Avis, joves i criatures: què sabem dels ostatges israelians segrestats per Hamàs

Els islamistes diuen que mantenen retingudes entre 200 i 250 persones que volen intercanviar per 6.000 presos palestins

Una casa del quibutz de Kfar Aza, destrossada per la barbàrie dels islamistes de Hamàs.
17/10/2023
5 min

LondresLa guerra psicològica de Hamàs sobre la sort dels ostatges capturats durant l'atac del 7 d'octubre continua. A darrera hora del dilluns, l'organització islamista va publicar el que sembla un primer vídeo d'una de les presoneres, identificada pel diari The Jerusalem Post com Mia Shem, de 21 anys, de la localitat de Soham, al centre d'Israel, que va ser segrestada quan sortia de la festa electrònica. La família, amb què va contactar, ho ha corroborat. La noia, prou intimidada, que a l'inici del minutatge mira a la seva esquerra, potser per buscar l'aprovació del carceller a les seves paraules, assegura que els seus captors la tracten bé. Al principi de l'enregistrament, es veu com rep cures al braç dret, on té una ferida. Una anàlisi de The New York Times suggereix que la gravació es va fer fa sis dies.

Poc abans de fer públic aquest missatge, el portaveu de Hamàs, Khaled Meshaal, va difondre un altre vídeo en què proposa intercanviar els 200 o 250 ostatges en mans de l'organització –les xifres que va donar Meshaal no són precises– pels 6.000 presoners palestins que hi ha en presons d'Israel. Dilluns l'exèrcit israelià va donar la xifra de 199 ostatges.

El dirigent de l'organització assegurava en el vídeo que Hamàs té com a "convidats" nacionals no israelians, que seran posats en llibertat quan les circumstàncies ho permetin. Segons Israel, entre els segrestats hi ha persones de 30 nacionalitats.

La xifra d'ostatges en mans dels islamistes ha anat creixent a mesura que passaven els dies. Si immediatament després de l'assalt terrorista, Tel-Aviv deia que n'hi havia al voltant del centenar; dimarts ja van passar a 126, i el darrer cap de setmana, 155. La dada ja s'acosta a la facilitada per Hamàs. D'aquests, però, l'organització havia assegurat que 22 han mort fruit dels bombardejos israelians sobre la franja de Gaza. Els islamistes no n'han presentat cap prova.

Es creu que el més jove de tots els ostatges és un nen de nou mesos, Baby Kfir, que ha desaparegut juntament amb el seu germà Ariel, de 4 anys. Formen part d'una família de tres generacions. El passat 12 d'octubre, a Londres, en una roda de premsa, es van difondre les duríssimes imatges en què es veia el moment en què els assaltants assetjaven la seva mare, Shiri Silberman-Bibas, de 30 anys, que demanava inútilment pietat als terroristes. Durant l'atac, Silberman-Bibas, el seu marit, Yarden, i les dues criatures van córrer cap a una habitació de seguretat, armats només amb una pistola. Els combatents van destrossar-ne la porta. La mare, mestra d'escola primària, va enviar un missatge telefònic als seus familiars dient: "Us estimo a tots!" Els seus pares, Yossi i Margit Silberman, també es troben desapareguts. La família vivia al quibuts de Nir Ozun, al sud del país, molt proper a la frontera de Gaza. L'exèrcit israelià creu que unes 80 persones podrien haver estat capturades en aquesta localitat.

Un espanyol entre els desapareguts

El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va explicar dos dies després de l'atac de Hamàs que hi havia, entre els "afectats", almenys dos ciutadans espanyols. Ivan Illarramendi, un ciutadà de Zarautz (Guipúscoa), i Maya Villalobo, una jove hispanoisraeliana de 19 anys, que feia el servei militar, i que finalment va ser identificada entre els morts. Illarramendi, doncs, podria continuar segrestat. Com la resta de desapareguts en l'atac, una esperança a la qual s'aferren els familiars. La confusió és molt gran encara: segons l'institut de medicina forense israelià encara hi ha 350 víctimes de l'atac sense identificar.

