Com Al-Assad vol beneficiar-se dels terratrèmols de Síria i Turquia

BeirutEl devastador terratrèmol a Turquia i a Síria ha sacsejat també la posició de la política internacional davant el president sirià, Baixar al-Assad. Durant molt de temps Occident ha evitat tenir relació amb Al-Assad a conseqüència de la brutal guerra contra el poble sirià que ha lliurat per restaurar el seu poder: després d'11 anys de conflicte, s'han registrat almenys centenars de milers de morts i el desplaçament forçat de milions de persones. I ara la comunitat internacional es troba en un conflicte moral i diplomàtic: ¿com es pot gestionar l'ajuda humanitària perquè entri a l'assolada regió del nord de Síria malgrat l'aïllament que s'havia imposat a Al-Assad?

Segons analistes, la catàstrofe del terratrèmol obre una oportunitat al règim de Damasc. Al-Assad, que aquest divendres ha visitat per primer cop algunes de les localitats afectades pels sismes després de dies sorprenentment desapregut, ja ha deixat clar que perquè entri assistència d'emergència humanitària a les àrees rebels es necessita fer-ho “o amb ell o a través seu”. Així ho va expressar l'ambaixador sirià davant de les Nacions Unides, Bassam Sabbagh, que va demanar ajuda al secretari general de l'ONU, António Guterres: els fluxos d'ajuda s'han de coordinar amb el govern sirià i lliurar-se a través de Síria, no a través de la frontera turca, va dir.

Tot i que els Estats Units i la Unió Europea s'han mantingut ferms a no negociar directament amb el govern sirià, sinó a través d'agències humanitàries, qui atorga el permís, doncs, és Damasc. Per a Mona Hallab, experta de la Universitat Libanesa Americana de Beirut, els avantatges que espera Al-Assad no són que "s'alleugin les sancions imposades", sinó que “les conseqüències del terratrèmol accelerin la reactivació de les relacions amb Damasc i el treguin de l'ostracisme”.

Trucades al règim

L'endemà de la catàstrofe del terratrèmol, una delegació libanesa, que incloïa diversos alts membres del gabinet, es va reunir amb Al-Assad a Damasc. Després, els Emirats Àrabs van prometre 50 milions de dòlars en assistència per a Síria, i almenys quatre vols amb ajuda humanitària han aterrat a Damasc. Així, països àrabs aliats dels Estats Units, com Egipte, Jordània i l'Aràbia Saudita, també, des del primer moment, van contactar amb Al-Assad. Aquest acostament directe al president sirià dels països àrabs més allunyats de l'òrbita iraniana és, segons Hallab, un pas més de la “ja encaminada normalització de les relacions del món àrab amb Al-Assad”. I això també "serà un pretext per accelerar la normalització de Turquia amb el règim d'Al-Assad", subratlla Hallab.

De fet, Fabrice Balanche, de la Universitat de Lió, assegura que “la gran càrrega de refugiats sirians a Turquia” serà molt més pesada després del terratrèmol i que, com a conseqüència, “sorgirà la necessitat que el president Recep Tayyip Erdogan estableixi diàleg directe amb Al-Assad”. Gràcies a la mediació de Rússia, principal valedor de Damasc, i els Emirats Àrabs, Erdogan sembla estar preparat per obrir una finestra al restabliment de les relacions amb Al-Assad, explica l'expert.

I malgrat que les sancions dels Estats Units i la Unió Europea prohibeixen el finançament de la reconstrucció del territori, sota control del règim, després de més de 3.300 morts i una desena de milers de ferits a Síria, repartits tant en zones rebels com a les del govern, devastades pel terratrèmol, les diferències polítiques han hagut de deixar-se de banda i ha calgut negociar per poder ajudar els milers de damnificats del nord de Síria.