Enviat especial a Idlib (Síria)“Xafa’l, xafa’l”, cridava diumenge a Damasc un milicià de Hayat Tahrir al-Sham (HTS) que controlava l’accés a la seu de la televisió pública de Síria. Es referia a uns retrats de Bashar al-Assad mig esgarrats que havien col·locat estratègicament a terra. Com que estaven enmig de l’entrada, tothom qui accedia a l’edifici havia de trepitjar abans el rostre d’Al-Assad. “Burro, burro”, deia un home mentre colpejava la boca del dictador. Durant el règim, Síria estava plena de retrats d’Al-Assad. Ara Síria està plena de retrats d'Al-Assad esgarrats, trepitjats i cremats. No el volen veure ni en pintura.
Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi Però aquest dilluns, el van haver de veure. Per la pantalla. Les televisions sirianes emetien imatges d’arxiu del dictador per acompanyar una notícia rellevant: Al-Assad havia trencat el silenci una setmana després d’haver estat derrocat pels rebels i haver fugit a Rússia. Ho va fer en un comunicat publicat al canal de Telegram de la presidència siriana. El títol del comunicat és llarg. I explícit: Explicacions del president Bashar al-Assad sobre les circumstàncies que el van portar a marxar de Síria.
"La meva sortida de Síria no estava ni planificada ni es va produir durant les darreres hores de les batalles, com alguns han afirmat", es llegeix en el comunicat. "Al contrari, vaig quedar-me a Damasc, exercint les meves funcions fins a les primeres hores del diumenge 8 de desembre", i assegura que va acabar agafant un avió des de la base aèria de Khmeimim –operada per Rússia, aliada històrica del règim– aquell mateix dia a la tarda. Des d'allí, va volar a Moscou. L'endemà de la fugida, el Kremlin anunciava que li havia concedit asil per motius humanitaris.
Es creu que la seva família més propera –dona i fills, però també altres parents– feia dies que havien volat a territori rus espantats per l'avenç de les milícies. En poc més d'una setmana, els rebels de HTS van prendre el control de les grans ciutats del règim fins a arribar a Damasc, que va caure amb una rapidesa inaudita. Els milicians gairebé no van haver de gastar bales: la majoria de soldats de l'exèrcit del règim van desertar. Els dos grans aliats internacionals del règim, Rússia i l'Iran, aquest cop tampoc van poder salvar la pell dels Al-Assad. Tant Moscou com Teheran estan enfeinats en altres guerres.
"A mesura que les forces terroristes es van infiltrar a Damasc, em vaig traslladar a Latakia en coordinació amb els nostres aliats russos per supervisar les operacions de combat", continua el llarg comunicat d'Al-Assad. Explica que quan va arribar a la base aèria aquell matí, va quedar clar que les forces sirianes "s'havien retirat completament de totes les línies de batalla i que les darreres posicions de l'exèrcit havien caigut". I relata que, mentre hi era, la base va començar a ser bombardejada intensament amb drons: "Sense cap mitjà viable per abandonar la base, Moscou va demanar que el comandament organitzés una evacuació immediata a Rússia el diumenge 8 de desembre a la tarda".
Fugida heroica?
Al-Assad ha volgut deixar clar que la fugida a Rússia "va tenir lloc l'endemà que Damasc caigués, després de la caiguda de les últimes posicions militars i la consegüent paràlisi de la resta d'institucions estatals". "En cap moment durant aquests esdeveniments em vaig plantejar dimitir o buscar refugi, ni cap persona o partit va fer una proposta d'aquesta mena. L'únic camí a seguir va ser continuar lluitant contra l'atac terrorista", subratlla.
L'exdictador ha negat haver traït el seu poble. Malgrat ser a Moscou. Malgrat que Síria és una festa des que ell va marxar. "La persona que mai va abandonar la resistència a Palestina i el Líban, ni va trair els aliats que li van donar suport, no pot ser la mateixa persona que renunciï al seu poble o traeixi el seu exèrcit i la nació a què pertany", argumenta.
El comunicat d'Al-Assad és un intent de respondre a totes les informacions que han anat sortint els darrers dies sobre la forma en què va abandonar el país. Se l'acusa d'haver traït el seu equip i els seus col·laboradors més estrets. Divendres, l'agència de notícies Reuters explicava, citant fonts presents en els esdeveniments, que hores abans de fugir Al-Assad havia assegurat en una reunió amb uns 30 comandants de l’exèrcit i de seguretat del ministeri de Defensa que el suport militar rus estava en camí i que calia resistir l’ofensiva dels rebels. Després, va trucar a la seva assessora de premsa i li va demanar que anés a casa seva perquè li escrivís un discurs. Quan l’assessora va arribar a casa dels Al-Assad ja no hi havia ningú. Bashar havia agafat un vol secret cap a Rússia.
En lloc d'una fugida vergonyosa –"com una rata", com em deia dissabte un home al districte de Ghouta– l'exmandatari descriu en el seu Telegram un relat èpic i arriscat en què va posar la seva vida al límit abans de no tenir cap altra opció que fer cas al seu amic Putin i abandonar la seva estimada Síria.
Al-Assad, però, no s'hauria de preocupar gaire de com queda la seva reputació davant els sirians. Aquí ningú el vol tornar a veure. Com a mínim això és el que ha comprovat l'ARA, des del terreny, en l'última setmana.
“El millor dia de la meva vida. Millor que el dia que em vaig casar, millor que si, algun dia, puc anar a la Meca”, deia dissabte un altre home de Ghouta, escenari d'un dels pitjors escenaris de la guerra. Les bombes d’Al-Assad li van matar tres fills. Tres nens que estaven jugant al carrer.
Tones de bitllets de dòlar de Síria cap a Rússia
Mentrestant, aquest dilluns ha sortit a la llum que el banc central de la Síria de Bashar al-Assad va enviar uns 250 milions de dòlars en efectiu a Moscou els anys 2018 i 2019, quan el llavors dictador sirià estava en deute amb el Kremlin pel seu suport militar a la guerra oberta al país. Ho revela el Financial Times, que ha tingut accés als documents que demostren que, en aquells dos anys, el règim d'Al-Assad va fer volar prop de dues tones en bitllets de 100 dòlars i de 500 euros cap a l'aeroport de Vnukovo de Moscou. Es van dipositar en bancs russos que apareixien en les llistes de sancionats pels governs europeus i nord-americà.
Els pagaments demostren la dependència de Rússia que la guerra va generar per al règim de Bashar al-Assad, enderrocat fa deu dies. El govern de Vladímir Putin ha estat enviant a Síria material militar com els avions de combat Sukhoi Su-35S, valorats en uns 80 milions de dòlars cadascun, a més d'altres tipus de col·laboració com el suport dels mercenaris russos de Wagner.