Un any després de l'assassinat de Mahsa Amini, l'Iran és un país encara més hostil amb les dones
Des del setembre de l'any passat, el règim de Teheran ha detingut més de 20.000 persones i n'ha executat més de 500
BeirutQuan uns membres de la policia de la moral van clavar una pallissa que va provocar la mort a Jina Mahsa Amini, una kurda iraniana de 22 anys, van creure que serviria de lliçó a altres dones que no portaven correctament el mocador. Al contrari: l'assassinat sota custòdia policial de Mahsa Amini, el 16 de setembre del 2022, va provocar la indignació de dones i homes, i va encendre la metxa de les protestes populars més grans des de feia anys dins del règim dels Aiatol·làs. Quan es compleix aquest dissabte el primer aniversari de la seva mort, es recorden també altres dones valentes que van sortir als carrers per desafiar les estrictes mesures de vestimenta islàmica i es van tallar els cabells, van cremar el seu hijab o van ballar en públic.
Tot i que l'oposició a l'ús obligatori del mocador islàmic va ser el detonant de les protestes, “hi ha més raons darrere d'aquest moviment popular”, explica a l'ARA la politòloga libanesa Amal Saed. "El rebuig al hijab és la conseqüència de l'atipament de les dones iranianes contra les institucions i les lleis misògines implantades després del triomf de la revolució islàmica", afegeix.
Segons l'analista, la brutalitat de la repressió que el règim iranià va fer servir per sufocar les protestes que es van estendre a més de cent ciutats durant mesos i van causar centenars de morts, és “el reflex de la seva debilitat”. Més de 20.000 persones van ser detingudes i més de 500 assassinades, algunes executades, sense clemència del líder suprem Ali Khamenei, que creu que comprometre's sota pressió només projecta debilitat i encoratja la dissidència.
Els pilars de la teocràcia
El règim iranià se sustenta en tres pilars: l'aversió als Estats Units, l'amenaça militar d'Israel pel programa nuclear i l'aplicació del codi de vestimenta per a les dones per defensar els estàndards morals islàmics. Com assenyala l'analista libanesa, “si un d'aquests tres pilars trontollés podria fer caure la Revolució Islàmica”. “Els clergues iranians no es poden permetre cap falla en la seva estructura de règim islàmic”, insisteix.
A més de pallisses, descàrregues elèctriques i execucions públiques de manifestants antigovernamentals, la resposta del règim iranià a canviar les regles de vestimenta islàmica ha estat un nou projecte de llei més draconià sobre l'ús del hijab, que inclouria penes de presó molt més llargues per a les dones que es neguin a fer servir el vel, penes més severes per a les persones que incompleixin aquestes regles i l'ús d'intel·ligència artificial per identificar les que incompleixen el codi de vestimenta.
En el seu afany de controlar-ho tot, el règim dels aiatol·làs ha augmentat les restriccions a l'accés d'internet –tant per a l'ús personal com per al professional– des de l'esclat de les protestes després de la mort de Mahsa Amini. Més enllà del control dels manifestants antigovernamentals, aquestes mesures castiguen tota una població que lluita per sobreviure enmig d'una forta crisi econòmica, marcada per la inflació de més del 48% i la caiguda de la moneda local, a més de les sancions econòmiques dels EUA. S'hi afegeixen, també, el manteniment de les sancions del Regne Unit, França i Alemanya, que intenten així pressionar per evitar la producció d'urani enriquit i que Teheran continuï donant suport a Rússia amb l'enviament dels drons que tant de mal fan a Ucraïna.
També, en les últimes setmanes el govern iranià ha intensificat la seguretat als carrers i la repressió amb la detenció d'activistes i de familiars de manifestants morts de cara a la data de l'aniversari, aquest 16 de setembre.
En l'any transcorregut des de l'assassinat de Mahsa, les coses han empitjorat, en lloc de millorar, per a les dones a l'Iran. Però no vol dir que la seva lluita hagi cessat. Una jove iraniana explica a l'ARA des de Teheran, sota condició d'anonimat, que les forces de seguretat del règim han tancat cafeteries i restaurants on solen reunir-se dones activistes per impedir les manifestacions. Amb tot, “s'estan preparant i han repartit fulletons cridant a l'acció” per recordar la mort a mans de la policia de la moral de Mahsa Amini.
Apartheid de gènere
A les xarxes socials, les dones iranianes han demostrat que ja no tenen por. En un post a X (antic Twitter), la periodista i activista Masih Alinejad va publicar el testimoni d'una dona que viatja en transport públic a Teheran sense cobrir-se els cabells. “La policia de la moral és a tot arreu per arrestar les dones pel delicte de no fer servir hijab, però com poden veure al vídeo, practiquem la desobediència civil cada dia”, diu. I conclou: "Ens estem preparant per sortir als carrers el 16 de setembre. Continuarem la nostra lluita contra la dictadura de la República Islàmica". Masih Alinejad ha denunciat aquesta setmana al Congrés dels Estats Units la tebior amb què els poders occidentals combaten el règim de l'Iran.