¿I ara què? Les opcions que Netanyahu té sobre la taula
Encara que s'eliminin les organitzacions de resistència palestina, el gran malestar a la regió no desapareixerà automàticament
BarcelonaÉs habitual que quan un dirigent israelià no pot dir en obert una cosa que el perjudicaria –però que, en tot cas, té interès a dir-la–, faci una declaració amagat en l'anonimat a algun mitjà de comunicació local o estranger, generalment nord-americà. Ha tornat a passar aquests dies. Un "dirigent polític" ha dit al Canal 12 de la televisió que en aquesta guerra "tots els mitjans són kosher", és a dir, estan permesos. El dirigent que ho ha dit pot ser el mateix primer ministre, Benjamin Netanyahu, o qualsevol subordinat directe del seu equip seguint les seves directrius.
El cop que ha rebut Israel és tan desproporcionat respecte al que estem acostumats que segurament Netanyahu està cuinant una resposta també desproporcionada. De fet, la resposta ja està en marxa i la destrucció que està causant l'aviació israeliana a la franja de Gaza és més intensa que en qualsevol dels conflictes anteriors. La destrucció afecta principalment construccions civils i els morts dels bombardejos també són majoritàriament civils.
El segon dia de la guerra, un general israelià va dir que Netanyahu tenia al seu abast l'alliberament dels presoners israelians que ha fet Hamàs i que en gran part són militars. El general diu que n'hi hauria prou amb començar a bombardejar un a un tots els edificis de Gaza de més de cinc plantes. Segons el general, aviat Hamàs alliberaria els presoners. Però això és el que està fent Netanyahu i no és clar que aconsegueixi l'objectiu.
Buidar la Franja de palestins
Entre les opcions que Netanyahu té sobre la taula hi ha buidar la Franja de palestins. No és forassenyat pensar en aquesta opció i, de fet, Egipte s'ha afanyat a advertir que no acollirà un nombre descomunal de refugiats de Gaza, amb més de dos milions d'habitants. Aquesta idea passa pel cap dels dirigents israelians cada vegada que hi ha una crisi i és possible que alguna vegada s'acabi aplicant. Aquest dimarts al matí circulaven dades segons les quals fins aquell moment hi havia 180.000 palestins desplaçats del nord al sud de la Franja i la xifra continuava augmentant.
Potser la idea de buidar Gaza no l'aplicarà ara Israel o l'aplicarà només parcialment. En tot cas, Netanyahu va dir el tercer dia de la guerra que Israel ha decidit canviar el Pròxim Orient. Interpretar aquesta idea, saber què vol dir el primer ministre, no és senzill. Probablement, el que Netanyahu vol canviar és l'Iran, el Hezbol·lah libanès i les organitzacions de resistència palestina, però no és tan fàcil perquè encara que elimini aquests règims, el gran malestar que hi ha a la regió no desapareixerà automàticament.
Suposem que Netanyahu decapita Hamàs, que d'un dia per l'altre desapareixen tots els responsables de l'organització fonamentalista que governa Gaza. Certament, seria un cop molt dur, però això no significaria que necessàriament el problema es resolgués definitivament. Recordem què va passar amb Abbàs Musawi el 1992. Musawi era el secretari general de Hezbol·lah i va ser assassinat amb part de la seva família en un bombardeig de l'aviació israeliana. A Israel es va considerar un gran èxit i tothom deia que amb la seva desaparició l'organització havia rebut un cop tan dur, que no es recuperaria. Però justament va passar el contrari: el successor, Hassan Nasral·là, es va convertir en el pitjor enemic d'Israel, molt pitjor que Musawi. La lliçó és que la decapitació de Hamàs no garanteix els resultats que es busquen.
Un líder dur
Sigui quina sigui la decisió de Netanyahu, el seu objectiu principal serà transmetre la idea de fortalesa, és a dir, que els israelians vegin en la seva persona un líder dur i capaç de sobreposar-se a una adversitat com la que Israel pateix aquests dies. Per aconseguir-ho, cal que el primer ministre prengui decisions que impliquin un càstig col·lectiu a la població de la Franja de grans proporcions. Que, com diuen a Israel, els palestins no l'oblidin durant generacions.
Sens dubte, Netanyahu optarà sobre la marxa per unes opcions o unes altres segons com es desenvolupin els esdeveniments. A favor seu hi ha el fet que l'oposició israeliana li fa costat, de manera que pot prendre decisions més radicals per compensar la mort de gairebé un miler d'israelians. Netanyahu és el primer ministre israelià que més temps ha estat en el càrrec i sap que aquests dies seran determinants respecte a la imatge que la seva figura tindrà en el futur, als llibres d'història.