Un moment de la manifestació dels familiars del segrestats, ahir a Tel-Aviv.

Ahir diumenge, per exemple, als carrers de Tel-Aviv, davant de les oficines centrals de les IDF, familiars dels desapareguts expressaven aquest sentiment, segons les imatges que retransmetia Al-Jazeera: "Mentre no els identifiquem entre els morts, hem de pensar que estan en mans de Hamàs", deien alguns dels preguntats pels periodistes de la cadena. La manifestació va permetre mostrar també un ambient d'indignació creixent. Els presents van cantar "Bibi [Benjamin Netanyahu], a la presó". I és que el primer ministre israelià és vist com un dels principals responsables de la massacre comesa per Hamàs en tant que va a compte del fracàs estrepitós dels serveis d'intel·ligència i de seguretat.

Entre els estrangers, potser l'ostatge més tristament famosa és Shani Louk, una turista d'Alemanya de 22 anys que assistia al festival Supernova, a cinc quilòmetres de la tanca fronterera de Gaza, quan va ser segrestada. La seva mare, Ricarda, assegurava dies després, a la premsa alemanya, haver vist un vídeo en què la va reconèixer per un tatuatge a la cama. Després va afirmar que tenia informació que Shani estava en estat crític, a Gaza, amb una ferida al cap.

Altres joves es troben entre els ostatges, la majoria capturats quan els terroristes van entrar en el recinte del festival de música Supernova, que tenia lloc a cinc quilòmetres de la Franja. Fins ara, que se n'hagi assegurat la identitat, hi ha, entre altres, Celine Ben David Nagar, de 32 anys. Es dirigia al festival quan va començar l'atac de Hamàs. Es va veure obligada a amagar-se en un refugi, posteriorment atacat amb granades. El seu marit, Ido, ha afirmat a la BBC que un supervivent li va dir que la Celine no havia estat assassinada. En la mateixa situació es trobaria Almog Meir Jan, de 21 anys. Ell i un amic van arribar al cotxe, però només van aconseguir conduir una curta distància abans de ser obligats a aturar-se i baixar. La família d'Almog assegura haver-lo vist en un vídeo publicat pels segrestadors. De l'amic no n'hi ha notícies.

La geolocalització del mòbil, clau

Inbar Heiman, un estudiant de 21 anys, va ser vist per dos joves israelians quan se l'emportaven del festival amb una motocicleta. Hamàs ha publicat un vídeo de l'acció terrorista en què es veu Inbar molt breument. Hersh Goldberg-Polin, de 23 anys, de Califòrnia, també va ser vist per testimonis presencials en un camió de milicians de Hamàs, deia la setmana passada la família al diari Los Angeles Times, greument ferit i inconscient. La darrera dada de geolocalització que mostra el seu telèfon mòbil és que es trobava a la frontera amb Gaza. Maya Regev, de 21 anys, i el seu germà Itay, de 18, d'Herzliya, estan també en mans de Hamàs, en aquest cas segons ha confirmat l'exèrcit israelià a la seva família.

Hi ha ostatges de totes les edats. Channah Peri, de 79 anys, i el seu fill Nadav Popplewell, de 51, va ser fets presoners, assegura la filla de Channah, Ayelet Svatitzky. El relat que ha fet a mitjans locals és dramàtic. Estava parlant amb ells per telèfon quan els assaltants van irrompre a casa seva. Ha assegurat que li han enviat fotos dels segrestats, amb homes armats al fons.

Amiram Cooper, de 85 anys, i la seva dona Nurit, de 80, van ser trets de casa seva al quibuts Nir Oz, ha assegurat la seva nora, Noa, a la BBC. La família va parlar per última vegada amb ells el dissabte 7 d'octubre, al matí, mentre tenia lloc l'atac, va dir Noa. La parella es trobava a l'habitació segura de la casa. Com en el cas del jove Hersh Goldberg-Polin, la família ha aconseguit localitzar el senyal del seu telèfon a Gaza.

stats