Assalt al Parlament de l'Iraq, sense govern 300 dies després de les eleccions

El CaireEn una nova mostra de la greu crisi política que travessa l’Iraq, milers de simpatitzants del poderós clergue xiïta Muqtada al-Sadr van assaltar dimecres a la tarda el Parlament del país, que es troba dins de l'anomenada Green Zone, una àrea fortificada del centre de la capital Bagdad on també hi ha totes les ambaixades, per protestar contra la nominació com a primer ministre d’un candidat proposat per un bloc rival. L'edifici aleshores estava buit.

L’exhibició de força va coincidir, a més, amb la jornada en què l’Iraq batia un nou rècord de paràlisi postelectoral, provocada, bàsicament, per les desavinences entre formacions xiïtes i kurdes. L’elecció d’un president i la formació de govern sol ser un procés que s’allarga mesos al país a causa d'un repartiment de poder que segueix divisions sectàries i segons el qual el primer ministre serà xiïta; el president, kurd, i el president del Parlament, sunnita. Però les creixents divisions internes entre blocs fan que cada cop sigui més difícil completar l’esquema, i avui l’Iraq s'acosta ja als 300 dies sense cap d’estat ni tampoc executiu.

En els últims comicis, celebrats a l’octubre, la formació de Sadr va aconseguir el nombre més elevat d’escons al Parlament, però es va quedar lluny d’una majoria que li permetés formar govern sense els seus principals rivals xiïtes, molts dels quals estan fortament alineats amb l'Iran. Davant la impossibilitat de constituir un executiu, Sadr va manar al juny a tots els diputats del seu bloc que dimitissin, un moviment que ha acabat convertint el bloc afí a Teheran en el més fort de l’hemicicle. Tot i això, el clergue ja va alertar que si intentaven nomenar un candidat que desaprova mobilitzaria els seus lleials seguidors.

Dit i fet. L’assalt d'aquest dimecres al Parlament va ser una demostració de força en aquesta direcció, i de fet no va ser fins que el mateix Sadr va enviar un missatge als manifestants indicant-los que marxessin que, finalment, aquests es van retirar. En un escrit a Twitter, el clergue va afirmar que el missatge dels congregats havia arribat i que ja havien “aterrit els corruptes”. Llavors els va manar que resessin i que tornessin a casa sans i estalvis.

A causa de l'atzucac en què es troba l’Iraq des de les eleccions de l’any passat, que van estar marcades per una apatia generalitzada i el record amarg d’una onada de protestes que va esclatar l’octubre del 2019 com una esmena a la totalitat del funcionament del país, el primer ministre sortint, Mustafa al-Kadhimi, encara continua dirigint el país en funcions i ja no es descarta que mantingui el càrrec fins a uns nous comicis. La paràlisi té lloc, a més, en un punt especialment delicat, ja que ha impedit que l’Iraq aprovi pressupostos per a aquest 2022, la qual cosa està exacerbant una greu crisi econòmica fins i tot quan el país està obtenint uns ingressos rècord gràcies a la venda de petroli.