per a milers d’iraquians, el reporter destaca, d’entre tots els regals rebuts, una fotografia situada al rebedor de casa seva on apareix amb una bandera iraquiana penjada sobre les espatlles que la població d’Abu Ghraib –lloc d’ubicació de la presó dels Estats Units on van practicar-se centenars de tortures– va enviar-li en senyal de gratitud.
Salt fallit a la política
Tot i que continua publicant articles d’opinió en alguns mitjans i produeix contingut d’anàlisi política per a les seves xarxes socials, Muntazer al-Zaidi explica que des de la seva sortida de la presó el 2009 cap mitjà de comunicació ha volgut contractar-lo. "Fins i tot els mitjans amb una visió contrària als EUA no em volen a la seva plantilla. Soc el seu heroi, però millor tenir-me lluny, perquè amb tants problemes existents l'última cosa que desitgen és provocar el malestar de la Casa Blanca", afirma.
En aquest context de veto mediàtic, Al-Zaidi va allunyar-se durant una temporada de l’Iraq per fer activisme a Europa i al Líban, on, fins i tot, va portar al teatre el seu llibre L’última salutació al president Bush. Després va tornar al país amb la intenció de fer el salt a la política per “acabar amb els lladres i corruptes” que saquejaven les arques públiques iraquianes. La seva candidatura a les eleccions del 2018 per aconseguir un lloc al Parlament va fracassar estrepitosament. "Tot i que en aquells comicis van robar vots i cremar paperetes, de cara al futur penso tornar a presentar-me amb una candidatura sòlida", destaca el periodista, que ara pren fortes mesures de seguretat després de diversos intents fallits per assassinar-lo.
"A causa del meu paper a les manifestacions del 2019, les milícies proiranianes van acusar-me de ser un col·laboracionista dels Estats Units. Això em va col·locar una diana i he estat objectiu de set atacs fallits", denuncia el periodista mentre dibuixa una petita rialla per remarcar la incredulitat de l’acusació.
"Sol no puc canviar les coses, necessito sumar suports. Mozart passaria inadvertit en una societat sorda, així com Dalí en una societat cega. Necessitem que el jovent iraquià vagi obrint la ment a poc a poc per poder provocar grans canvis", conclou l’home que va desafiar el mandatari més poderós del planeta.