L'Iraq suspèn relacions amb Suècia per les cremes de l'Alcorà

BarcelonaCentenars d'iraquians han assaltat i han calat foc a l'ambaixada de Suècia a Bagdad dijous a la matinada, en la protesta fins ara més violenta contra les crides a cremar l'Alcorà al país escandinau. Aquest dijous n'hi havia una altra de convocada, justament davant l'ambaixada iraquiana a Estocolm, que és el que ha provocat els aldarulls de matinada. Ha estat la gota que ha fet vessar el got i que ha posat en perill les relacions diplomàtiques i econòmiques entre els dos països.

Tot i que el govern iraquià ha condemnat l'atac a l'ambaixada, hores després ha anunciat el retorn del seu representant diplomàtic a Suècia i ha demanat a l'ambaixadora sueca que abandonés Bagdad. Abans ja havia amenaçat amb trencar les relacions diplomàtiques si es repetia "qualsevol incident que inclogui la crema de l'Alcorà en territori suec". Els dos convocants de la protesta a Estocolm –entre els quals hi ha un ciutadà d'origen iraquià que ja va cremar un Alcorà a finals de juny– finalment no han cremat el llibre sagrat, però sí que l'han trepitjat, igual que han fet amb una bandera iraquiana, segons mitjans locals. L'executiu de l'Iraq ha justificat l'expulsió del diplomàtic suec pels "repetits permisos del govern suec de cremar l'Alcorà sagrat, insultar les santedats islàmiques i cremar la bandera iraquiana".

El comunicat no dona detalls de com quedaran les relacions diplomàtiques entre els dos països. Però també hi ha conseqüències econòmiques. Segons el canal Al-Arabiya, el govern iraquià ha retirat el permís al gegant de les telecomunicacions Ericsson per operar al país i l'agència de notícies iraquiana afirma que el govern prohibirà els negocis amb qualsevol empresa sueca. El mercat del Pròxim Orient i l'Àfrica suposa per a Ericsson un 8% de les vendes mundials, segons el diari suec Dagens Nyheter.

A més, a l'Iraq hi treballen altres companyies sueques com els fabricants de camions Scania i Volvo, els grups d'enginyeria Sandvik i Atlas Copco i el fabricant d'electrodomèstics Electrolux. "És difícil calcular com afectarà les empreses sueques, però hi haurà un impacte negatiu", assegura a l'agència de notícies TT el president de la Cambra de Comerç Sueco-Iraquiana, Haider Ibrahim, que ha alertat del perill que altres països de majoria musulmana s'inspirin en la decisió de l'Iraq. "Pot fer que altres països se sentin forçats a fer el mateix", ha assenyalat.

Una provocació que fa mesos que dura

Les convocatòries per cremar el llibre sagrat de l'islam no són noves a Escandinàvia. Ja fa quatre anys que el fundador del partit polític danès Stram Kurs (Línia Dura), Rasmus Paludan, va començar les cremes a Dinamarca, amb la intenció de guanyar presència mediàtica abans de les eleccions. Aquest extremista islamòfob –que no ha obtingut mai representació parlamentària– protagonitza recurrentment aquestes provocacions, que defensa adduint la llibertat d'expressió. L'abril de l'any passat va fer una gira per diverses ciutats sueques per cremar el llibre sagrat de l'islam mentre llançava proclames contra els musulmans. Aquelles concentracions ja van acabar amb greus aldarulls entre manifestants indignats i la policia.

Però la qüestió va agafar volada internacional quan Paludan va calar foc a l'Alcorà prop de l'ambaixada de Turquia a Estocolm a finals de gener, en plenes negociacions per aconseguir el vistiplau d'Ankara a l'entrada de Suècia a l'OTAN. Des de llavors, diversos països de majoria musulmana han condemnat oficialment aquests actes i molts ciutadans han mostrat la indignació al carrer.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, havia assenyalat aquestes accions com un dels obstacles per permetre l'ingrés d'Estocolm a l'Aliança Atlàntica. Però la setmana passada, a la cimera de l'OTAN a Vílnius, finalment hi va aixecar el veto. Amb tot, Suècia encara no té l'entrada assegurada al 100% perquè la ratificació l'ha de fer el Parlament turc, que no preveu votar la qüestió fins després de les vacances d'estiu.

Autorització judicial

Durant la primavera, la policia sueca va prohibir diverses convocatòries, però a finals de juny un tribunal va declarar que prevalia la llibertat d'expressió i que no es podien prohibir. Llavors ja hi va haver aldarulls a l'ambaixada de Suècia a la capital iraquiana arran d'una nova crema de l'Alcorà davant una mesquita a la capital sueca. Després d'això, països com el Marroc, Kuwait, els Emirats Àrabs Units, l'Aràbia Saudita i l'Iraq van cridar a consultes els ambaixadors suecs per expressar la seva queixa. L'Organització de Cooperació Islàmica –amb seu a l'Aràbia Saudita i formada per 57 estats– va fer una crida a "prendre mesures unificades i col·lectives" per evitar que es repetissin aquests incidents.

Fins i tot el papa Francesc va condemnar la crema de l'Alcorà i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va celebrar una reunió d'emergència per tractar la qüestió i emetre un comunicat en què descriu aquests actes com una clara provocació. El govern suec va considerar-los una "expressió de racisme i xenofòbia" i va afirmar que estava considerant modificar la llei per permetre a la policia aturar-los, argumentant que posen en perill la seguretat del país.

El clergue Muqtada al-Sadr, líder de les protestes

Alguns dels manifestants que aquest dijous han atacat l'ambaixada sueca a Bagdad duien pancartes amb la foto del clergue xiïta Muqtada al-Sadr, que ha fet la crida a protestar, segons publicacions a Telegram de grups vinculats a aquest influent clergue. Fill d'un aiatol·là assassinat per Saddam Hussein, Al-Sadr es va convertir en el símbol de la resistència davant la invasió dels Estats Units i té centenars de milers de seguidors.

Els manifestants han escalat els murs que protegeixen l'edifici, hi han entrat i hi han causat destrosses, com mostren fotos i vídeos difosos a les xarxes socials. El ministeri d'Exteriors de Suècia ha condemnat l'atac i l'ha qualificat de "totalment inacceptable". També ha criticat les forces de seguretat iraquianes per no haver-la protegit.

Els últims anys, Al-Sadr ha aconseguit mobilitzar grans multituds als carrers de l'Iraq. El 2019, els seus seguidors es van unir a les protestes anticorrupció que van acabar enderrocant el govern i el 2022 van assaltar el palau presidencial i el del govern a Bagdad. El mes passat ja va cridar a protestar contra Suècia i va reclamar l'expulsió de l'ambaixador suec, després que un ciutadà iraquià cremés una còpia de l'Alcorà a Estocolm. És el mateix que aquest dijous pretenia repetir l'acció.