Els Estats Units creen una aliança militar internacional per protegir els vaixells al mar Roig

El CaireL’increment en el nombre i sofisticació dels atacs del moviment houthi del Iemen contra vaixells mercants a l’estratègic mar Roig, una de les principals artèries comercials del món, en resposta a l’ofensiva militar d’Israel a Gaza, està fent que cada cop més empreses navilieres desviïn els seus vaixells al voltant d’Àfrica per evitar aquesta via, la qual cosa genera una preocupació creixent pels efectes sobre el comerç de mercaderies i energètic. El deteriorament de la situació de la seguretat a la zona també està multiplicant les crides a reforçar-hi el desplegament militar occidental, tot i el risc d’una escalada militar.

Líders del moviment houthi, que té el suport de l’Iran, han declarat des de mitjans de novembre que rastrejaran i atacaran tant vaixells mercants amb vincles amb Israel com naus d’altres nacionalitats que es dirigeixin a ports israelians mentre naveguin pel mar Roig fins que s'aturi l’agressió militar a Gaza i s’hi deixi de bloquejar l’accés d’ajuda humanitària.

Des d’aleshores, el grup ha fet més d’una desena d’atacs, que han inclòs des de l’ús de míssils i avions no tripulats fins a un assalt amb helicòpter a un vaixell que van segrestar i conduir cap a territori sota el seu control al Iemen. L’últim d’aquests episodis ha tingut lloc aquest dilluns, quan el grup va atacar amb drons un petrolier i un vaixell de càrrega.

Com a resposta, els Estats Units han anunciat la creació d'una coalició militar de deu països per "garantir la llibertat de navegació i reforçar la seguretat" al mar Roig, formada també per França, el Regne Unit, Bahrain, el Canadà, Itàlia, els Països Baixos, Noruega, les Seychelles i Espanya. La coalició operarà sota el nom d'Operació Guardià de la Prosperitat i sota el paraigua de les Forces Marítimes Combinades, una força naval internacional comandada pels Estats Units.

Espanya, en dubte

Tot i que Espanya està inclosa a la llista, aquest dimarts el ministeri de Defensa ha matisat que aquesta participació "està subjecta a decisions de la UE i l'OTAN". I la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha insistit en la roda de premsa posterior al consell de ministres que Espanya no participarà "de forma unilateral" en l'operació nord-americana.

Des de Bahrain, el secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, ha demanat que més països s'uneixin a aquesta nova aliança marítima. "Els atacs ja afecten l'economia mundial i continuaran amenaçant el transport marítim comercial si la comunitat internacional no s'uneix per abordar el problema de manera col·lectiva", ha dit en una reunió virtual amb altres ministres, caps de defensa i alts representants de 43 països, la UE i l'OTAN.

Amb tot, el grup iemenita ja ha avisat que continuarà atacant els vaixells. "La coalició formada pels Estats Units és per protegir Israel i militaritzar el mar sense cap justificació, i no impedirà que el Iemen continuï amb les seves operacions legítimes en suport a Gaza", ha afirmat el portaveu dels houthis, Mohamed Abdulsalam, a X.

Passos estratègics

L’estret de Bab el Mandeb, de menys de 30 quilòmetres d’ample en el punt més angost, connecta el golf d’Aden, a l’oceà Índic, amb el mar Roig, que a l’extrem oposat desemboca al canal de Suez per enllaçar amb el mar Mediterrani. Per aquesta transitada via va fluir durant la primera meitat del 2023 al voltant del 12% de tot el petroli comercialitzat per mar i entorn del 8% del comerç mundial de gas natural liquat, segons l’administració d’informació energètica dels Estats Units. Pel canal de Suez, situat a Egipte, hi passa al voltant del 10% de tot el comerç mundial, segons estima l’autoritat que gestiona la via.

Degut a l’augment d’atacs a la zona, diverses empreses navilieres han anunciat els últims dies que alguns dels seus vaixells evitaran el mar Roig, la qual cosa els obliga a circumnavegar l'Àfrica. Entre aquestes companyies hi ha la suïssa MSC, que és la naviliera de contenidors més gran del món, i altres gegants del sector com la danesa Maersk i l’alemanya Hapag-Lloyd. Alguns analistes apunten que les firmes que han anunciat desviaments controlen la meitat del mercat mundial de transport marítim de contenidors.

Altres empreses, com les gegants petrolieres BP i Frontline, han adoptat decisions similars, fet que va contribuir a la pujada de preus del petroli dilluns. I navilieres com la taiwanesa Evergreen han optat per deixar d’acceptar de forma temporal mercaderies d’Israel. Un altre efecte menor de l’augment dels atacs del moviment houthi estan sent les pujades en les primes de les assegurances dels vaixells que naveguen per la zona.

L’Autoritat del Canal de Suez, però, va afirmar dilluns que des de mitjans de novembre només hi ha hagut 55 vaixells que havien de creuar la via i s’han desviat en direcció al cap de Bona Esperança, mentre que més de 2.000 han creuat pel canal.

Reforç militar occidental

Des de l’inici de l’ofensiva israeliana a Gaza a principis d’octubre, Washington ja ha reforçat de forma substancial la seva presència militar al Pròxim Orient. I es tem que un desplegament encara més important contribueixi a una escalada militar amb l’Iran, que ja ha assegurat que respondria si es crea una nova missió militar a la regió.

Els houthis són una milícia que té el suport de l’Iran i que des del 2014 s’ha vist implicada en una guerra contra una coalició internacional liderada per l’Aràbia Saudita, que dona suport al govern reconegut per la comunitat internacional. Controlen gran part del nord del Iemen, inclosa la capital, Sanà, i gairebé tota la seva costa del mar Roig. I en els últims anys han esdevingut una força militar notable a la regió: compta amb desenes de milers de membres, capacitat naval –tot i que no vaixells de guerra– i un gran arsenal.

El vicealmirall de la Marina dels Estats Units, Brad Cooper, comandant de les Forces Marítimes Combinades, ha detallat aquest dimarts en una roda de premsa que els houthis han dut a terme "més de 100 atacs" amb drons i míssils balístics, dirigits contra deu vaixells mercants en què participaven més de 35 nacions.