Dos anys i una guerra després, el Líban torna a tenir president

BeirutDesprés de dos anys i dos mesos de buit de poder, 12 intents fallits i una guerra de 14 mesos entre Israel i Hezbollah que ha devastat el país, el Líban té per fi president. L'elecció del comandant en cap de l'exèrcit, Joseph Aoun, com a cap d'estat no hauria estat possible sense la forta pressió internacional, la debilitat en què ha quedat exposada la milícia xiïta libanesa després de la guerra i la urgència de recuperar la sobirania nacional abans que finalitzi, d'aquí a dues setmanes, l'alto el foc al sud del Líban.

Pendents de rebre les ajudes internacionals per a la reconstrucció, els diputats libanesos van mostrar voluntat política per resoldre les diferències i complir les promeses fetes a la comunitat internacional d'escollir un president. Amb 99 vots a favor d'un total de 229 escons, Aoun s'ha convertit en l'home capaç de desbloquejar la crisi política. A tres quarts de tres de la tarda, després de la segona ronda de votacions, les sirenes de boira dels vaixells de l'armada libanesa, barrejades amb les explosions de focs artificials, van anunciar la victòria del general Joseph Aoun.

Als carrers de Beirut es va respirar alleujament, però també resignació, ja que, per a molts libanesos, una vegada més, les decisions internes es prenen des de fora. “Estic content que per fi hi hagi president, però una altra vegada les potències estrangeres han decidit qui posar”, va explicar George Haddad, un taxista cristià maronita, mentre escoltava el recompte a la ràdio del seu taxi.

I és que en els darrers dies, una frenètica activitat diplomàtica va ser clau per convèncer les autoritats libaneses sobre el candidat que s'imposaria. Des de dilluns, alts diplomàtics dels Estats Units, França i l'Aràbia Saudita van pressionar per conduir l'elecció del nou cap d'estat. El principal obstacle van ser els diputats de Hezbollah i el seu aliat xiïta, Amal, que dimecres a la tarda van veure com el seu candidat, Suleiman Frangieh, es retirava de la carrera electoral a favor d'Aoun. Això va portar aquest dijous els parlamentaris del Partit de Déu a donar suport al candidat majoritari.

Relacions amb Israel

En el seu discurs d'investidura al Parlament, Aoun es va comprometre a respectar la treva amb Israel i va anunciar que "l'Estat tindrà el monopoli de les armes". El Parlament va irrompre en el seu aplaudiment més llarg del dia, mentre els diputats de Hezbollah van romandre en silenci. Per a Israel, l'elecció del general Aoun podria contribuir a "l'estabilitat" a la regió, ja que representa l'única institució libanesa sense lligams sectaris.

Sobre una catifa vermella que, des de primera hora del matí, es va estendre cap al palau presidencial de Baabda, va desfilar sense marxa militar i amb americana i corbata el cap de l'exèrcit esdevingut tretzè president de la república libanesa.

Sense experiència política, però al comandament de les forces armades des del 2017, Aoun s'ha guanyat el respecte de la població libanesa gràcies al fet de mantenir-se al marge de les lluites sectàries i polítiques que estripen el país. Tot i això, el seu mandat, previst per als pròxims sis anys, comença amb diversos obstacles. El primer és aconseguir que el Parlament aprovi una esmena constitucional que li permeti exercir com a president mentre continua sent el comandant en cap de l'exèrcit. A més, s'enfronta a l'àrdua tasca d'escollir un primer ministre, després de dos anys amb un govern interí per manca de consens polític. El general Aoun celebra aquest divendres el 61è aniversari amb el desafiament de dirigir un país que va a la deriva des de fa quatre anys, marcat per la crisi econòmica i l'enorme pes d'aconseguir la confiança internacional per a la reconstrucció del Líban.