La 'guerra' d'alt risc que s'intensifica a l'ombra de Gaza

El CaireDimecres a la matinada, avions de combat dels Estats Units van bombardejar dos centres de comandament d’una milícia iraquiana que té el suport de l'Iran, segons va informar el Pentàgon. Va ser el primer atac declarat d’aquest tipus en dos anys. L’atac, que no és clar quants morts va causar, es va produir com a resposta a un atac previ contra una base nord-americana a Síria. I, sobretot, a un altre atac amb míssils balístics contra una base aèria a l’oest de Bagdad que acull soldats nord-americans i que va causar almenys vuit ferits.

Tot i que ara per ara no ha anat a més, aquest ràpid intercanvi de cops ha estat el darrer d'una sèrie d’atacs creuats que s’estan produint cada vegada amb més freqüència a l’Orient Mitjà, en el marc d’una guerra de baixa intensitat entre l'Iran i els Estats Units a l’ombra de l’ofensiva militar d’Israel a Gaza. En les darreres setmanes, grups secundats per Teheran a Síria, l'Iraq i el Iemen han reprès i intensificat els atacs contra Israel i contra posicions dels EUA a la regió pel seu suport incondicional a Tel-Aviv, mentre que Washington ha ordenat un fort desplegament militar a la zona. Fins ara, l’escalada ha estat continguda, però es tem que un error de càlcul de qualsevol de les parts degeneri en un enfrontament més gran.

Entre mitjans d’octubre i mitjans de novembre, després de mesos sense que es produïssin operacions, el Pentàgon ha confirmat més de 60 atacs contra bases amb presència nord-americana repartides a parts gairebé iguals entre l'Iraq i Síria, la qual cosa equival a uns dos atacs diaris de mitjana. La majoria han estat interceptats a temps, però ja s’han comptabilitzat almenys una seixantena de ferits entre el personal dels Estats Units i un contractista del país va morir a l’octubre d’una aturada cardíaca durant una falsa alarma.

Des de l’inici de l’operació militar d’Israel a Gaza, els rebels houthis del Iemen també han llançat almenys set atacs contra el sud d’Israel –a més de 1.500 quilòmetres– amb avions no tripulats i míssils, tot i que no han causat danys importants ni es creu que tinguin prou capacitat. On els houthis han demostrat ser més efectius, en canvi, és al mar Roig, clau per al transport marítim i on aquesta setmana han segrestat un vaixell parcialment propietat d’un empresari israelià. També han destruït un dron nord-americà a la zona.

Reforçament militar com a dissuasió

Els Estats Units, al seu torn, han enviat a la regió en el darrer mes dos portaavions, inclòs el més gran del món, amb milers d’efectius a bord i acompanyats de diverses naus de guerra, entre les quals destructors i creuers, que ja han interceptat diversos míssils i avions no tripulats llançats des del Iemen. Washington també ha anunciat l’enviament d’un submarí, malgrat que solen operar en secret, i el desplegament de 1.200 soldats addicionals –per bé que cap d’ells a Israel– i de nous sistemes de defensa aèria.

Fins ara han confirmat, a més, tres rondes d’atacs a Síria i el d’aquesta setmana a l'Iraq, però la xifra real podria ser superior. Abans que Israel llancés l’operació militar a Gaza, els Estats Units comptaven amb uns 2.500 soldats a l’Iraq i 900 a Síria, sobretot com a part de la coalició contra l’Estat Islàmic.

Washington assegura que el reforçament de les capacitats militars a l’Orient Mitjà respon a diversos objectius, entre els quals hi ha dissuadir grups que reben suport de l'Iran d’obrir nous fronts més enllà de Gaza, blindar la seguretat d’Israel durant l’operació militar a la Franja i protegir les pròpies tropes i ciutadans. Teheran, per la seva banda, es creu que busca forçar un posicionament molt explícit de Washington a favor d’Israel i provocar una reacció desmesurada que mini encara més la seva legitimitat a la regió i ajudi a agitar l’opinió pública a favor d’expulsar-ne les seves tropes.

Por d'una nova espiral de violència

A mitjans d’aquest mes, una portaveu del Pentàgon, Sabrina Singh, va declarar que Washington està ara per ara satisfet amb els resultats de la seva política de dissuasió perquè ha evitat que “aquesta guerra s’estengui a un conflicte regional més ampli”. Però va reconèixer que, malgrat que el seu propòsit era aturar els atacs de grups secundats per l’Iran, no s’han acabat en cap moment.

Fins ara, els atacs d’aquesta constel·lació de grups a l'Iraq i a Síria contra interessos nord-americans han estat d’abast limitat i els cops dels Estats Units han estat mesurats, en un intent de minimitzar danys. Però les darreres setmanes els atacs de Washington estan sent cada cop més agosarats. I el principal temor és que algun atac de més envergadura, sobretot si causa víctimes mortals, pugui empènyer l’altra part a intensificar els atacs i crear una espiral de violència que acabi sent difícil de contenir.